Sergi Rodríguez, portaveu del grup municipal de Guanyar Alcoi
La ciència fa dècades que ens adverteix que l’activitat humana en la lògica del sistema que vivim produirà, inevitablement i cada cop amb més violència, major nombre de catàstrofes com la que recentment s’ha viscut al territori valencià i que es donen a tot arreu del planeta cada vegada de manera més habitual. Inundacions, huracans, tifons, incendis, tsunamis, desertitzacions, desgels, gotes fredes, riuades… Cada cop són de major agressivitat i més habituals en períodes de temps més curts.
L’activitat humana amb el sistema productiu que desenvolupa està transformant el cicle vital del planeta trastocant l’equilibri natural i accelerant fenòmens que abans es donaven de manera més allargada en el temps. La naturalesa ens ha avisat de què la malaltia que li provoquem la patirem amb escreix nosaltres també.
Però malgrat l’evidència, les advertències científiques i les lluites del moviment ecologista, continuem desenvolupant el mateix sistema que si no aturem ens durà a la destrucció total del planeta i amb ell a la de la humanitat. No són suposicions, són evidències que cada cop vivim amb major constatació. Ja estem arribant tard i, sembla com si una vegada passada la catàstrofe tot torne a ser igual com si res. Oblidem ràpidament la lliçó. Perdem ràpidament la memòria i continuem amb la maquinària destructiva.
Pel que fa al nostre territori valencià enclavat a l’àrea mediterrània, les inundacions o els incendis devastadors no són fenòmens inusuals, formen part de les condicions del nostre clima mediterrani. El que és inusual és que cada vegada siguen més grans, més continus i més destructor i, malauradament, amb major nombre de víctimes mortals. Els científics i els tècnics ens han advertit que hi ha zones amb perill d’inundacions on no s’hauria d’urbanitzar i ens han donat alternatives per a evitar les greus conseqüències del poder destructor de les riuades. Però l’administració, és a dir, l’Estat, l’Autonomia, els Ajuntaments, els partits que la gestionen, no han fet cas de les recomanacions científiques i han continuat aplicant el mateix model de desenvolupament com si no hagueren aprés de les catàstrofes que s’han donat al llarg del temps. S’ha continuat edificant a zones d’alt risc d’inundacions, s’han deixat els barrancs sense neteja, renaturalització i manteniment, no s’ha invertit en infraestructures proposades pels tècnics per a evitar les riuades, i tot per tindre com a únic objectiu la rendibilitat política a curt termini. Res de planificar a llarg termini en infraestructures que realment fan falta, per a ells és més factible electoralment urbanitzar a curt termini polígons, centres comercials i habitatges malgrat ser en zones d’alt risc d’inundacions. I si qui administra és un partit negacionista del canvi climàtic i sols mira per l’interés econòmic, tenim com a conseqüència l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències, les planificacions urbanístiques depredadores del litoral i de l’interior en zones extremadament inadequades, i altres polítiques destructives que posen en perill el futur del nostre territori i de la nostra gent. S’origina així, la tempesta perfecta; després passa el que passa, polítiques negligents executades per inútils integrals que sols estan en política per benefici propi i són incapaços de gestionar una emergència com la que hem viscut.
Passa el mateix amb els incendis forestals, sense la Unitat Valenciana d’Emergències, reduint 17 milions en polítiques de prevencions i sense actuar amb un pla que minimitze els impactes davant un més que probable incendi forestal, aquests seran més expansius i perillosos, tal com s’ha demostrat als darrers temps. Iniciatives per a recuperar el mosaic rural de les nostres terres incentivant als propietaris a mantindre en actiu els bancals abandonats, iniciatives de manteniment i vigilància de les nostres serres, que eviten qualsevol actuació contrària a la prioritat d’evitar riscos d’incendis, són les iniciatives polítiques que realment cal aplicar.
Les catàstrofes naturals seran inevitables, però podem reduir els seus efectes destructius i sobretot evitar moltes perdudes humanes. Ara bé, açò sols serà possible si canviem radicalment les polítiques i els models del mal anomenat «creixement econòmic» actual. Si no prenem consciència tots d’aquesta emergència, no serem capaços d’aturar la fi del planeta. Un planeta hui més en perill perquè els que ens governen són negacionistes com Trump i la dreta extrema europea i la d’ací, junt amb els seus socis capitalistes. Si els ciutadans i ciutadanes donen suport electoral a aquest tipus d’opcions polítiques perquè ens administren ho pagarem ben car. I si no som capaços d’impulsar alternatives radicals per al canvi, també.
