Apareixen pintades reivindicatives als pobles afectats per la DANA cinc mesos després de la catàstrofe Massanassa, Sedaví, Benetússer, Catarroja, Alfafar, Manises, Paiporta i diversos barris de València es desperten amb missatges que recorden la gestió tardana i criminal de l’emergència.
Aquest matí del 29 d’octubre, just cinc mesos després de la devastadora DANA que va sacsejar diversos municipisvalencians i va causar 228 víctimes mortals, nombroses pintades han aparegut en espais públics de diverses localitats afectades, així com en la pròpia ciutat de València.
Amb l’inscripció «20:11, ni oblit ni perdó», aquests missatges denuncien l’hora exacta en que va arribar l’alerta als telèfons mòbils, quan ja era massa tard per evitar la tragèdia.
Els missatges han estat trobats en passos de vianants, places, estacions de trens, parades d’autobús, ponts, façanes de centres oficials i infraestructures públiques afectades per les inundacions. En alguns casos, també han aparegut en les façanes de vivendes de víctimes mortals de la DANA.
L’impacte de la DANA encara es viu amb força en la zona. Milers de famílies continuen sense poder tornar a casa, diferents centres educatius segueixen inhabilitats i moltes infraestructures essencials, com ara centres de salut i espais d’horta i culturals, estan lluny de recuperar-se.
Davant d’aquesta realitat, la ciutadania dels pobles afectats interpreta les pintades com un gest reivindicatiu per evitar que la tragèdia caiga en l’oblit i per exigir responsabilitats polítiques.
A les xarxes socials, també han sorgit reaccions de suport, destacant que, més enllà de la denúncia, les pintades són un acte de memòria col·lectiva.
L’aparició d’aquestes pintades arriba en un moment clau: hui 29 de març a les 18 h. en la plaça de Sant Agustí, tindrà lloc una nova manifestació exigint la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, com ja ha ocorregut mensualment des del desastre. Aquestes mobilitzacions denuncien la mala gestió de la crisi, assenyalant a Mazón com a màxim responsable de les morts, les quals es podien haver evitat, i la falta de solucions per a les persones afectades.
A més a més, esta demostració de la societat civil mostra que no es permetrà que se’ns torne a posar en risc a tota la població, més enllà inclús de les zones afectades pel 29-O. La cultura de la prevenció és l’element clau al qual no es pot renunciar.
El missatge és clar: cinc mesos després, el dol i la ràbia continuen presents als carrers.
