Després de tres anys de guerra per la invasió russa d’Ucraïna el 2022, cap dels
dos països ha sigut capaç d’infligir a l’altre una derrota significativa.
L’imperialisme dels EUA ha sostingut l’agonia del poble ucraïnès mentre
prioritzava el projecte estratègic de l’Estat Sionista i avalava el genocidi al
poble palestí. L’imperialisme rus ha avançat a poc a poc en el front de guerra
mentre veia la caiguda del règim Sirià del clan Assad, com un cop als seus
interessos econòmics i militars internacionals. Les negociacions es posen ara
sobre la taula, també en boca de Zelenski, tot i que seran els imperialistes qui
en decidiran les regles.
Putin, en una clara posició de força al front militar, tot i la desfeta dels soldats
nord-coreans, es mostra obert a la negociació amb l’administració Trump. Tant
l’un com l’altre s’han afanyat a afalagar-se i han demostrat la seva simpatia
personal i la proximitat d’un discurs polític en reiterades ocasions. Tot i el
retorn de Donald Trump a la Casa Blanca per la porta gran amenaçant amb
sancions i aranzels a tothom, el nou secretari d’Estat Marco Rubio afirmava que
la política oficial dels EUA és que la guerra s’ha d’acabar. Així, s’accelera el
procés d’entesa amb Putin, el qual afirmava que qualsevol acord ha de
respectar la realitat sobre el terreny, que Ucraïna no entri a l’OTAN i la retirada
de tropes ucraïneses dels territoris ocupats, és a dir, la rendició ucraïnesa, que
significaria l’amputació de la seva sobirania nacional per la via dels fets
consumats i la pèrdua dels territoris ocupats, com la regió del Donbàs i
Crimea. Zelenski gesticula i expressa el seu desacord, però ha hagut de fer un
canvi de postura, des de negar qualsevol negociació amb l’agressor, fins a
supeditar futures negociacions a les garanties de seguretat per part d’occident,
inclosa la petició de 200.000 cascos blaus.
A Ucraïna és viu una situació límit per la dependència econòmica,
principalment de l’imperialisme europeu (d’almenys 40.000 milions de dòlars
per mantenir els serveis públics, donar suport a la població i mantenir la
producció) i per la dependència militar de l’imperialisme nord-americà. La
guerra ja ha deixat prop del mig milió de morts i més de 5 milions de
desplaçats interns i més de 8 a Europa, segons l’ACNUR. El projecte neoliberal
impulsat pel govern de Zelenski ha expulsat dels convenis el 90% dels
treballadors i les treballadores. Els deixa a l’estacada i ja genera més de 7
Milions més de persones en la misèria, mentre segueix enriquint els oligarques
fugits tot i la caiguda del PIB des de l’inici de la guerra i la necessitat de
reestructurar més de 20.000 milions de deute internacional. Si bé és cert que
Ucraïna té el dret a buscar l’armament d’on vingui i on sigui possible, davant la
doble vara de mesura i la llastimosa ajuda militar que han rebut en
comptagotes i fora de temps, també tenia l’obligació de reordenar la indústria
segons les necessitats d’un país en guerra, en lloc de seguir augmentant el
deute extern i d’accelerar la venda de les propietats i els serveis públics, tal
com exigia l’esquerra ucraïnesa.
Mentre l’economia Ucraïnesa es troba cada vegada més entre l’espasa i la
paret, recolzada únicament sobre les espatlles de la classe treballadora, la
situació de Rússia sembla haver estabilitzat una guerra continuada. Rússia
burla les falses sancions i les mesures cosmètiques que ha aplicat
l’imperialisme nord-americà i l’europeu per quedar bé. A més, ha fet valer els
seus recursos naturals i la dependència de molts països del seu
subministrament, ha impulsat la indústria armamentística que funciona a tot
drap, ha substituït productes importats per producció nacional i ha aprofundit
en noves relacions comercials amb els seus aliats internacionals. Encara que
les xifres oficials de febrer 2025, assenyalen la fi d’aquesta situació. Tot això,
al més pur estil estalinista, subsidis per als combatents i les seves famílies i la
repressió més dura contra la dissidència interna.
El poble ucraïnès veu com el que havia de ser la gran salvació l’occidental, ja
sigui per la via de l’entrada a la UE o l’entrada a l’OTAN, no els servirà per
expulsar a l’invasor. Ben al contrari, només els ha portat dependència dels
plans de l’imperialisme, que veu Ucraïna com un mercat i a la seva població
com un gruix de consumidors, però que no li importen gens les legítimes
aspiracions ni el que s’ha patit a la guerra. Alhora que no es pot sentir defensat
pels seus propis dirigents i els diversos governs que ha reconfigurat Zelenski.
És necessària i no s’ha impulsat, una economia planificada al servei de guanyar
la guerra que redueixi la dependència de l’imperialisme. L’expropiació de tots
els oligarques, per posar la indústria i els beneficis al servei de les necessitats
del front de guerra i de la rereguarda. Així com la salvaguarda dels serveis
públics, que estan en ple procés de privatització.
En contra el camí que imposen els imperialismes, la sortida pels pobles s’obre
en la resistència palestina contra el colonialisme i l’apartheid de l’estat d’Israel
i s’hi suma la caiguda d’Assad -a la qual va contribuir la guerra ucraïnesa que
dificultaven a Rússia reobrir el front de suport a Bashar-.
Des de Lluita Internacionalista (LI) i la nostra organització internacional la
Unitat Internacionals de treballadores i treballadors, Quarta Internacional (UIT-
QI), hem treballat amb l’esquerra antiautoritària ucraïnesa i hem fet ja 4
combois -i un enviament en metàl·lic- d’ajuda als sindicats independents del
metall, mineria, ferroviaris i docents que estan en la primera línia del front a
Krivyi Rih, Dobropillya, Zaporíjia, Korosten i Mikolàiv. Fem una crida als pobles
del món a continuar expressant la solidaritat amb la resistència del poble
ucraïnès.
Tot el suport a la resistència ucraïnesa.
Fora tropes russes d’Ucraïna.
No a l’OTAN
Isarn Pardes
Última hora:
Els Estats Units comencen la negociació amb Rússia sobre Ucraïna, sense
Ucraïna
Després de la conversa telefònica de Trump i Putin, a Aràbia Saudita han
començat les converses amb els caps de les diplomàcies: Marco Rubio i
Serguei Lavrov, que han engegat la maquinària negociadora. En el rerefons, la
normalització de les relacions entre les dues potències i la recuperació dels
negocis d’empreses nord americanes a Rússia.
EE.UU. accepta la posició russa que Ucraïna no entri a l’OTAN i també que ha
de fer concessions territorials. Trump a més, demana començar a cobrar
l’ajuda a Ucraïna (30% de l’armament) amb el control de bona part de les
terres rares que hi ha al territori. Ucraïna quedaria sens una part del territori i
una part de les riqueses que s’haurien repartit les dues grans potències.
Zelenski, des d’Istanbul denuncia que l’han deixat fora de les negociacions, i
declara que en cap cas cedirà territori per signar la pau. També reclama la
garantia de seguretat sigui amb l’entrada a l’OTAN o amb la presència de
forces internacionals d’interposició que assegurin que l’acord no acabi en paper
mullat. Mentre, les potències europees reunides d’urgència a París s’exclamen
que no es compti amb ella per les converses. La caiguda del pes de la UE, que
a més no pot actuar com a bloc per les dissidència de governs pro-Putin com
l’hongarès, en el club imperialista és més que evident.
Si Ucraïna ja era amb Biden moneda de canvi en el taulell d’interessos de les
grans potències, per molt que ho vestís en grans paraules sobre la defensa de
la democràcia i la sobirania, ara amb Trump no se n’amaga. Zelenski està
contra les cordes. No pot acceptar l’entrega de territoris ucraïnesos a Rússia.
Però hauria de fer un tomb de 180º per a no dependre políticament dels
imperialismes, ni dels interessos de l’oligarquia ucraïnesa. Està atrapat per la
seva pròpia política, com han vingut denunciant els companys i companyes de
l’esquerra ucraïnesa de Sotsialnyi Rukh (Moviment Social) . Com diuen: “A
més, la reivindicació de justícia social de les masses és cada dia més present:
miners, infermeres, ferroviaris (…) Si no es resol la qüestió social, és a dir la
redistribució de bens i del poder en favor de la majoria de la població, Ucraïna
està condemnada a caure en una situació extremadament precària.”
Josep Lluís del Alcázar
Nota:
La société ukrainienne dans la troisième année de résistance à l’invasion russe:
points d’unité et de division Vitaliy Dudin
file:///C:/Users/Josep%20Lluis/Downloads/sistenucrania%20 (3).pdf
