El PSC guanya les eleccions.
Sense oblidar que 1,2 milions de persones que viuen a Catalunya no han pogut votar, la participació a les eleccions catalanes del 12 de maig ha estat del 57’95%, lleugerament per sobre de 2021, amb pandèmia, i molt lluny de les 2017 amb l’aplicació de l’article 155. Això ha activat el vot menys independentista.
Aprofitant el rebuf de la polarització de Sánchez els primers cinc dies de campanya, el PSC guanya amb un augment de 218.000 vots fins els 873.000, amb els millors resultats juntament amb Maragall, i puja dels 33 escons als 42. Però les condicions actuals difereixen substancialment de les que van permetre a Maragall governar amb el tripartit. I ERC, en caiguda lliure, ja ha advertit que aquest cop passarà a l’oposició.
Una part del vot Illa aprofita la crisi que segueix afectant a Comuns (com a part de Sumar). Comuns perd 13.500 vots i 2 diputats i es queda amb 6. El més significatiu és el Prat de Llobregat, governat per Comuns (que va prendre el relleu històric de l’ICV i el PSUC) i afectat pel pla de l’ampliació de l’aeroport, una de les banderes de Comuns contra els macroprojectes, on el PSC ha arrassat. Illa pren vots també a ERC, però sobretot aconsegueix nous electors: és qui més abstencionistes ha seduït (125.000).
Els grans macroprojectes que vol la patronal, tenen en el PSC, junt a un Puigdemont (que començava la campanya amb foto amb la plana major de Foment), i el suport de PP i Vox, els avaladors necessaris per tirar-los endavant. I les molles pseudo-socialdemòcrates com ara la Renda Bàsica, el PSC ja ha dit les eliminarà.
L’eix independentista en crisi
Del 52% de vot popular a favor de les opcions dites independentistes el 2021 s’ha passat al 43,6% dels vots, i dels 2.079.330 vots a les eleccions del 2017 als 1.355.733 d’enguany valora en un comunicat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). I continua, amb raó:
Els partits independentistes, “Han desactivat deliberadament el procés cap a la independència i han bloquejat fer efectiva la independència al Parlament.” La crítica de l’ANC s’estén als tres, també la CUP-UNCPG, encara que la responsabilitat d’ERC o JXC no és comparable. Critica el suport al govern espanyol i acusa els partits de desactivar el procés cap a la independència. L’assemblea demana noves eleccions a l’octubre.
Junts creix 104.000 vots i 3 escons. Però si Junts avança ERC no és tant per l’efecte Puigdemont, sinó per l’esfondrament d’ERC, que ha perdut 178.000 vots, un 30%, i 13 diputats (de 33 a 20). Pere Aragonès abandona la política, però tothom mira Junqueras, tan responsable con Aragonès del rumb d’ERC. La maniobra de la convocatòria de les eleccions, els ha resultat un fracàs escandalós. Hi ha moviments del Col·lectiu 1 Octubre exigint un Congrés extraordinari i la dimissió de tota la direcció. Puigdemont –lluny dels resultats que demanava- esgota les possibilitats d’arribar a ser president, recordant que Sánchez necessita els seus vots al Congrés.
S’acaba la recomposició de la dreta espanyolista
PP guanya 233.000 vots i passa de 3 a 15 escons. S’empassa Ciutadans, que es deixa 160.000 vots i perd els sis diputats que tenia. Recordem que no fa ni 7 anys, a les eleccions del 2017 va ser el partit més votat, i va obtenir 36 diputats. C’s desapareix, però l’anticatalanisme desacomplexat que va impulsar ha impregnat tota la política.
Probablement el PP també rasca vots a l’ala més espanyolista del PSC, que fa que Illa no pugi tot l’esperat, així com també de VOX. Es a destacar com el PP recupera barris com Sarrià-Sant Gervasi, que arrabassa a Junts.
L’extrema dreta
Vox queda amb els 11 escons malgrat guanya quasi 30.000 vots, tot ique en perd cap a PP. Ho compensa amb abstencionistes i nous electors, cosa especialment preocupant, ja que representen també sectors de joventut. D’altra banda, i també preocupant és la tendència que es consolida a comarques obreres com les del cinturó tarragoní Tarragonès i Baix Penedès- que superen el 12%, o les de Barcelona –Baix Llobregat, Vallès Occidental i Anoia- que queden entre el 9 i 10%.
L’entrada d’Aliança Catalana (AC) al Parlament amb 118.000 vots i dos diputats és un altre de les dades rellevants dels resultats. El partit xenòfob independentista els ha aconseguit concentrats a Girona i Lleida. A la circumscripció de Girona és quarta força per davant de PP, Vox, CUP i els Comuns, amb un 9% dels vots.
Aquests vots son expressió de l’empobriment d’un sector de la petita pagesia que, espantada, busca un salvador. L’extrema dreta va incidir en sectors de la mobilització pagesa. Però també respon al fracàs dels partits dits “independentistes”. AC pren força majoritàriament en municipis conservadors i catalanistes on guanya Junts, d’on també provenen bona part dels seus vots, malgrat la còpia d’elements del discurs xenòfob per part de Junts per retenir-los. La resta, com Vox, els treu especialment d’abstencionistes i sectors joves. És el mateix procés que reflecteix Vox, encara que la qüestió nacional els oposa. De manera que a les comarques on Aliança Catalana obté més vots és on Vox té els pitjors resultats i a l’inrevés. Però ambdós han fet bandera de la lluita contra la immigració, deixant al descobert la urgència d’una resposta coherent d’esquerres a aquesta qüestió, i l’enorme responsabilitat dels partits del règim en la pervivència de la llei d’estrangeria i les seves conseqüències.
No volem deixar d’esmentar aquí, la formació roji-parda del Frente Obrero, que ha obtingut 10.000 vots, però que cal seguir tenint present per la seva persistència en inserir-se en els moviments.
Mª Esther del Alcázar Fabregat
Lluita Internacionalista
Anàlisi eleccions catalanes: la CUP a la irrellevància
La CUP no només no és capaç de recollir molts vots que marxen d’ERC, sinó que no reté ni els seus –només aconsegueix un 56% de fidelitat de vot, davant dels 90% de PSC o Junts-. Ha aconseguit 127.850 vots, és a dir 62.000 vots menys, un de cada tres, i més de la meitat dels escons (4 de 9) al passar de 6,68% a 4,09%. Se segueix el cicle d’enfonsament de les darreres eleccions, tant estatals com municipals.
En ple debat de Garbí que havia de decidir el rumb, la direcció de la CUP ha precipitat un gir a la dreta que novament ha estat castigat pel seu l’electorat: tornant a proposar-se dins un bloc “independentista” amb ERC i JXC que només existeix en la ment de la direcció de CUP i sense donar cap pes substancial a la lluita per les condicions de vida de la classe obrera i els sectors populars ni a una política clarament anticapitalista, adaptant-se a uns Comuns en caiguda lliure.
Aquesta deriva ja havia provocat l’any passat el trencament sobretot de la joventut, cap el Moviment Socialista –avui Organització Juvenil Socialista, OJS- que davant les eleccions, que qualifica de “farsa electoral”, cridava a l’abstenció, tot afirmant “No hi ha cap força parlamentària que no estigui completament plegada a les consignes generals de la burgesia, o bé que no tingui cap pla efectiu de contingència per oposar-s’hi, res més enllà de la retòrica.” La CUP hauria cedit vots a Junts (22.000) i Comuns (18.000) i a l’abstenció.
Girona, la “joia de la corona” per la direcció de la CUP amb l’ajuntament de la mà de JxC i ERC, passa del 10,82% al 6%!! I de conjunt a la demarcació perd 1 diputat i 10.000 vots i passant del 9,04% al 4,94%!!. És la circumscripció on més punts percentuals es perden, i els vots van directament a Puigdemont. Com a Lleida, la CUP queda per darrera d’AC.
A Barcelona passen de 5 diputats a 3, perdent 40.000 vots: n’han obtingut 93.256, el 3,98% davant el 6,3% de 2021. A Tarragona, havent situat el centre de la campanya en el No al Hard Rock, perden el diputat que tenien –com els Comuns, amb enfortiment del PSC…- i 6.000 vots (del 6,79% al 4,05%). En aquesta demarcació destaca només el Priorat amb 9,77%. El mateix passa a Lleida amb una caiguda de 4.000 vots, que els deixa amb un 4,24% del 7,4% que tenien, i aquí també, com hem dit, superats per AC. A la demarcació destaquen, encara que siguin menys poblades, amb percentatges superiors les comarques pirinenques, com el Pallars Sobirà amb un 9,83%, que segurament tenen a veure amb la campanya contra els Jocs d’Hivern.
També en feus tradicionals de la CUP, com Berga, es passa del 12,2% al 7,91 El mateix passa a barris de Barcelona, com Gràcia, Ciutat Vella o Sants- Montjuic: en els tres es perden entre 2 i 3 punts percentuals, encara que els tres estan per sobre de la mitjana (quasi 8 el primer i al voltant del 6 en els altres dos). No es pot oblidar l’efecte de la crida al vot d’OJS assenyalat, especialment a Ciutat Vella.
Als cinturons industrials, com era d’esperar després d’haver-los girat l’esquena tota la legislatura i ara oblidant-los absolutament en els 10 punts centrals de programa, els resultats ja havien sigut minsos, però ara, la pèrdua d’una mitjana del 2% en cadascuna de les comarques, arriba a punts tant baixos com al 2,73% del Baix Llobregat o el 3,37% del Tarragonès.
Els resultats que reflecteixen la irrellevància política de la CUP, ajudaran als i a les militants de la CUP en el procés Garbí a donar un gir a l’esquerra allunyant-se dels Comuns, i trencant amb ERC i JXC per proposar-se com una alternativa de classe a l’autonomisme de tots dos?
Mª Esther del Alcázar Fabregat Lluita Internacionalista
