Les imatges que han arribat als nostres dies de la proclamació del 14 d’abril de
1931, a conseqüència d’unes eleccions municipals, mostren el goig del poble en
aconseguir l’abolició de la restaurada monarquia borbònica corrupta, que va ser
substituïda pel govern del poble. La gent cantava: “Vivan los héroes de Jaca / Viva Galán
y García / Viva los republicanos, aúpa / y abajo la Monarquía”.
En 1931 aquest país es va convertir en una República de treballadors i
treballadores de tota classe, que s’organitzaven en règim de Llibertat i de Justícia. On els
poders de tots els seus òrgans emanaven del poble (art. 1 de la seua Constitució). Amb la
regulació de les confessions religioses i amb l’extinció del pressupost del clergat,
l’Església va perdre tots els privilegis que tenia des de segles, amb el que la ciutadania va
deixar d’estar sotmesa als seus dictats i preceptes. L’Estat va deixar de ser confessional i
es va aconseguir la separació Església–Estat. Amb el nou aire de futur i progrés, la gent
corejava amb alegria: Llibertat, llibertat, llibertat!
Amb la prohibició a les ordres religioses es va poder implantar una ensenyança
laica, que feia del treball l’eix de la seua activitat metodològica i s’inspirava en ideals de
solidaritat humana. Així, es va posar en marxa una educació igualitària, universal i pública,
que va propiciar el necessari canvi social en una Espanya que fins a aqueix moment patia
el pes del conservadorisme, la religió i la tradició més rància.
Respecte a la igualtat, la concessió del vot a la dona, el divorci i laboralment el
mateix salari per al mateix treball, són alguns dels arguments pels quals la República és
una institució a admirar noranta anys després de la seua proclamació. La Llibertat, la
Igualtat i la Fraternitat com a punt de partida, i el progrés per als treballadors com a
finalitat, sumat als valors humans.
Entre els projectes necessaris per a construir una societat progressista podem
enumerar les Missions Pedagògiques, la construcció de centenars d’escoles i biblioteques,
les colònies escolars, els Instituts-escola, el grup de teatre La Barraca, i tants altres que
posen en relleu l’important paper que la República va atorgar a l’educació i la cultura per al
poble.
Malgrat a l’ominós bienni negre, del govern conservador (novembre de 1933-febrer
de 1936), la República democràtica va continuar el seu camí fins a les següents eleccions
de generals que van donar el triomf al Frente Popular. Lamentablement, mesos després
es va produir el colp d’estat militar que no va ser sol contra la República, sinó contra la
classe treballadora, provocant una guerra social que va causar més de 500.000 morts i
altres tants exiliats, violentant l’Art. 6 de la Constitució: “Espanya renuncia a la guerra com
a instrument de política nacional”.
Des de novembre de 1936, fins a octubre de 1937, València es va convertir en
Capital de la II República amb el trasllat del legítim govern a la nostra ciutat, després dels
devastadors bombardejos a cel obert contra la població civil a Madrid. Hui dia diversos
edificis que en el seu moment van servir de ministeris, i fins i tot l’Ajuntament, mostren la
intrahistòria en les seues façanes.
Amb la finalitat de la contesa, el triomf del feixisme va suposar la pèrdua de les
llibertats del poble treballador i el començament d’una dictadura assassina. La repressió
franquista va cobrir un mant de terror al poble republicà. Hui dia, vuitanta-dos anys
després, encara plorem a totes les seues víctimes. I continuem reclamant Veritat, Justícia
i Reparació per als centenars i centenars de milers de víctimes del franquisme. Entenem
que la tan esbombada Transició acabarà quan pugem conseguir dos objectius
irrenunciables: La lliure elecció entre Monarquia o República; i quan per fi acabem amb la
impunitat del franquisme i es faça justícia per a totes les víctimes de la dictadura i la
transició.
Els règims dictatorials i monàrquics són caducs, per contra, els republicans són una
aposta de futur. Per això els ciutadans i ciutadanes d’aquest país somiem, aspirem i
treballem per restablir en aquest país la República que ens van arrabassar. Els valors
republicans han de tornar a regir les nostres vides. La Monarquia hereva del franquisme i
corrompuda fins a la medul·la, està desacreditada. És el moment de la igualtat entre la
ciutadania
14 d’abril. Visca la República!
Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià
