Espacio publicitario

Lluita Internacionalista emplaça CUP-Per la Ruptura, candidatura de la qual
formem part, a tornar-nos a presentar a les eleccions generals del 23J. Encara que
no hi ha temps per teixir noves aliances, cal impulsar-les decididament, amb la formació
al Principat d’un Front anticapitalista per la república catalana. En primer lloc obert
a les organitzacions que han demanat el vot CUP-Amunt a les passades eleccions:
Anticapitalistes, Corrent Roig, Esquerra Revolucionària, i també a d’altres que no ho
han fet, com ara Xarxa Roja o CRT, i amb un diàleg permanent amb els moviments
socials i el sindicalisme combatiu.
Els contactes i la solidaritat de la CUP-PR no només des dels seus escons sinó al costat
de la lluita del metall de la Badia de Cadis, de la lluita antirepressiva dels 6 de
Saragossa o els de Pego, o la posició coherent en el rebuig de les dues reformes de
pensions, són alguns exemples que han permès avançar, encara que massa tímidament,
en l’establiment d’imprescindibles relacions fraternals amb treballadors i treballadores i
amb activistes de la resta de pobles de l’estat espanyol i avançar en la construcció dels
Països Catalans. Aquest camí és imprescindible per a un nou embat contra la monarquia
i el règim del 78, reivindicant el referèndum de l’1 d’octubre i la vaga general del 3.
En aquest camí de teixir complicitats a nivell estatal caldrà aprofundir la coordinació
dels partits i moviments que defensen la doble ruptura –amb el règim i el capital- i
combaten la repressió. Com va ser l’experiència d’Iniciativa Internacionalista a les
eleccions europees de 2009. És urgent construir a l’esquerra de l’actual govern PSOE-
IU/Podem una alternativa dels i de les treballadores i els pobles. Només la lluita
permanent i construir una representació política pot barrar el pas a la dreta i l’extrema
dreta.
Constatem el retrocés que les candidatures impulsades per CUP-Amunt. Creiem que són
el resultat de la manca de radicalitat en la lluita per la República catalana. La CUP
no ha de ser l’ala esquerra de “l’independentisme” de JXC i ERC, sinó l’alternativa a
la política autonomista de tots dos, que ha demostrat els seus límits en el cicle 2017-
2023 i que cal construir amb els sectors obrers i populars. Cal treballar amb l’ANC per
recuperar els carrers per la ruptura amb el règim i en defensa dels i de les nostres
represaliades.
Tampoc s’ha posat en el centre la resposta a les necessitats socials. Ens cal un gir a
l’esquerra. La crisi capitalista s’aprofundeix i la classe obrera catalana i les classes
populars en pateixen les conseqüències: pèrdua de poder adquisitiu de salaris i pensions,
precarietat laboral, desnonaments, privatitzacions a l’educació, els serveis socials i la
sanitat, atacs contra els i les migrants, agressions al territori, augment de la violència
contra les dones i la LGBTIfòbia…És a les barriades obreres, amb el sindicalisme
combatiu i la Mesa Sindical de Catalunya, i des de les lluites dels sectors oprimits, com
aturarem l’entrada de l’extrema dreta als nostres barris i avançarem cap a una República
catalana de la classe treballadora.
Lluita Internacionalista 7 de juny de 2023

Espacio Publicitario

Deja un comentario