El tribunal núm. 3 (del Contenciós administratiu) de València acaba de notificar a AE-AGRÓ la sentència estimatòria i favorable en el recurs presentat contra l’Ajuntament d’Énguera en relació amb les grans tales per obtindre fusta en els Monts d’Utilitat Pública (MUP) d’aquest terme municipal. Unes actuacions que, per cert, han estat objecte d’altres denúncies i queixes per part dels ecologistes locals i d’AE-Agró, així com de veïnes de la comarca i d’altres col·lectius socials.
El recurs presentat per Agró no entra en totes les causes d’oposició al projecte, però se centra en una part essencial de les tales. Això és, en el procediment d’adjudicació de les obres que va guanyar una empresa andalusa, Novalis, la qual ja ha tallat gran quantitat d’arbres en el període que ha transcorregut entre la interposició del recurs i la sentència actual, del 23 de setembre.
La sentencia dona la raó a Acció Ecologista-Agró en dos punts fonamentals. En primer lloc, reconeix que la nostra entitat ha d’estar reconeguda com a part interessada i, per tant, legitimada per a ser informada de tots els aspectes substancials dels procediments relacionats amb les tales i per al·legar legalment contra els aspectes que considera irregulars i perjudicials per a la natura. Incloent-hi el procediment d’adjudicació i els termes del contracte, que poden derivar en afeccions ambientals. Tot açò era negat per l’Ajuntament d’Énguera que va decidir, pel seu compte i risc, canviar el procediment d’adjudicació i, per tant, l’expedient burocràtic, per a les mateixes tales, quan ja estava pràcticament conclòs i quasi adjudicat (el novembre del 2020). Excusa per intentar excloure’ns del procediment i no informar-nos com correspon i no admetre’ns com a legitimats per denunciar irregularitats del procediment de contractació, que realment és molt irregular, com la justícia ha reconegut. Una manera d’actuar poc democràtica, gens transparent i en absolut participativa. Recordem que els boscos afectats són del municipi, per tant, de tots els ciutadans d’Énguera, que són els legítims propietaris. Ciutadans que tampoc estaven informats dels detalls del procediment i als quals se’ls confon, canviant contínuament els arguments i les justificacions de les tales i modificant els sistemes d’adjudicació. En definitiva, enganyant-los, en fer creure que anaven a percebre uns beneficis econòmics directes que són irreals, i que són substituïts per uns treballs que no sabem en què consistiran i quins efectes tindran.
En segon lloc, li dona la raó a Agró en un aspecte essencial de les tales. L’ajuntament va adjudicar les tales de 15.000 tones de fusta dels MUP del municipi a un preu molt baix (12 € per tona, equivalent a pagar uns 2 euros per un arbre sa i gran, d’uns 30-40 cm de gros). La qual cosa representava un total de quasi 170.000 euros (més de 80.000 arbres a tallar). No obstant, el contracte li permetia a l’empresa fer el pagament en «espècie», és a dir, no en diners. Això implica que l’empresa no pagaria ni un sol euro en efectiu a l’Ajuntament. A canvi, es comprometia a fer uns treballs, suposadament de millora, però que no apareixen concretats ni valorats amb detall en el contracte, de manera que resultava impossible saber, en el moment de l’adjudicació, si els treballs eren realment positius pel medi ambient o no, i si tenien el valor que se’ls atribuïa com a pagament per la fusta tallada i regalada a l’empresa adjudicatària. Agró considera que esta qüestió és inacceptable i la justícia li ha donat la raó i declara la nul·litat de l’acord de la Junta General de Govern Local d’Énguera (de 28 de juliol de 2022) que va aprovar l’expedient de contractació, el procediment d’adjudicació i les clàusules administratives del contracte d’alienació de l’aprofitament de fusta (dels MUP 72, 74 i 75, és a dir, dels afectats per les tales) i tots els actes posteriors.
Aquestes no són les úniques irregularitats que s’han produït en relació amb les tales i que diferents col·lectius, entre ells Agró, hem estat denunciant no sols de cara a la ciutadania i a través als mitjans de comunicació. Si no fins i tot davant la Generalitat (en aquest cas, infructuosament). Aquesta sentència ens anima a continuar portant als tribunals totes les altres irregularitats, com ara una pèssima execució de les tales que, ni tan sols, respecten les mateixes normes que estaven incloses en el contracte i a les quals estava condicionada l’autorització de la Conselleria. No eren unes condicions òptimes, simplement uns mínims que tampoc s’han complit.
NOTA AMPLIATÒRIA
Les irregularitats d’aquest projecte de tales desmesurades i injustificades van més enllà del contracte signat en 2022 i es remunten als orígens de tot el procediment. En 2013, durant el govern municipal i autonòmic del PP, es va aprovar per part de l’Ajuntament i amb el vistiplau de la Generalitat un pla d’ordenació dels MUP d’Énguera que, en realitat, no s’ajustava a la normativa vigent. La llei forestal valenciana determina que en els terrenys qualificats de MUP, com és el cas (i que també estan emparats per altres figures de protecció europees de la Xarxa Natura 2000) la prioritat no pot ser productiva, sinó de caràcter ambiental i social. El projecte conculcava aquesta normativa i considerava l’objectiu prioritari l’extracció de fusta amb finalitat comercial i lucrativa. No és que siga impossible la finalitat productiva, però segons la llei, aquesta no pot ser l’objectiu prioritari de les zones protegides i el que es faça, ha d’estar subordinat a la funció principal, protectora.
Per tant, el projecte aprovat pel PP incomplia aquesta condició, marcada a l’art. 9.1 de la llei. Mai s’hauria d’haver aprovat, i ara, més de 10 anys després, s’hauria de revisar. Entre altres coses, perquè actualment ja disposem del PORF (Pla d’Ordenació dels Recursos Forestals de la Demarcació forestal que inclou el terme municipal d’Énguera), document de caràcter superior al pla aprovat, que l’any 2013 no existia i ara sí. Açò ja és motiu més que suficient per a revisar el pla antic, obsolet i irregular. El PORF de demarcació (presentat el 2023) reafirma de manera argumentada i objectiva que l’àrea afectada per les tales ha de tindre una finalitat prioritària protectora. El vell pla ja no es pot mantindre. La conselleria actual (novament del PP) ho sap i calla, i tolera tota mena d’infraccions al seu propi document d’autorització.
Més endavant, en 2015, es van començar les tales que contemplava el pla del 2013, inadequat i irregular. Però l’empresa que les executava (en realitat una UTE) va cometre abundants irregularitats, incomplint (com passa ara) les mateixes regles que l’Ajuntament i la Conselleria havien establert com a condició perquè es pogueren realitzar les tales. Açò va originar protestes de veïns i afectats. Les tales entraven en propietats privades, tallaven arbres que no eren de domini públic, efectuaven danys a béns particulars i actuacions diferents de les permeses, així com greus impactes mediambientals. L’Ajuntament va decretar la paralització de les obres el febrer de 2016. Una inspecció dels serveis territorials (en aquell moment feia poc que havia canviat la situació política, i tant l’Ajuntament i la Generalitat ja no eren del PP) va confirmar les denúncies i va recomanar la paralització i així ho va ratificar la Generalitat.
Després van vindre uns anys d’inactivitat, durant els quals l’empresa anterior va renunciar a seguir l’explotació, davant la impossibilitat, sembla ser, de complir les normes i, alhora, obtindre suficients beneficis econòmics, però el Pla continuava vigent i l’interés per part d’alguns dels promotors de les tales, també.
El 2020 va haver-hi un nou intent de reprendre les tales, fent una nova adjudicació. L’ajuntament, assessorat per tècnics que són, al mateix temps, membres destacats del Lobby forestal «Plataforma Forestal valenciana» (PFV) va iniciar el procés de manera original i arriscada. Amb l’excusa surrealista de poder adjudicar l’obra a una empresa «de reconegut i demostrat interés i respecte ambiental», anaven a votar-se el sistema habitual de subhasta i substituir-lo per un concurs (tenint en compte «l’interés ambiental») amb unes clàusules tan específiques que només es va presentar una empresa concreta, fàcil d’endevinar. Quan el nom ja corria pels carrers d’Énguera (i efectivament, els endevins havien encertat), l’Ajuntament va fer marxa enrere i, sense més explicacions, va suspendre l’expedient. Potser tingueren en compte que Agró estava personada en el procediment i anava a demanar «pèls i senyals» de tot el procés d’adjudicació. No sabem el motiu real, però, poc de temps després, es va iniciar un nou procediment, del qual Agró va quedar marginat i no va ser informat al seu moment, amb l’excusa, que ara la justícia ha tombat, de que era un nou expedient (encara que referit a les mateixes tales).
Curiosament, i malgrat considerar que Agró no teníem dret a rebre informació ni a al·legar contra el procediment, se’ns va convocar a una reunió a l’Ajuntament, el març de 2022, en la que estava present l’alcaldessa, el regidor de medi ambient i el tècnic municipal forestal, anterior president de la PFV. Una reunió informal, se’ns va dir, com a mostra de cordialitat i bones maneres de l’Ajuntament. En la reunió ens van demanar la nostra opinió sobre les tales i sobre diferents maneres de resoldre l’impàs en l’adjudicació de les obres. Entre les possibilitats que van considerar estava la del pagament en espècie. En la reunió estàvem presents per part d’Agró, un advocat i un biòleg membre de la Comissió Forestal. Es va discutir a fons sobre temes legals i ambientals i, finalment, es va manifestar el desacord.
Posteriorment, ens vàrem assabentar, per la premsa, que ja s’havia pres una decisió (28 de juliol del 2022), la pitjor; amb un pagament «en espècie» i sense incloure cap concreció del tipus de treball a fer com a pagament (sistema que la justícia ara ha tombat) i estava clar que no pensaven reconéixer-nos com a part interessada, donada l’evidència de què es tractava ja de fets consumats, dels quals no havíem sigut informats. Tot açò va motivar el nostre recurs legal.
La reunió va ser gravada en vídeo per l’Ajuntament, que mai ens va oferir una còpia. Quan ja estàvem asseguts en la sala, i el vídeo en marxa, ens van preguntar si teníem inconvenient. Sorpresos, vàrem dir que no; nosaltres no tenim res a amagar i som transparents. Altres, no.
