Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
Amb el tancament de Cals Flares —per ordre judicial i nombrosa presència policial—, Alcoi ha perdut un referent cultural jove, alternatiu, autogestionat, solidari, rebel, formatiu, combatiu i molts valors més, que durant els seus llargs 17 anys d’història ha millorat la dinàmica d’un barri degradat i amb moltes carències estructurals.
Sí, Cals Flares fou ocupat ara fa 17 anys per uns joves que veien com el barri del Partidor anava caent i no oferia cap possibilitat d’una vida activa on desenvolupar inquietuds que el sistema social existent impossibilita. Evitar la degradació del barri i denunciar la situació d’aquells immobles propietat de la «banca mala» (la Sareb) i que estan en desús a l’espera del corresponent aprofitament especulatiu, hauria de ser un clam de tota la ciutadania. Però davant una majoria social que sembla adormida, van ser aquests grups de joves desperts i inconformistes els que iniciaren l’ofensiva.
Sí, Cals Flares va ser ocupat i gràcies a eixa acció s’ha mantingut viu i en peus un edifici que estava condemnat a ser una ruïna més com la resta d’edificis abandonats del barri que amb el pas dels anys han esdevingut enderrocs i solars bruts i abandonats.
No es va ocupar ni un habitatge ni un edifici de cap particular sinó una propietat de la banca. La mateixa banca que en la crisi financera de principis del 2000, va ser rescatada per l’Estat injectant 58.000 milions d’euros de totes i tots nosaltres*. Producte d’aquest saqueig de les arques públiques va nàixer la SAREB en 2012 per a gestionar i liquidar els actius deteriorats (préstecs i immobles) procedents d’entitats financeres rescatades. La comesa d’aquesta Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancaria és liquidar eixa cartera de propietats, així com el deute que porten associat (bambolla urbanística).
El poder diu que el rescat de la banca amb diners públics fou legal. Legal sí, però injust. L’ocupació de Cals Flares fou un acte il·legal, sí però, com jo ho veig, just. No sempre la legalitat i la justícia van de la mà. I aquest és un clar exemple.
Vull manifestar la meua admiració per tots els grups de joves que al llarg d’aquests darrers 17 anys han desenvolupat activitats a Cals Flares. Admiració perquè no s’han deixat dur per les modes, pel consumisme, pel pensament únic, per l’oci capitalista, perquè han alimentat un espai de solidaritat, igualitari, sense dependències ni tuteles i aprenent a autogestionar-se. Admiració per ser creatius, contestataris, alternatius i saber posar al descobert les contradiccions d’un sistema injust.
Els que venim d’altres èpoques i d’altres intents de manifestar-nos per millorar la societat en què hem viscut, mirem enrere i trobem a faltar l’activisme juvenil compromés en els valors que nosaltres també vam heretar dels nostres majors i, de vegades, ens sentim desolats davant l’apatia i manca de compromís d’una gran part de la societat. Desolats i molt preocupats per l’augment, especialment entre els joves, del discurs d’odi i autoritarisme del feixisme. Per això, veure que a Cals Flares es formava en el pensament crític, en l’educació per la pau i la no-violència, pel respecte al medi natural, per la integració i la solidaritat amb els més necessitats, significava un element d’esperança per a nosaltres.
Com sempre, la banca guanya i tota la ciutadania perd. El poder ha de tancar els espais de qui es rebel·len. Però, la lluita no s’acaba, la lluita continua. I hi haurà un temps en què l’espai rebel·lat siga tant gran que no hi haurà poder que el puga tancar.
Sóc dels que pensen que el regal que Cals Flares ens ha lliurat durant aquests 17 anys no es pot llançar a perdre. Que aquell espai i el seu legat cal recuperar-lo per a posar-lo a disposició del poble perquè de la mateixa manera autogestionada i compromesa puga continuar desenvolupant les seues activitats que tant de benefici han donat als nostres joves i al nostre barri del Partidor**.
Gràcies pel vostre exemple.
*Dels 58.000 milions, l’Estat tan sols n’ha recuperat 6.000. En l’actualitat el cost s’eleva a 101.500 milions.
**En 2022 s’incorpora a la gestió de la Sareb el principi de sostenibilitat i utilitat social, afegint-se una normativa que obliga a l’entitat a dedicar part del seu patrimoni a ús social acordat amb l’administració pública.
