El Fòrum de la Memòria Històrica i Democràcia a Cocentaina ha tingut el plaer d’acompanyar un nombrós grup d’estudiants francesos a la recerca dels vestigis de la Guerra Civil i la dictadura franquista en les comarques del sud del País Valencià. Un passeig per la nostra història contemporània tan present i, alhora, tan amagada pel relat oficial.
Vam començar, com ha de ser, pel final. Per l’Espai Memorialista del Fondó de Monòver des d’on el govern legítim de la República va deixar definitivament el país camí de l’exili. Entre ells, Pasionaria i Alberti, qui va fixar per a sempre la muntanya màgica d’Aitana a l’imaginari col•lectiu de tots els qui van haver de fugir. L’historiador Iñaki Pérez; regidor de cultura d’Elda i exdirector general de Qualitat Democràtica ens va fer d’amfitrió a la posició Yuste. I des d’allí, el mateix dimarts 21, corrent cap a la Cova dels Canelobres de Busot, on van haver d’improvisar un espai per reparar els avions Polikàrpov I-16, els mosques.
Dimecres 22 vam conèixer els refugis antiaeris de la ciutat d’Alacant. Una visita guiada al Centre d’Interpretació per endinsar-nos a continuació a l’R31 de la plaça Séneca i el més curiós R46 a la de Balmis. En conèixer la massacre del mercat central, ens va recórrer la indignació com si hagués passar ahir mateix. Davant el rellotge aturat a l’hora fatídica vam recordar les víctimes de la ignomínia i als peus de la Mediterrània vam conèixer l’heroïcitat d’Archibald Dicksoni el seu Stanbrook, gràcies a la Comissió Cívica d’Alacant per la Recuperació de la Memòria Històrica.
El dijous 23 ens va rebre el departament de Geografia i Història de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, centre agermanat amb el Lycée international François 1er de Fontainebleau. Els batxillers francesos i l’alumnat de 4t de l’ESO van acudir al refugi de la guerra de Cervantes. Allà van descobrir els patiments de la població civil durant el conflicte bèl•lic. Xiquets, iaios, malalts i mares que foren objectius militars de l’aviació feixista italiana que li feia costat a Franco. I després, i a gràcies a la UPV i a Josep Maria Gadea, subdirector de dinamització del Campus d’Alcoi, vam passejar amunt i avall l’edifici del Viaducte. Entre les seues parets s’amaga la història de solidaritat internacional més bonica que ens pugem imaginar.
L’arribada d’infermeres i metges de Suècia i Noruega acompanyats del material necessari per convertir les instal•lacions en un hospital de rereguarda. I als soterranis, l’altra cara, la presó del Generalísimo on les parets encara criden de desesperació.
El divendres 24, abans de l’acomiadament, encara vam tenir temps de retre homenatge a Miguel Hernández, des de la seua casa a Oriola, passejar el barri de Sant Isidre, amb membres de l’Ateneu Viento del Pueblo, i anar a posar-li flors a la seua tomba al cementeri d’Alacant. Fins allà ens va acompanyar Paco Alarcón, president de l’Associació de Víctimes, per explicar-nos un crim terrible, el robatori de xiquetes i xiquets durant la dictadura i més enllà.
Ha estat, sens dubte, un viatge inoblidable per als vint estudiants de castellà de Premiere i Terminale, d’entre 16 i 18 anys. I un plaer immens per a nosaltres haver conegut les professores Sylvie i Marine, i la seua dedicació a l’estudi del nostre recent i traumàtic passat.
