El 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de Nacions Unides reunida a París,
aprovava la Declaración Universal de los Derechos Humanos, la qual obliga als estats
signants al seu compliment. I Espanya la va signar en 1976 i la va incorporar a la seua
constitució de 1978, en recollir que els drets fonamentals i les llibertats s’interpretaran
concorde aquesta Declaració.
Hui 71 anys després de trenta drets fonamentals es continuen incomplint en molts
aspectes. En concret en tot el relatiu al dret a la Veritat, la Justícia i la Reparació per a totes
les víctimes de la Dictadura, a les quals se’ns continua negant la Tutela Judicial Efectiva, el
reconeixement de tots aquells crims de la Dictadura com a Crims de Lesa Humanitat i
Delictes de Genocidi, que no prescriuen, i que l’Estat i els seus tribunals tenen l’obligació
d’impartir Justícia i aclarir la Veritat de tot el succeït. Encara romanen més de 140.000
desapareguts en fosses comunes i cunetes, sent inajornable un Pla Públic Urgent
d’Exhumacions, només a Paterna queden encara uns 1.500 per exhumar. Només així es
podran tancar aquelles ferides obertes fa 80 anys d’una negra etapa de la nostra història.
El 10 de desembre de l’any passat les Associacions de Familiars de les Fosses de Paterna
van iniciar la I CONCENTRACIÓ, demanant justícia, Reparació i Solidaritat, hui ja fa un any
concentrant-se l’últim divendres de cada mes. El passat 5 d’abril 12 familiars de les Fosses
de Paterna van presentar 12 Querelles a la recerca de Justícia, de debò i de Reparació per
als seus familiars assassinats en el Terrer. Doncs bé, encara continuen esperant que
s’òbriguen diligències i instrucció. Hui, encara, totes aquelles sentències dels Consells de
Guerra i Tribunals franquistes continuen vigents, els lluitadors per la Llibertat i la
Democràcia contra la Dictadura continuem sent delinqüents. En definitiva, en contra de la
Declaració Universal dels Drets Humans, es continua mantenint la Impunitat de tots els
crims del franquisme.
Hui després de 71 anys d’aquella Declaració, l’extrema dreta neofeixista donada suport per
tota la dreta, està llançant una ofensiva contra la Memòria Democràtica, La Veritat de tot
l’ocorregut durant la Segona República i la guerra que ells van provocar, els drets de totes
les víctimes del franquisme, que es compten per centenars de milers, i els Drets Humans en
general. Així recentment han procedit a desmuntar el Memorial del cementeri de l’Est de
Madrid en memòria dels 2.936 antifeixistes afusellats en les seues tàpies una vegada
acabada la guerra. Així ataquen la Llei de Violència de Gènere i oculten el terrorisme del
masclisme contra les dones. Així ataquen la Llei d’Igualtat LGTBI. Així Exigeixen a Andalusia,
al País Valencià i en tot l’Estat la derogació de les Lleis de Memòria, que és l’únic
instrument legal amb el qual comptem per a avançar en el nostre llarg camí de 80 anys. Així
es permeten des de la Tribuna de les Corts del poble valencià, exhibir simbologia nazi al
mateix temps que atacaven amb la seua intervenció la Memòria Antifeixista.
Davant aquesta situació i en aquest aniversari, la Coordinadora d’Associacions per la
Memòria Democràtica del País Valencià continuem enarborant la bandera dels Drets
Humans, dels Valors democràtics de la Segona República, de la Memòria Antifeixista de
totes les víctimes.
Víctimes assassinades, víctimes exiliades, víctimes culturals, de totes les persones
demòcrates que van defensar a l’Estat republicà sorgit d’unes eleccions generals, i que els
militars van usurpar amb les armes, amb el total suport i participació de la jerarquia
catòlica, provocant una guerra després d’un colp d’Estat fracasat.
Enfront de l’ofensiva neofeixista, Drets Humans, Memòria Democràtica, República i
Mobilització ciutadana.
A València, 9 de desembre de 2019.
