La Coordinadora per la Protecció deles Moles va ser molt crítica amb les sentències del TSJCV pels seus “errors i malentesos significatius” a l’hora d’interpretar la normativa mediambiental
El Tribunal Suprem ha decidit admetre a tràmit els recursos de cassació presentats per la Coordinadora per la Protecció deles Moles i Acció Ecologista-AGRÓ contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que deixava fora del Parc Natural del Túria al paratge natural deles Moles de Paterna, a instàncies de l’empresa Dextro i l’Ajuntament de Paterna.
AE-AGRÓ, que per a aquest recurs ha comptat amb l’ajuda del prestigiós lletrat Miguel Armengot, fonamenta el seu recurs en la infracció de l’article 18 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. L’associació argumenta que la sentència del TSJCV aplica incorrectament la noció de connectivitat ecològica, centrant-se únicament en la continuïtat física de l’espai natural.
En aquest sentit, la Coordinadora per la Protecció deles Moles ja va manifestar el seu desacord amb la sentència, ja que en la seua opinió s’havia confós la connectivitat ecològica amb la connectivitat física i mòbil, ignorant que la interrupció provocada pel By-pass, no és un impediment per a la majoria de fauna ni per a les plantes. Una argumentació que no atén principis bàsics de la ciència mediambiental. A més, la sentència no considera l’existència de nombrosos túnels i passos subterranis que faciliten el trànsit de la fauna. La concepció d’espai protegit aplicada en la sentència no aplica els fonaments de sistema ecològic, que és el precepte legal aplicat pel decret anul·lat per la sentència.
La Coordinadora també va qüestionar que la sentència admetera com a vàlids arguments elaborats per una arquitecta de l’Ajuntament de Paterna, sense qualificació ambiental, i en canvi no donara el mateix valor als informes dels experts en ciències biològiques, com el Dr. Gonzalo Mateo Sanz, professor de Biologia Vegetal, i el Dr. Enrique Murgui, especialista en aus.
Raons Jurídiques per a l’Admissió a Tràmit
La Secció d’Admissió del Tribunal Suprem ha determinat que aquest recurs té un interéscassacional objectiu per a la formació de jurisprudència sobre una qüestió fonamental: la incidència de les discontinuïtats físiques en els elements que conformen un sistema natural en la seua consideració com a espai natural protegit.
Les normes que seran objecte d’interpretació inclouen els articles 18 i 28 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. La sentència podria estendre’s a altres normes si així ho exigeix el debat durant el recurs, segons l’article 90.4 de la LJCA. En aquest sentit, els conservacionistes, pretenen demostrar que les sentències del TSJCV no han aplicat correctament la normativa europea de protecció de la naturalesa.
Per a la Coordinadora, “amb aquesta admissió, el Tribunal Suprem obri la porta a una revisió en profunditat dels criteris de protecció d’espais naturals, en particular, la consideració de la connectivitat ecològica enfront de la continuïtat física. Això podria establir un precedent significatiu per a la protecció d’àrees naturals vulnerables en tota Espanya. És a dir, les Moles de Paterna poden acabar generant jurisprudència”.