La plataforma ciutadana critica que el govern d’Alcoi concentre a la població nouvinguda, mitjançant la matrícula fora de termini, als centres educatius públics, la qual cosa provoca un arraconament de l’alumnat amb més necessitats als centres amb menys recursos
A Alcoi els centres públics (4 en primària i 3 de secundària) concentren el 37% de les matrícules ordinàries mentre que els centres concertats (9 de primària i secundària) assumixen el 63% de la matriculació dins de termini. En canvi, la matriculació fora de termini s’acumula als centres educatius públics que assumixen el 61% dels alumnes nouvinguts en contrast als centres concertats que sols assumixen un 39% de la matrícula sobrevinguda. Des de la plataforma ciutadana asseguren que «és competència de l’Ajuntament la gestió de les matriculacions d’alumnes nouvinguts i que estes es concentren als centres públics no fa més que agreujar tant la situació dels centres públics com la de l’alumnat nouvingut que necessita més recursos per a la seua total integració.» assegura la regidora de Guanyar Alcoi, Mari Carmen Paredes.
En aquest sentit, els recursos de professorat que es destinen des de Conselleria als diferents centres educatius públics es mesuren a principi de curs en base a la matrícula ordinària així que «els centres educatius públics no tenen els suficients recursos per atendre les necessitats de l’alumnat nouvingut, a més de pujar la ràtio de les seues aules» assenyala Paredes. «De fet, hi ha centres educatius concertats que pràcticament no acullen alumnes al llarg del curs escolar, en comparació amb la resta, com és el cas de La Salle o Santa Anna. Estes designacions es duen a terme des de la Regidoria d’Educació, llavors és el govern d’Alcoi qui està fomentant aquesta desigualtat de recursos i segregació de l’alumnat nouvingut» puntualitza Paredes.
La situació de l’educació pública d’Alcoi ja és de base segregadora a causa del desequilibri entre la quantitat de centres concertats davant els centres públics. A més. segons la Federació d’AMPAS de l’escola pública assegura que el 82% dels col·legis concertats del País Valencià cobren quotes il·legals a les famílies i que, per tant, «acumulen un percentatge molt més baix d’alumnat de renda baixa i d’origen migrant que no pot fer front a estes quotes que atempten contra la gratuïtat de l’educació. Així que ens trobem amb una discriminació de l’alumnat per dos bandes. En primer lloc, la concertada amb les seues quotes il·legals separa l’alumnat pel seu poder adquisitiu i, en segon lloc, el govern també a l’enviar quasi tot l’alumnat nouvingut a la pública on no hi ha suficients recursos per a atendre’ls com cal, ja que han de fer front a les noves incorporacions amb els recursos que destina la conselleria en setembre» argumenta Paredes.
