A LA MESA DEL SENADO
El Grupo Parlamentario de Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Agrupación Socialista Gomera), a instancia del senador Carles Mulet (Compromís), de acuerdo con lo establecido en el artículo 108 del Reglamento de la Cámara, solicita la tramitación de la siguiente Moción en defensa de la apicultura.
EXPOSICIÓN DE MOTIVOS
La imagen rupestre situada en la cueva de la araña Bicorp (Valencia) constituye la primera imagen de recolección de miel a nivel mundial, lo cual pone en contexto la importancia de la apicultura valenciana. Está incluida en el arte rupestre levantino que fue declarado bien de interés cultural Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1998.
Es un hecho indiscutible y reconocido a nivel mundial que los apicultores y la apicultura son imprescindibles para garantizar la polinización y con ella la supervivencia de nuestros ecosistemas naturales y agrarios. En un mercado globalizado, la miel se puede importar de otros países, sin embargo, la polinización de nuestro planeta la deben asumir nuestras abejas.
En estos momentos, estamos en una situación de crisis de polinización a nivel planetario y la apicultura también está afectada por esta situación y, sin un apoyo institucional, se acentuaría drásticamente el abandono de la profesión y pronto se notaría la falta de colmenas para asumir la polinización de cultivos y plantas silvestres. La apicultura es cada vez menos rentable a causa de los bajos precios, pero también por la falta de control de las importaciones de miel adulterada u otros sucedáneos.
La importación de partidas de miel a bajo coste y de dudosa calidad, así como los sucedáneos que con la legislación actual no deberían acceder al mercado europeo como “miel”, suponen una competencia desleal frente a nuestras producciones, ya que generan una presión a la baja en los precios del mercado interior, poniendo en peligro la rentabilidad de las explotaciones apícolas valencianas.
La Unión Europea es el segundo mayor productor y el mayor importador de miel a nivel mundial. El coste medio de producción de la miel en la UE está muy por encima del coste de producción de la miel importada. En lo que respecta a la cadena de comercialización, una vez que un apicultor ha cosechado la miel, el producto puede ser mezclado varias veces antes de ser adquirido por los consumidores. Mezclas que realizan los importadores y envasadores con mieles importadas.
La competencia con las exportaciones de terceros países hacia la UE es cada vez más feroz y supone una amenaza para la viabilidad económica de los apicultores europeos, lo que provoca una pérdida de capacidad productiva y el abandono de la profesión.
La normativa europea actual no garantiza esa protección, por ello, debe ser modificada y con ella las normativas estatales para garantizar al consumidor su derecho a estar informado de lo que compra.
Recientemente se han conocido informes europeos en los que se reconoce que se dan prácticas fraudulentas en las importaciones de miel que llegan a la UE. Según los informes, los investigadores europeos detectan que en el 46% de las muestras analizadas se han añadido jarabes, una práctica conocida como adulteración. El 74% de las muestras de miel chinas, el 93% de las turcas y el 100% de las británicas se consideraron «sospechosas» de contener jarabes de azúcar. Para colmo, algunas de estas mieles falsas entran en la UE a un precio irrisorio de 1,5 euros por kilo. Estamos ante una auténtica catástrofe apícola en la UE. En los últimos años se están batiendo récords de importaciones a precios muy bajos, alrededor de 1,35 €/kg, cuando el coste de producción de la miel en España es superior a los 2,70 €/kg.
Esta diferencia de precios solo se explica por la adición a gran escala de jarabe de azúcar, que cuesta entre 0,45€/kg y 0,54€/kg. Los expertos estiman que los volúmenes generales de las importaciones chinas de «miel» consisten en 70% de jarabe y 30% de miel. Las mezclas vendidas a precios de 0,99 €/kg (muy diluidas con jarabe de azúcar) no son detectables mediante métodos oficiales, e incluso los métodos de detección más sofisticados no pueden detectar mezclas a partir de 2,17 €/kg (ligeramente diluidas con jarabe de azúcar).
Además de esto, la definición china de miel es diferente a la definición de la UE y el Codex Alimentarius. Para el legislador de la UE, la miel se define como “la sustancia dulce natural, producida por las abejas Apis mellifera a partir del néctar de las plantas […] que las abejas recogen, transforman […] deshidratan, almacenan y dejan en los panales para que maduren”. Esto implica que no se permite la intervención humana en el proceso de maduración y deshidratación que realizan las abejas. Sin embargo, en la definición china, el proceso de deshidratación no lo realizan las abejas, sino que utilizan artificialmente la deshidratación activa. Este método acelera el proceso de producción y lo hace menos costoso. El producto obtenido es néctar deshidratado y sin madurar. Este método de producción no cumple con los estándares de producción de la UE. Se estima que una gran parte (90%) de la miel producida en China corresponde a la definición china de miel, que luego se exporta a la UE.
Con el Decreto 523/2020, de 19 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 1049/2003, de 1 de agosto se ha conseguido que se mencione en la etiqueta el país o los países de origen en los que la miel y, en su caso, sus mezclas hayan sido recolectadas, pero seguimos sin tener obligación de que en la etiqueta conste en orden decreciente el listado de países de origen con indicación del porcentaje y tratamientos efectuados a la miel. Como en el caso francés, que, en base al Decreto 2022- 482 de 4 de abril de 2022, con entrada en vigor 1 de julio de 2022, en sus etiquetas pueden poner miel 100% francesa, de manera que esto queda protegido, pero fuera de ese etiquetado y cuando hablamos de mezclas empieza la confusión. En los lineales de los supermercados encontramos mieles mezcladas con etiqueta de la UE que contienen un producto, que como hemos descrito, en Europa no se debe considerar miel.
Es preciso usar la influencia inminente de la presidencia española para lograr cambios hacia una mayor protección de los consumidores europeos y que ayuden a nuestros apicultores, evitando el fraude en la composición de la miel. Con ello, aseguramos también la existencia de abejas en Europa, necesaria para la biodiversidad y la producción de alimentos gracias a la polinización que realizan. Si no tomamos medidas, estaremos destruyendo la apicultura europea y socavando la seguridad alimentaria europea.
Por todo ello, la comisión de Agricultura, Pesca y Alimentación de Senado insta al Gobierno:
1. Que defienda ante la Unión Europea la necesidad de impulsar un nuevo plan de control coordinado por la Comisión con los Estados miembros y con más competencias. Hasta ahora los planes de control obligatorios de los Estados miembros se centran en las pruebas de residuos de medicamentos veterinarios y no cubren la calidad ni el origen. Necesitamos uno nuevo dirigido a las importaciones de lotes de más de 10 toneladas de miel originarias de terceros países. Es necesario utilizar enfoques más sofisticados para detectar el fraude, como la resonancia magnética nuclear (RMN) y la cromatografía líquida de alta resolución y las huellas digitales. El objetivo sería identificar la adulteración (adición de jarabe de azúcar) y, en la medida de lo posible, las mieles deshidratadas sin madurar. Evitar que se engañe a Europa y a sus consumidores.
2. Que defienda ante la Unión Europea la necesidad de crear un laboratorio europeo de referencia para verificar la autenticidad de la miel y apoyar a los organismos de control de los Estados miembros en la detección del fraude.
3. Instar a la Comisión a poner en marcha programas de promoción de la miel europea. Sería óptimo lanzar un programa de promoción multinacional para la miel europea dirigido al mercado interno, destacando los estándares de producción europeos, las mieles regionales y locales, así como las mieles ecológicas.
4. Que defienda ante la Unión Europea la creación de un observatorio del mercado europeo de la miel para que los flujos comerciales de miel en la UE sean más transparentes.
5 Aprovechar la presidencia española del Consejo de la UE en el segundo semestre de 2023 para modificar la DIRECTIVA 2001/110/CE DEL CONSEJO de 20 de diciembre de 2001 relativa a la miel para que en el etiquetaje de la miel figure su procedencia y los porcentajes de mezclas exactos producidos en el envasado, una trazabilidad total.
6 Exigir que se apliquen con rigor los controles marcados por la legislación europea en los puestos de inspección fronteriza, y que las partidas de miel sean analizadas en su totalidad para comprobar si se ha producido fraude por añadido de otros productos que no son miel, y que se cumplan los mismos criterios de calidad que tienen que cumplir las mieles nacionales. Rechazando los lotes adulterados y cerrando las importaciones a los países que incurran en fraude. La adulteración de la miel puede ser peligrosa para la salud, los controles en frontera deben incluir pruebas de laboratorio para detectar la presencia de azúcares añadidos, jarabe de maíz de alta fructosa y otros ingredientes no naturales. Estos controles, que ayudan a proteger a los consumidores y a garantizar que los productores de miel cumplan con los estándares de calidad, no sirven de nada si el producto importado está adulterado, es fraudulento, pero se permite su entrada en territorio europeo.
7 Instar a avanzar en trabajos de la Comisión con relación a las “directivas desayuno”. La propuesta con relación a la miel en este marco normativo avanzará hacia una adecuada coherencia, entre otros asuntos, entre la definición de miel en la UE y Codex Alimentarius, y la definición de miel aceptada para productos de importación de terceros países que se rigen por otras definiciones distintas a la de la UE y Codex Alimentarius, como es el caso de la “miel” de China que se importa volúmenes crecientes a la UE y que se mezclan con la miel originaria de países de la UE. Miel sobre la que existen sospechas, y que debería asegurarse con los análisis señalados la rigurosidad de su contenido, pues en caso contrario, estaríamos atentando contra la salud de nuestros ciudadanos y fomentando el fraude dejando que se venda lo que no es miel.
A LA MESA DEL SENADO
El Grup Parlamentari de Izquierda Confederal (Adelante Andalucía, Més per Mallorca, Más Madrid, Compromís, Geroa Bai y Agrupación Socialista Gomera), a instància del senador Carles Mulet (Compromís), d’ acord amb allò establert en a l’ artícle 108 del Reglament de la Càmera, sol·licita la tramitació de la següent Moció en defensa de l’apicultura.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
La imatge rupestre situada en la cova de l’aranya Bicorb (València) constitueix la primera imatge de recol·lecció de mel a nivell mundial, la qual cosa posa en context la importància de l’apicultura valenciana. Està inclosa en l’art rupestre llevantí que va ser declarat bé d’interés cultural Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998.
És un fet indiscutible i reconegut a nivell mundial que els apicultors i l’apicultura són imprescindibles per a garantir la pol·linització i amb ella la supervivència dels nostres ecosistemes naturals i agraris. En un mercat globalitzat, la mel es pot importar d’altres països, no obstant això, la pol·linització del nostre planeta l’han d’assumir les nostres abelles.
En aquests moments, estem en una situació de crisi de pol·linització a nivell planetari i l’apicultura també està afectada per aquesta situació i, sense un suport institucional, s’accentuaria dràsticament l’abandó de la professió i rampell es notaria la falta de ruscos per a assumir la pol·linització de cultius i plantes silvestres. L’apicultura és cada vegada menys rendible a causa dels baixos preus, però també per la falta de control de les importacions de mel adulterada o altres succedanis.
La importació de partides de mel a baix cost i de dubtosa qualitat, així com els succedanis que amb la legislació actual no haurien d’accedir al mercat europeu com a “mel”, suposen una competència deslleial enfront de les nostres produccions, ja que generen una pressió a la baixa en els preus del mercat interior, posant en perill la rendibilitat de les explotacions apícoles valencianes.
La Unió Europea és el segon major productor i el major importador de mel a nivell mundial. El cost mitjà de producció de la mel a la UE està molt per damunt del cost de producció de la mel importada. Pel que fa a la cadena de comercialització, una vegada que un apicultor ha recollit la mel, el producte pot ser mesclat diverses vegades abans de ser adquirit pels consumidors. Mescles que realitzen els importadors i envasadors amb mels importades.
La competència amb les exportacions de tercers països cap a la UE és cada vegada més feroç i suposa una amenaça per a la viabilitat econòmica dels apicultors europeus, la qual cosa provoca una pèrdua de capacitat productiva i l’abandó de la professió.
La normativa europea actual no garanteix eixa protecció, per això, ha de ser modificada i amb ella les normatives estatals per a garantir al consumidor el seu dret a estar informat del que compra.
Recentment s’han conegut informes europeus en els quals es reconeix que es donen pràctiques fraudulentes en les importacions de mel que arriben a la UE. Segons els informes, els investigadors europeus detecten que en el 46% de les mostres analitzades s’han afegit xarops, una pràctica coneguda com a adulteració. El 74% de les mostres de mel xineses, el 93% de les turques i el 100% de les britàniques es van considerar «sospitoses» de contindre xarops de sucre. A sobre, algunes d’aquestes mels falses entren a la UE a un preu irrisori de 1,5 euros per quilo. Estem davant una autèntica catàstrofe apícola a la UE. En els últims anys s’estan batent rècords d’importacions a preus molt baixos, al voltant de 1,35 €/kg, quan el cost de producció de la mel a Espanya és superior als 2,70 €/kg.
Aquesta diferència de preus només s’explica per l’addició a gran escala de xarop de sucre, que costa entre 0,45€/kg i 0,54€/kg. Els experts estimen que els volums generals de les importacions xineses de «mel» consisteixen en 70% de xarop i 30% de mel. Les mescles venudes a preus de 0,99 €/kg (molt diluïdes amb xarop de sucre) no són detectables mitjançant mètodes oficials, i fins i tot els mètodes de detecció més sofisticats no poden detectar mescles a partir de 2,17 €/kg (lleugerament diluïdes amb xarop de sucre).
A més d’això, la definició xinesa de mel és diferent de la definició de la UE i el Codex Alimentarius. Per al legislador de la UE, la mel es defineix com “la substància dolça natural, produïda per les abelles Apis mellifera a partir del nèctar de les plantes […] que les abelles recullen, transformen […] deshidraten, emmagatzemen i deixen en les bresques perquè maduren”. Això implica que no es permet la intervenció humana en el procés de maduració i deshidratació que realitzen les abelles. No obstant això, en la definició xinesa, el procés de deshidratació no el realitzen les abelles, sinó que utilitzen artificialment la deshidratació activa. Aquest mètode accelera el procés de producció i el fa menys costós. El producte obtingut és nèctar deshidratat i sense madurar. Aquest mètode de producció no compleix amb els estàndards de producció de la UE. S’estima que una gran part (90%) de la mel produïda a la Xina correspon a la definició xinesa de mel, que després s’exporta a la UE.
Amb el Decret 523/2020, de 19 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 1049/2003, d’1 d’agost s’ha aconseguit que s’esmente en l’etiqueta el país o els països d’origen en els quals la mel i, en el seu cas, les seues mescles hagen sigut recol·lectades, però seguim sense tindre obligació que en l’etiqueta conste en ordre decreixent el llistat de països d’origen amb indicació del percentatge i tractaments efectuats a la mel. Com en el cas francés, que, sobre la base del Decret 2022- 482 de 4 d’abril de 2022, amb entrada en vigor 1 de juliol de 2022, en les seues etiquetes poden posar mel 100% francesa, de manera que això queda protegit, però fora d’aqueix etiquetatge i quan parlem de mescles comença la confusió. En els lineals dels supermercats trobem mels mesclades amb etiqueta de la UE que contenen un producte, que com hem descrit, a Europa no s’ha de considerar mel.
Cal usar la influència imminent de la presidència espanyola per a aconseguir canvis cap a una major protecció dels consumidors europeus i que ajuden als nostres apicultors, evitant el frau en la composició de la mel. Amb això, assegurem també l’existència d’abelles a Europa, necessària per a la biodiversitat i la producció d’aliments gràcies a la pol·linització que realitzen. Si no prenem mesures, estarem destruint l’apicultura europea i soscavant la seguretat alimentària europea.
Per tot això, la comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació de Senat insta el Govern:
1. Que defense davant la Unió Europea la necessitat d’impulsar un nou pla de control coordinat per la Comissió amb els Estats membres i amb més competències. Fins ara els plans de control obligatoris dels Estats membres se centren en les proves de residus de medicaments veterinaris i no cobreixen la qualitat ni l’origen. Necessitem un nou dirigit a les importacions de lots de més de 10 tones de mel originàries de tercers països. És necessari utilitzar enfocaments més sofisticats per a detectar el frau, com la ressonància magnètica nuclear (RMN) i la cromatografia líquida d’alta resolució i les empremtes digitals. L’objectiu seria identificar l’adulteració (addició de xarop de sucre) i, en la mesura que siga possible, les mels deshidratades sense madurar. Evitar que s’enganye a Europa i als seus consumidors.
2. Que defense davant la Unió Europea la necessitat de crear un laboratori europeu de referència per a verificar l’autenticitat de la mel i fer costat als organismes de control dels Estats membres en la detecció del frau.
3. Instar la Comissió a posar en marxa programes de promoció de la mel europea. Seria òptim llançar un programa de promoció multinacional per a la mel europea dirigit al mercat intern, destacant els estàndards de producció europeus, les mels regionals i locals, així com les mels ecològiques.
4. Que defense davant la Unió Europea la creació d’un observatori del mercat europeu de la mel perquè els fluxos comercials de mel a la UE siguen més transparents.
5 Aprofitar la presidència espanyola del Consell de la UE en el segon semestre de 2023 per a modificar la DIRECTIVA 2001/110/CE DEL CONSELL de 20 de desembre de 2001 relativa a la mel perquè en l’etiquetatge de la mel figure la seua procedència i els percentatges de mescles exactes produïts en l’envasament, una traçabilitat total.
6 Exigir que s’apliquen amb rigor els controls marcats per la legislació europea en els llocs d’inspecció fronterera, i que les partides de mel siguen analitzades íntegrament per a comprovar si s’ha produït frau per afegit d’altres productes que no són mel, i que es complisquen els mateixos criteris de qualitat que han de complir les mels nacionals. Rebutjant els lots adulterats i tancant les importacions als països que incórreguen en frau. L’adulteració de la mel pot ser perillosa per a la salut, els controls en frontera han d’incloure proves de laboratori per a detectar la presència de sucres afegits, xarop de dacsa d’alta fructosa i altres ingredients no naturals. Aquests controls, que ajuden a protegir els consumidors i a garantir que els productors de mel complisquen amb els estàndards de qualitat, no serveixen de res si el producte importat està adulterat, és fraudulent, però es permet la seua entrada en territori europeu.
7 Instar a avançar en treballs de la Comissió en relació amb les “directives desdejuni”. La proposta en relació amb la mel en aquest marc normatiu avançarà cap a una adequada coherència, entre altres assumptes, entre la definició de mel a la UE i Codex Alimentarius, i la definició de mel acceptada per a productes d’importació de tercers països que es regeixen per altres definicions diferents a la de la UE i Codex Alimentarius, com és el cas de la “mel” de la Xina que s’importa volums creixents a la UE i que es mesclen amb la mel originària de països de la UE. Mel sobre la qual existeixen sospites, i que hauria d’assegurar-se amb les anàlisis assenyalades la rigorositat del seu contingut, perquè en cas contrari, estaríem atemptant contra la salut dels nostres ciutadans i fomentant el frau deixant que es venga el que no és mel.
