La primera vegada que vaig parlar amb Trini Rubio (l’única dona que es presenta a l’alcaldia, cosa que ja donaria per a un article de per si mateix), em va preguntar per la situació a Alcoi en relació amb la igualtat de gènere, com creia que estava la ciutat pel que fa a aquest tema, ja que sabia que col·laborava en temes relacionats amb la igualtat i la violència de gènere.
Per començar, li vaig dir que l’experiència treballant a Punts Violeta em deia que encara hi ha molts casos de violència de gènere, que moltes xiques acudeixen a aquests punts demanant consell, informació i malauradament, també vénen dones demanant ajuda. De la mateixa manera que hi acudeix gent interessada, també hi ha visites de persones que s’acosten només per insultar o desmerèixer la tasca que s’hi fa, per la qual cosa es podria pensar que molt bé no va l’avanç d’Alcoi en polítiques d’igualtat. Però això només és una opinió basada en una experiència personal en moments concrets de treball a Punts Violetes, per la qual cosa serà millor que acudim a les fonts oficials i contrastem les impressions subjectives amb les dades objectives.
El primer que em crida l’atenció és el Pla d’Igualtat que ofereix l’ajuntament, ja que tot i ser un informe molt complet i detallat, no s’actualitza des del 2015. En 8 anys el panorama social, econòmic, educatiu, etc. Ha canviat molt. De fet, fins i tot hem viscut una pandèmia! Per això una actualització o reformulació del Pla d’Igualtat hauria de ser prioritària, si realment tenim en compte que és un reflex de les necessitats i preocupacions de la ciutadania d’Alcoi en matèria d’igualtat. A més, compta amb protocols d’actuació, per la qual cosa és força improbable que aquests puguin complir amb el seu objectiu si la realitat en la què s’han d’aplicar no és la mateixa que quan es va fer l’informe. I malgrat que és una empresa externa la que elabora el Pla d’Igualtat, i això pot trigar un temps, no haurien d’haver passat 8 anys. Cada any s’haurien d’haver reunit des de les administracions competents per veure què s’ha aconseguit respecte dels objectius marcats, quines realitats han canviat i quins aspectes haurien de ser reformulats o modificats. D’una altra manera, no s’entén com avançarà Alcoi en matèria d’igualtat si les eines de què disposem estan obsoletes.
Una altra dada força rellevant sorgeix quan accedeixes des de la pàgina web de l’Ajuntament d’Alcoi a la Unitat d’Igualtat, adscrita a la Regidoria de polítiques inclusives, igualtat i infància,per tant formant part de l’àrea de serveis socials. Atesa la importància del paper que juga a la societat alcoiana la igualtat i la seva aplicació en diferents àmbits, seria oportú pensar que la Regidoria d’Igualtat hauria de ser una per si sola, separada de l’Àrea de Polítiques Socials, per tal de centrar esforços i recursos per aconseguir una ciutat on la igualtat sigui transversal, completa i real.
També caldria concretar les funcions de les persones que formin part d’aquesta Regidoria. És a dir, la persona o persones que ocupin el càrrec d’agents d’igualtat tenen unes funcions que queden especificades a la mateixa pàgina web anteriorment esmentada; no obstant això, si tenim en compte totes les funcions que haurien de complir, i totes les empreses, institucions, organitzacions, associacions, particulars… a les quals han de prestar assessorament o atenció, és impossible (objectivament) que es compleixin de manera correcta si no n’hi ha personal suficient per cobrir aquestes necessitats. Aleshores, caldria explicar quines funcions poden realitzar les agents d’igualtat, les promotores d’igualtat i les associacions involucrades que presten serveis per poder cobrir algunes de les tasques necessàries (com Acovifa amb els Punts Violeta, o Ponts d’Igualtat amb les xerrades formatives sobre la realitat LGTBIQ+, per exemple), per oferir un servei més efectiu i adequat a les necessitats de la ciutadania.
A més, seria beneficiós, tant per a l’administració, com per a la ciutadania, comptar amb més suport de les associacions, de la mateixa manera que se’ls hauria de reconèixer la seva feina; doncs aquestes organitzacions són les que tracten diàriament els aspectes que recull la unitat d’igualtat, i donarien una visió molt enriquidora a tot el procés d’actuació i gestió. I és important reconèixer la funció formadora dins l’educació d’aquestes associacions, ja que imparteixen de manera dinàmica i enriquidora valors com l’empatia o el respecte per la igualtat, el feminisme i conceptes tan importants com que la gent jove sàpiga què signifiquen les sigles LGTBIQ+, la transfòbia o la violència de gènere i les formes en què es pot presentar.
Així mateix, voldria destacar l’existència d’un Protocol Local per a la coordinació de les actuacions en matèria de violència de gènere. Aquest document té com a objectiu que professionals de diferents àmbits de l’administració pública sàpiguen identificar i actuar davant indicis de violència de gènere. Tot i això, opino que també caldria que es formessin els i les professionals al càrrec de les administracions públiques en matèria d’igualtat, i com actuar davant de situacions de violència de gènere, o delictes d’odi, sempre adaptades a cada espai. Crec que és necessària aquesta formació, perquè hi ha moltes persones que segueixen sense entendre quina és la finalitat de les polítiques d’igualtat o del feminisme, i si aquestes persones no comprenen la base que conformen aquests protocols, pot ser que no tingui eficàcia la manera en la que s’actue i la tasca formadora a la joventut d’Alcoi.
Finalment, cal recalcar que aquest article no pretén exposar negativament allò que es fa o deixa de fer-se des de l’Ajuntament d’Alcoi en matèria d’igualtat; la finalitat és qüestionar si n’hi ha prou i com s’observen aquestes decisions implantades en el dia a dia d’una dona alcoiana. Només així és possible avançar, qüestionar-se allò que s’ha fet i intentar adaptar i concretar els esforços cap a mesures efectives que beneficien la ciutat.
SARA MAIQUES
ÀREA IGUALTAT
PODEM ALCOI
