Necessitem ja un Front popular, republicà i antifeixista per la defensa dels drets del poble valencià i estructurar la reflexió de fons sobre la construcció de projectes d’unitat popular àmplia guanyadora.
La situació del País Valencià és preocupant. L’onada conservadora i espanyolista avança. La reacció s’ha posat les piles després de vuit anys de Govern progressista. I ara la seua hegemonia creix, amenaçant inclús els minsos avenços que han portat els Governs del Botànic.
Al País Valencià la dreta i extrema dreta recuperen els governs de les principals ciutats del País i de la Generalitat i la situació és extremadament preocupant. No s’ha utilitzat el fet de governar les institucions per a exigir amb rotunditat i determinació (i de pas fer pedagogia democràtica i nacional) la fi de l’espoli econòmic, fiscal i social i el tractament de colònia cultural i territorial.
Al País Valencià qui catalitza aquest nou estat de les coses és el PP, vell conegut que agrupa bona part del vot d’ordre i anticatalanista i que està completament disposat a fer entrar al Govern de la Generalitat el feixisme de Vox. Les causes d’aquest avenç reaccionari semblen ser diverses. En primer lloc, hi ha la ja citada consolidació de les tesis ultraconservadores entre part de les classes populars que, fins ara, potser havíem contingut amb l’horitzó d’una millora en les condicions materials dels sectors empobrits. Aquest fet, que té abast europeu i mundial, ara ja ens afecta de ple. Fa temps que tot plegat hauria d’implicar una reflexió estratègica per l’independentisme d’esquerres a casa nostra i per part de l’esquerra europea i mundial, però costa molt posar fil a l’agulla. Potser ara ha arribat l’hora. O ja farem tard.
En segon lloc, la desmobilització de part de l’electorat progressista, que s’ha quedat a casa per diversos motius segons el partit afectat. Així el partit més afectat «Unides Podem», ha patit la desorientació del seu electorat immers en el procés de substitució de Podem per Sumar, mentre que la perduda dels vots de Compromís, si bé ha sigut menor tenen a veure amb el canvi de lideratge, i encara menys per l’abandonament del discurs nacional, i la polarització de la campanya electoral, on ha calat, com no podia ser d’altra manera, el discurs anti-ETA, en una població profundament espanyolitzada.
Vista la situació d’extrema necessitat i la realitat immediata a què cal fer front, a Poble Lliure creiem que cal començar a treballar de manera immediata en iniciatives que responguen a aquests reptes:
Al País Valencià cal articular un Front popular, republicà i antifeixista amb un pla a mitjà termini per a recuperar el carrer i les institucions a partir d’un programa d’unitat popular en clau de país que qüestione la política neoliberal i la colonial del País.
Aquesta iniciativa només tindrà sentit si es tracen unes línies polítiques clares que confronten amb les estratègies de dissolució de l’esquerra valenciana en els projectes de reconstrucció de les esquerres espanyoles, i alhora, presente un programa social i econòmic transformador que aporte solucions a urgències socials com l’habitatge i la crisi climàtica, però entenedor i adreçat a la gran majoria de les classes populars.
Paral·lelament, cal habilitar un espai de reflexió estratègica per repensar l’estratègia de la unitat popular. I cal fer-ho amb tots els actors rellevants d’aquest espai i amb els centenars d’iniciatives (polítiques, social i culturals) que són afins a aquests plantejaments.
És per tot això que Poble Lliure comença a treballar de manera immediata per desplegar aquestes dues iniciatives i es posa a disposició de tots els actors polítics i socials que vulguen treballar-hi.
Poble Lliure, País Valencià
