A LES 10:00H Ciutat administrativa, Torre Nº4, València.
Organitza: CGT-Secció Bombers i Bomberes Forestals.
NOTA PREMSA:
A portes de finalitzar el què es coneixia abans com la temporada d’alt risc d’incendis Forestals, es fa cada cop més evident que el concepte d’estacionalitat dels incendis forestals ja no és un concepte adient per definir el període d’alt risc d’incendis, com tampoc ho és si hi pensem en els possibles serveis als quals es poden requerir al Servei de Bombers Forestals (SBF) segons les seues competències que determina el Reglament del Bomber Forestals de la Generalitat Valenciana. El temps està canviant, fa temps que ho fa, i a la conca mediterrània s’evidencia especialment en el canvi del règim d’incendis, en la tipologia, intensitat i recurrència.
Des de la secció sindical CGT Bombers Forestals, anem reclamant, des de fa un temps ja, que la gestió d’aquestes emergències per part de l’AVSRE, què mitjançant SGISE es fa càrrec del SBF, estiga a l’altura de les circumstàncies actuals. Es necessita un canvi i renovació de conceptes: Un dispositiu d’extinció d’Incendis Forestals i què actue en diferents emergències en l’àmbit rural, per tal de donar un servei digne i de qualitat, ha d’estar actiu el cent per cent dels 365 dies de l’any.
El 31 d’octubre d’aquest any, la Conselleria de Justícia, responsable política del SBF, prescindirà de tot el personal de Reforç, el mateix personal que va ser activat in extremis a l’abril després d’entendre l’anterior govern el nou paradigma de desestacionalització d’incendis forestals amb l’exemple pràctic de l’Incendi de Villanueva de Viver el 23 de març amb 4.700 hectàrees calcinades de gran valor ecològic, aquest augment del temps de
contractació estava sent una tendència positiva per part del govern del Botànic, que va augmentar de 6 a 8 mesos la contractació. Temps que considerem encara insuficient per a la contractació d’aquest personal, que porten condicionant la seua vida personal i laboral els darrers anys a una sort d’improvisació en la gestió i planificació del calendari d’activació de les Unitats de Reforç, més orientada en aferrar-se a un concepte obsolet d’estacionalitat, rendible de cara a la galeria en temps passats, però, que actualment s’evidència un model que va donant tombs sense encert a la deriva de decisions polítiques més o menys atemorides per les sempre canviants circumstàncies meteorològiques.
És evident que aquesta disposició de personal al segons les improvisacions dels polítics de torn repercuteix en la qualitat de vida dels treballadors i treballadores Bombers i Bomberes Forestals, però volem incidir també en la repercussió negativa que té sobre l’entrenament i manteniment físic que els i les professionals d’aquestes característiques necessiten per donar el millor resultat en el servei que donen a la ciutadania. La fotografia actual del SBF la configura, juntament amb les Unitats temporals que hem nomenat, amb unitats que treballen anualment, totes, amb un sistema de torns i localitzacions que no garanteix una operativitat suficient per a afrontar de forma segura una emergència que dure més de dos dies, com qualsevol Gran Incendi Forestal. Amb un terç del personal, immers en el Procés d’Estabilització on es juguen els seus llocs de treball per enèsima volta en un procés poc transparent, amb falta d’interès per respondre les demandes de la part social, que gestiona una empresa externa (CEGOS).Per altra part, encara estem a l’espera per a l’aprovació del 1r Conveni Col·lectiu, un conveni que, entre altres coses pretén unificar el desgavell de 5 convenis diferents que regulen les relacions laborals de l’empresa mercantil, i que de moment roman segrestat en la conselleria d’hisenda.
PER L’ESTABILITAT LABORAL, PERSONAL DE REFORÇ 365 DIES L’ANY PER EL 1er CONVENI COL·LECTIU DELS BOMBERS I BOMBERES FORESTALS
