20 d’octubre de 2024, l’Havana, Cuba
El sistema electroenergètic nacional (SEN) de Cuba ha patit rècords històrics de dèficit de generació elèctrica. El primer col·lapse en l’àmbit nacional va tenir lloc el divendres 18, en hores del matí; amb reiterats episodis al llarg del cap de setmana. Avui dia (21 d’octubre a les 20.06, hora Cuba) el servei ha estat restituït en gran part de l’Havana, però no en tot el país.
Un panorama que s’ha agreujat en la zona oriental amb l’arribada de l’huracà Òscar.
Fins al moment, s’ha informat de sis defuncions en Sant Antoni del Sud, província de Guantánamo, producte de l’huracà. Hi ha hagut comunitats completes en apagada total i sense cap comunicació, el que pot haver influït en el fet que alguns dels seus membres no estiguessin al corrent de l’existència del fenomen atmosfèric i, per tant, no hagin pres les mesures necessàries per a afrontar la seva arribada.
La nova crisi energètica ha estat acompanyada de l’ocupació de l’espai públic per part de la ciutadania, exigint una resposta ràpida als dirigents del Partit Comunista de Cuba (PCC). Des del dissabte 19 d’octubre, s’ha informat de «cacerolazos» en àrees de la capital; entre elles Centre Havana, Cerro, 20 de maig i Guanabacoa. Algunes d’aquestes accions han estat reprimides per les anomenades «boines negres» o Brigades Especials Nacionals (BEN), del Ministeri de l’Interior.
Mentre el subministrament d’aliments a l’Illa perilla estrepitosament, l’aparell oligàrquic del PCC, en conjunt amb els mitjans oficialistes, ha optat per desmentir l’existència d’un problema de combustible. Parlen de «màxims esforços» pel proveïment del cru que no és tangible.
Al seu torn, el Govern de Miguel Díaz-Canel Bermúdez, ha optat per la suspensió de «serveis no vitals»; entre ells, les activitats docents i culturals. I, tal com va succeir amb les protestes massives de l’11 de juliol de 2021 (11J), el president ha tornat a desacreditar res reivindicacions populars; qualificant de borratxos o persones en «estat d’embriaguesa» als qui van exercir el seu dret constitucional a la protesta.
El govern estalinista cubà ha tornat a obviar les reivindicacions d’un poble en estat d’indefensió, repressió i precarietat.
Una població envellida en més d’un 20% del seu total nombre d’habitants; amb una pensió que no aconsegueix per a cobrir la cistella de la compra bàsica; amb un sistema de salut pública depauperat, que obliga la població a acudir a un mercat informal dolaritzat; i amb un sistema d’educació en estat d’alarma. Una població que manca de serveis hidràulics, transport, higiene i altra.
Un grup de variables que, com a efecte va dominar, ha acabat derivant en altres greus problemes com la pobresa, el racisme, els feminicidis, la desnutrició, el treball infantil, el crim i la corrupció. Per això, el col·lapse del qual avui som testimonis, no es limita al sistema energètic nacional.
El col·lectiu de Socialistes en Lluita denuncia totes aquestes vicissituds i exigeix al Govern de Miguel Díaz-Canel la seva més immediata dimissió. Entenem l’actual context cubà com un col·lapse sistèmic-estructural no reformable. Ens solidaritzem amb les víctimes de l’huracà Òscar i fem responsable a l’oficialisme. Denunciem les sancions econòmiques imposades pels Estats Units, que acaba perjudicant treballadors i treballadores, i no a l’alta burgesia militar cubana.
Però també denunciem l’ús indiscriminat d’aquestes sancions per part del PCC per a justificar la traïció a la classe obrera, l’autoritarisme i la repressió.
I, finalment, desmentim l’existència d’un Estat Socialista de Dret a Cuba. Una burgesia militar estalinista a Cuba mai traçarà un camí viable cap al socialisme i l’apoderament popular. Cuba és una revolució traïda.
Socialistes en Lluita, col·lectiu marxista, anticapitalista, antiautoritari i internacionalista.
