Diego L. Fernández, membre de Guanyar Alcoi
Aquests dies veia amb l’alumnat de batxillerat una pel·lícula magnífica anomenada, en alemany, Die Welle. Ho faig pràcticament cada any. Es tracta d’un film de 2008 inspirat lliurement en l’experiment d’un professorat amb la seua classe. Al llarg d’una setmana, el mestre introdueix elements identitaris en el grup per demostrar-los com és de senzill pot resultar construir un projecte feixista. No us explicaré res més, però mireu-la si no heu tingut encara ocasió.
Potser fa només quinze anys, quan van estrenar el llargmetratge, podia semblar una distopia. Però a hores d’ara estem vivint el malson en directe. L’ou de la serp s’ha instal·lat còmodament entre nosaltres i el seu discurs ho impregna tot. Uns arguments pobres, que no suporten un debat mínimament informat, impregnats de rancúnia i odi. Avui, a la bústia tenia un bon exemple d’aquesta propaganda totalitària.
Abominen dels qui no pensen com ells, en especial si són dones, si no creuen en el seu Déu o si no estimen com toca. I detesten els pobres. No us enganyeu. L’arenga xenòfoba i racista amaga en realitat l’aporofòbia, l’odi de classe, perquè són servils amb els poderosos i cruels amb els febles.
I per convéncer a la gent que els seus problemes són culpa dels estrangers, de les feministes, dels ateus, dels homosexuals o dels buròcrates… doncs agiten la por. Parlen d’inseguretat, de fronteres, de nació i de sobirania com si els murs pogueren esborrar les incerteses. I ofereixen com a remei la seua identitat, el seu moviment i la seua força.
No és cap broma, vos jure que he extret les paraules textualment del pamflet que m’han fet arribar a casa. Si no fos tan greu semblaria una paròdia. Com si l’ideòleg del partit pistatxo hagués vist La Ola i volguera emular el fals professor. Si no volem tornar a patir la tragèdia, haurem de fer front a la farsa.
Ho heu encertat, parle de vox. I ho escric així, en minúscula, per no confondre l’organització neofeixista amb la prestigiosa editorial de diccionaris, que tampoc no tenen culpa de res.
Per cert, comença a emprar-se recurrentment a la ciutat una frase per referir-se a la gent que no fa ni brot. Si eres un gos malfaener, un faenafuig, però et va bé en la vida, corres el risc d’escoltar que “vius millor que un regidor de vox”. Perquè al darrer de tanta polsereta i de tanta parafernàlia no hi ha res.
No tenen projecte però han trobat una mina. Van traure la roigigualda a passejar en les eleccions municipals i pensen passar-se quatre anys vivint de l’erari públic. En aquests mesos, no se’ls recorda una proposta amb trellat al plenari, a cap dels tres. Es limiten a llegir els argumentaris que els envien des de dalt i a esperar la pròxima ocasió per onejar l’estanquera. Un xollo, una bicoca, una ganga. Perquè després diguen que la pàtria no ompli l’estómac.
