El poble treballador reclama canvis de fons
En les eleccions presidencials de Sri Lanka, del 22 de setembre, va ser elegit Anura Kumara Dissanayake, qui es defineix com a marxista, com a nou president. Representa a l’aliança Poder Popular Nacional, que inclou el seu partit d’esquerra, del qual és president des del 2014, Front d’Alliberament del Poble (JVP). Va obtenir el 42,3% dels vots contra el 32,8% d’un candidat de centredreta i un 17% de l’actual president que pretenia ser reelegit.
Milers de persones, moltes molt joves, treballadores i treballadors, van sortir a festejar aquest triomf electoral amb banderes vermelles i retrats de Marx i Lenin. Una sorpresa internacional!. Les columnes massives amb les seves banderes i pancartes, van mostrar les expectatives per canvis de fons a Sri Lanka.
La rebel·lió popular del 2022
Aquesta expressió electoral està directament connectada amb la insurrecció del poble treballador de fa dos anys, de juliol del 2022, quan després de tres mesos de grans mobilitzacions, centenars de milers de persones van prendre la casa de govern i l’anterior president fins a aquell moment va haver d’escapar-se del país.
Aquesta insurrecció del 2022 va ser una reacció popular davant el desastre econòmic. La crisi capitalista internacional va encarir els aliments i el combustible, el deute extern amb la Xina, Europa i els Estats Units es va fer impagable, i els capitalistes, que guanyen amb les exportacions, s’emportaven els seus dòlars fora del país.
L’Estat es va quedar sense divises, durant mesos no es va poder comprar combustibles ni altres productes d’importació. Van deixar de funcionar transports, es tallava l’electricitat i el gas, es va deixar d’importar medicaments bàsics. Desenes de milers de treballadors van ser acomiadats o suspesos de feina sense salari.
Continua la crisi i brutal explotació de les i els treballadors Sri Lanka és una illa, de 65.610 km², situada al sud de l’Índia, amb 22 milions d’habitants.
A més de les seves tradicionals exportacions agràries de te, coco, oli de coco i arròs, es va convertir en últims 20 anys, com altres països asiàtics, en un gran exportador de tèxtils, amb empreses associades a les multinacionals japoneses, xineses, ianquis i europees, amb mà d’obra baratíssima. Avui li diuen “la fàbrica mundial de cossets”. Abans de la crisi i inflació aguda i devaluació de la rupia (moneda local), les obreres i obrers tèxtils guanyaven 62 dòlars mensuals. Ara és molt menys, els tèxtils 44 dòlars de mínim, però amb enorme augment en el cost de vida fins i tot mesurat en dòlars.
Però a ara estan més esclavitzats, han de treballar entre 14 i 16 hores per dia, els set dies de la setmana. Es calcula que tenen el salari més baix de la regió d’Àsia Pacífic. El sector tèxtil ocupa directament 400.000 treballadors i indirectament altres dos milions, la major part són principalment dones que provenen de zones rurals.
El juliol del 2022, després de la insurrecció i fugida d’anterior president, Ranil Wickremesinghe va prestar jurament com a nou president. Va aconseguir nous acords de préstecs amb l’FMI augmentant el deute estatal que avui és una de les majors del món amb relació al seu PIB (el deute supera al PIB anual). I amb això una relativa estabilitat, però augmentant impostos i amb això el cost de la vida, i abaixant salaris reals
El que succeeix a Sri Lanka, també passa en altres països asiàtics pròxims, també productors de tèxtils barats, com Bangladesh que també va tenir una recent rebel·lió popular exigint un canvi de fons.
El nou govern d’esquerres
El president electe Anura Kumara Dissanayake, qui era parlamentari des de l’any 2000 i va ser ministre d’Agricultura durant un any en el 2004 sota el govern capitalista de Chandrika Kumaratunga, ha dit en les seves primeres declaracions que no trencarà l’acord amb el Fons Monetari Internacional. Sí que va afirmar que hi haurà rebaixa d’impostos (que estan afectant directament les importacions de productes que consumeix el poble) i que renegociarà el pagament de deute de 25.000 milions amb l’FMI.
Això indica que el nou president no es proposa un canvi econòmic de fons que necessita i reclama el poble treballador per a sortir de la seva brutal misèria i explotació. L’aliança Poder Popular Nacional podríem definir-la com de centreesquerra, integrada per sectors de l’esquerra reformista, que no es proposa trencar amb l’FMI i el capitalisme.
L’interessant ha estat que les masses, que es van rebel·lar en 2022, van canalitzar les seves reivindicacions pendents votant a l’esquerra, a una aliança que es diu marxista.
A Sri Lanka els canvis de fons haurien de començar pel no pagament del deute, la nacionalització amb control dels seus treballadors de la indústria tèxtil i la protecció de la producció agrària dels petits pagesos. Per descomptat que aquest canvi de fons que avui no planteja el nou president, i que mai aprovaria l’actual parlament dominat per la dreta empresarial, només podrà realitzar-se amb la mobilització massiva del poble treballador, com ja es va donar fa dos anys.
Des de la UIT-QI saludem i ens solidaritzem totalment amb aquesta lluita del poble treballador de Sri Lanka per un canvi de fons, per un veritable govern de l’esquerra, de la classe treballadora i els pagesos que obri el camí del socialisme, com el van mostrar en les seves marxes d’alegria per la victòria electoral, que acabi amb la misèria i l’explotació laboral.
24 de setembre de 2024
Miguel Lamas
Membre de la direcció de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors –
Quarta Internacional (UIT-QI)
