La participació no ha arribat al 50%. I el plebiscit plantejat pel PP, on esperava “rendibilitzar” l’amnistia, el cas Koldo i el de la companya de Sánchez, no li ha sortit com volia. Guanya la dreta, sí, però el PSOE resisteix i no hi ha el resultat aclaparador que esperava Feijoo.
El PP creix 2M de vots respecte el 2019, però, com a totes les últimes eleccions, és perquè absorbeix els vots de C’s que tenia 2,7M i només rep ara 120.000. L’altre mig milió va a l’extrema dreta en qualsevol de les dues variants. El PP s’imposa a tot arreu excepte a Catalunya i Navarra, on ho fa el PSOE, i a Euskadi, on ho fa Ara Repúbliques, amb Bildu.
L’abstenció ha colpejat l’esquerra en forma contundent. El PSOE perd 1M de vots i entre Sumar i Podemos un altre milió. I com sempre, on més es castiga és en qui més expectatives havien generat, les ales esquerres dels governs. Sumar és la gran derrotada, i dins seu, IU, per primer cop, no obté cap diputat –dels 9 a 1994, als 2 com IU encara sola a 2004, després sempre1 dins d’altre formacions,… fins ara que queda a 0-. La crisi colpeja directament Yolanda Díaz, que marxa a mitges, però acusa el cop. Veure’m com acaba. La CRT obté 5.572 vots.
Vox guanya uns 250.000 dels quals, probablement bona part, sinó tots, venen de les restes de C’s, però retrocedeix en percentatge de les darreres generals amb la irrupció d’Alvise. De conjunt l’extremadreta de més treu els 800.000 vots del SALF d’Alvise: amb 800.000 vots (4,59%) i 3 diputats (com Ara República i Sumar). Ve de Vox, després de passar per Ciutadans. És de la nova fornada d’ultradreta que veu dels Trump o Milei, sense fer ni un sol acte, ha obtingut els vots de les xarxes, on ha cultivat les fake news, te judicis pendents per noticies falses i calumnies, i descaradament diu que vol ser diputat per a que amb la immunitat pugui estalviar-se en advocats… seria l’onada d’extrema dreta que a les xarxes es contraposa a la progre i feminista que qualifiquen de ser woke. Obertament masclista, racista, espanyolista, antiecologista, antipartits, negacionista de la pandèmia i difusor de teories de les conspiracions, sense necessitat de programa, més enllà dels seus tuits i intervencions contra la corrupció i parlant de repartir el seu sou de diputats entre els qui reben les seves newsletters. Els seus votants son homes joves.
Han tret els majors percentatges a Andalusia 6,2%, i també per sobre de la mitjana estatal a Toledo, Madrid, Saragossa, Albacete, Guadalajara i Cantàbria.
A Catalunya treu un 2,81% i a Euskadi 1,72%.
No volem acabar aquest espai sobre la ultradreta sense fer referència a la formació “rojiparda” -ultradreta que s’embolcalla amb discursos aparentment d’esquerres- del Front Obrer que ha fet una brutal campanya criminalitzant la immigració. Ho completa definint-se com “un moviment patriota i revolucionari, que lluita per i per als treballadors, per i per a Espanya.” No treu diputats ja que es queda en 66.000 vots, però creix, i a diferència de les altres formacions, aquests militen i trepitgen el carrer, fent-los eventualment molt més perillosos.
A Euskadi, EH Bildu, integrat a la coalició Ara Repúbliques ha guanyat amb el 26,4 % dels vots (+ 4,23 punts respecte al 2019), seguit del PSOE, i deixant al PNB, integrat a la coalició CEUS, en tercer lloc, després de perdre 11,52 punts.
A Navarra el PSOE ha estat el partit més votat, seguit a escassa distància pel PP, i com a tercera força EH Bildu, seguit de Vox, Sumar, Podem i Geroa Bai amb 8230 (3,16%).
A Galiza, El PP va guanyar amb el 43,62% dels vots (50% abstenció), un dels millors resultats a nivell estatal. La segona plaça va ser per al PSOE, amb el BNG relegat a la tercera posició amb el 16% dels suports. La seva coalició amb ERC i Bildu sumava tres escons, un més que fa cinc anys, cosa que permet al BNG tenir una eurodiputada durant tota la legislatura. Però després de les eleccions autonòmiques del febrer, en què el BNG va sumar el 31,5% dels vots, ara el percentatge s’ha quedat a gairebé la meitat Com Junts, ho justifiquen per la campanya tan polaritzada entre el PP i el PSOE que va restar protagonisme a les opcions nacionals. Tot i així va créixer en una mica més de quatre punts en comparació dels comicis europeus del 2019.
A Catalunya, l’abstenció a estat més gran que la mitjana de l’estat, arribant al 57%, ja que als motius generals s’hi suma l’abstenció independentista convertida en un fenomen estructural. Arrasa el PSC, però sobre aquests votants que no arriben ni a la meitat dels electors: ha crescut a totes les poblacions, i s’ha fet fort a les zones industrials i la costa. Junts perd un 37% i ERC un 30%: 1 de cada 3 a tot el territori. Entre els dos perden quasi 1M de vots. En la seva pugna particular, Junts treu 100.000 més que ERC i guanya a Girona.
També el PP ha augmentat arreu, com Vox que ho fa fortament a Tarragona.
És l’únic lloc en que Podem guanya a Sumar, i cal tenir en comte que aquí era Comuns-Sumar, que tenen una forta patacada. És significatiu el que passa a la ciutat de Barcelona, recentment governada per Ada Colau, on el PSC guanya en 66 barris, amb un 30% del vot global. La segona força, és Junts (15,84%), seguit de PP(15,81%, mantenint Les Corts i Sarrià-St. Gervasi que li havia pres a Junts a les autonòmiques), Ara Repúbliques-ERC (13,84%); Podem (6,69%); i Sumar allà on ha governat Comuns (6,23%)!!
