Decidim reclama la transferència de totes les línies de rodalia situades al País Valencià, incloent-hi les línies que formen part de la xarxa de rodalies Alacant-Múrcia en el seu recorregut pel País Valencià, juntament amb les partides pressupostàries per a gestionar-les i millorar-les.
Decidim, demana que es concrete com més aviat millor aquest traspàs per a aturar el deteriorament progressiu del servei de Rodalia valencià, actualment el que dóna el pitjor servei de tot l’Estat.
Decidim es felicita per l’existència de la plataforma Indignats amb RENFE que tan clarament ha posat en evidència la insuportable situació del transport públic al nostre País.
L’octubre de 2018 les Corts Valencianes aprovaven exigir al Ministeri de Foment el traspàs del servei de Rodalia per 51 vots a favor i 29 en contra. Als vots de Compromís, impulsor de la iniciativa parlamentària, se sumaven els de Podem i els del Partit Socialista. La posició de la cambra reforçava una demanda que ja va fer explícita Ximo Puig el febrer de 2016, quan va anunciar concretament en seu parlamentària, la seua intenció de demanar al govern de Madrid aquesta competència. Aquesta exigència també figurava en l’Agenda Valenciana d’Infraestructures, que el president va entregar a Pedro Sánchez quan va visitar-ho a Moncloa. L’Estatut d’Autonomia valencià contempla en l’article 49 la possibilitat d’assumir aquesta competència. Tanmateix, no va ser fins l’estiu de 2016 que Ximo Puig va fer el pas, tot just en un moment en què les innecessàries obres del tercer fil del corredor mediterrani estaven generant nombrosos problemes en la línia que uneix València amb Castelló.
El segon pacte del botànic és una ocasió per a iniciar i consolidar polítiques públiques de construcció i vertebració social del País Valencià, un aspecte bàsic de la qual és el transport ferroviari.
L’estatut aprovat quasi unànimement l’any 2018 ja ho recull en la seva disposició addicional segona, punt tres. Caldrà, però, fermesa i parar atenció a les condicions si es produeix el traspàs. A Catalunya, per exemple, ja es va concretar l’any 2010 aquest traspàs de rodalia. L’experiència, però, no ha estat plenament satisfactòria degut a que la titularitat de les infraestructures segueix sent d’ ADIF, l’empresa pública depenent de Foment i les inversions no han estat les pactades ni de lluny (al voltant del 12-13% de les previstes).
No pot ser que en els darrers temps Renfe hagi perdut viatgers a causa dels constants retards, cancel·lacions i incidències en els trens. Això fa que una part dels viatgers opten per l’automòbil com a alternativa, gens econòmica ni sostenible comparada amb el tren i que ens porta a aprofundir en l’actual sistema de constant saturació de vies i projectes d’ampliació que malmeten hortes i espais naturals i encara més el territori. Les dades són escandaloses: en els darrers 10 anys Renfe Rodalia ha perdut mes de 10 milions de viatgers. És cert que el sistema ferroviari espanyol ha sofert crònicament problemes de retards i mala gestió, i que en els darrers anys l’aposta per l’Alta Velocitat (que s’emporta el 71% dels pressupostos destinats al ferrocarril amb només un 4% d’usuaris) ha desviat recursos i esforços a aquestes línies en detriment dels recorreguts de proximitat (29% d’inversió amb el 96% de viatgers).
Els problemes de fons són, per tant d’infrainversió i d’infradotació, especialment en personal qualificat com ara maquinistes. L’any 2017 es van suprimir 2.000 trens i des del 2018 el ritme ha estat similar, gairebé sempre per manca de personal o de material. Alguns càlculs estimen en unes dues setmanes a l’any per persona la pèrdua de jornada laboral a causa d’aquestes incidències ferroviàries. A això cal afegir que la política informativa de Renfe i Adif és molt millorable, tant quantitativament, amb falta d’avisos o amb poc temps de marge per a reaccionar i buscar alternatives, com per la poca fiabilitat de la informació i la vaguetat de la causa del retard o l’anul·lació del tren. Altres dades diuen que 1 de cada 20 trens s’anul·la i dels 19 que sí viatgen, la impuntualitat és del 11% de mitjana.
Però no només les causes són aquesta infrainversió i infradotació, també una mala gestió explica el problema. El darrer ministre del PP, Iñigo de la Serna, va prometre un pla de rodalia dotat amb 1.436 milions d’euros i més de 50 trens nous. No s’ha acomplert.
És cert que és complex gestionar un servei de transport ferroviari i es poden produir moltes incidències en el dia a dia, però una bona gestió, dotació i inversió, política de persones i comunicativa, etc, ajudarien molt a millorar aquest servei imprescindible en una societat moderna.
Una part de la ciutadania afectada s’ha organitzat en grups que reivindiquen millores, com ara “Indignats amb renfe”, que reclamen: prioritzar inversions en rodalia, reestructurar horaris i freqüències, contractar personal necessari per a garantir un bon servei de qualitat i amb seguretat, material ferroviari en condicions, sostenible i energèticament eficient, insonoritzat i accessible, adaptar les actuals línies a les necessitats actuals de la població, connectant pobles i ciutats amb centres administratius, de serveis, de treball i d’educació. També reivindiquen una integració dels diferents mitjans de transport interurbà com ara FGV, busos i trens, tant en intercanviadors modals i connexions amb estacions de bicicletes, per fer unes ciutats i pobles més humans i més nets.
L’Agenda 2030 marca uns objectius ben clars en aquest sentit davant l’actual situació ja oficial d’emergència climàtica.
Les iniciatives d’aquests darrers dies demanant la compareixença del president de Renfe davant les Corts Valencianes i del ministre del ram, el valencià Ábalos, i els responsables de Renfe i Adif davant les cambres a Madrid, demostren, una vegada més, aquest deteriorament del servei ferroviari valencià. També s’ha presentat una PNL al Congrés que demana la transferència de les competències dels serveis ferroviaris de Rodalia d’acord amb l’article 49 de l’Estatut de la Comunitat Valenciana i l’article 149 de la CE. L’acord d’investidura entre PSOE i Compromís també estableix que les inversions en rodalia seran prioritàries ens els Pressupostos de l’Estat. Recordem que a finals d’aquest any 2020 es liberalitza l’Alta velocitat i l’any 2024 la resta de serveis ferroviaris.
Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, demana, per tant, que es concrete com més aviat millor aquest traspàs per a aturar el deteriorament progressiu del servei de Rodalia valencià, actualment el que dóna el pitjor servei de tot l’Estat.
Reclamem la transferència de totes les línies de rodalia situades al País Valencià, incloent-hi les línies que formen part de la xarxa de rodalia Alacant-Múrcia en el recorregut pel País Valencià, juntament amb les partides pressupostàries per a la gestió i millora d’aquestes línies.
Volem que per a la gestió d’aquest servei de transport es cree una empresa pública valenciana dotada de mecanismes de participació ciutadana que possibiliten tindre en compte, tant en la gestió com en els plans de desenvolupament, les necessitats de les persones usuàries expressades mitjançant les organitzacions i plataformes per la mobilitat existents al País.
Decidim es felicita per l’existència de la plataforma Indignats amb RENFE que tan clarament ha posat en evidència la insuportable situació del transport públic al nostre País.
