El pressupost de la Generalitat per a l’any 2022 arribarà als 38.139 milions d’euros. Amb
un augment de 5.618 milions –un 17’3%- respecte als últims comptes, aprovats l’any 2020.
Però tant el 2020 com el 2021 (amb els pressupostos prorrogats) la despesa real
va ser major, finançada amb els més de 3.000 milions dels fons extraordinaris estatals
per la covid, que ja no arribaran en propers exercicis. Això fa que bona part del que ens
venen com la gran expansió, en realitat, ja està executada aquests dos darrers anys, per
tant que no hi ha increment real respecte del 2021 en moltes partides socials.
Sanitat n’és un exemple. Es fixen 11.215 milions d’euros pel 2022, i la Generalitat diu
que incrementen un 15% més dels que va pressupostar ara fa dos anys. Que farà 17.663
“noves” contractacions, entre fixes i eventuals. En aquesta xifra estan comptats els
2.000 treballadors i treballadores de l’Hospital Sant Joan de Reus, que s’ha incorporat a
la xarxa d’hospitals de titularitat pública. Però, el conseller Argimon xifrava en 12.000
milions la despesa amb què es tancaria el 2021 1 , la qual cosa fa que en comptes
d’augment tenim una retallada, com ha denunciat el Sindicat de Metges, que amb
la xifra donada per Argimon, seria de 800 de milions respecte de les previsions del
2021.
El mateix a Educació, amb un increment pressupostari de 1.009 milions, que permet
arribar als 6.681 milions, un augment del 17,8% respecte del 2020. El govern ha
anunciat que la contractació de 5.498 docents i PAS més, respecte a 2020, però a la
nota d’inici de curs 2 , el Departament d’Educació parlava d’una ampliació de la plantilla
de 9.400. Aleshores el Govern preveu una retallada de personal, també a l’educació?
Els fons Next Generation de la UE. El caramel enverinat.
Bona part de l’increment de pressupost ve de la mà dels fons europeus, un total de 2.142
milions d’euros dels 5.618 milions, (614 corresponen als fons REACT, que la
Generalitat rep directament de les institucions comunitàries, mentre que 1.528 milions
són del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que gestiona el govern espanyol). Uns
altres 2.503 milions d’euros s’hauran de finançar dels recursos del govern català que
corresponen a un augment dels impostos propis i cedits, doncs ja no hi ha previstos nous
fons extraordinaris per la pandèmia. Sobre la credibilitat d’aquesta segona xifra, és més
que dubtosa doncs el creixement que preveu la Generalitat és del 6’5% per 2021 i 2022 i
la CE acaba de reduir al 4’6% i 5’5% respectivament, les previsions de creixement del
conjunt de l’economia de l’estat espanyol i, l’economia catalana no es desvia gaire de la
tònica estatal.
Giró ha sigut taxatiu, la nova recaptació no es farà ni apujant impostos a les rendes més
altes, ni tampoc a les grans empreses, però de moment el Govern “sobiranista” aplicarà
la sentència del Tribunal Constitucional, que va tombar la mesura de la Generalitat de
rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes, una sentència feta a petició del govern de
Madrid, l’autoproclamat “més progressista” de la història.
Però l’arribada de diners de la UE, la meitat a fons perdut i l’altra com nou endeutament
ve condicionada al protocol que fixa els compromisos del govern espanyol, i que PSOE-
i IU-Podem volien mantenir secret, però Brussel·les l’ha fet públic 3 . El document
condiciona els fons a tres pilars essencials: reforma pensions, reforma laboral i la
fiscal. Entre altres exigències estableix que el 2022 s’allargui el període de còmput de
les pensions, augmentar les bases màximes de cotitzacions, substituir –per tal de
mantenir- l’anomenat factor de sostenibilitat per una suposada “solidaritat
intergeneracional”… o sigui una profunda retallada de les pensions. Ara s’entén que
de la promesa de derogar de la reforma laboral del PP s’ha passat a la reforma, i ara que
les mesures a reformar han de tenir un acord de la patronal…
El deute públic segueix creixent, i també la dependència de l’Estat.
El deute públic amb aquests pressupostos creixerà en 5.000 milions d’euros, per molt
que la Generalitat ho vol maquillar dient que redueix el pes del deute sobre el PIB català
en 2,2 punts, sobre la base dels gens creïbles grans creixements de l’economia que ja
hem comentat. Les partides per pagar el deute segueixen creixent, només en pagament
d’interessos ja s’emporten 154 milions d’euros. I, hem de tenir en compte que la
Comissió Europea ha fixat el 2024 per tornar a aplicar les polítiques d’austeritat
suspeses provisionalment per la pandèmia
El Govern PSOE-IU/Podem autoritza un 0,6% de dèficit, xifra que permetrà al govern
català comptar amb 1.487 milions d’euros de dèficit més, que finançarà l’estat espanyol
a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Una política que subordina encara
més la política econòmica catalana a les decisions de l’estat, i per tant, no gaire
sobiranista.
Augmenten les privatitzacions
La comparativa entre els capítols 1 (pressupostos de personal) i el 2 (despeses corrents
ens béns i serveis, és a dir, partides destinades a pagar empreses externes) és sempre una
bona mostra del grau de privatització dels governs. És a dir, si els serveis passen per
potenciar el sector públic o per la subcontractació. El capítol 1 puja un 7,8%, mentre
el capítol 2 ho fa un 55,8%. Brutal!!! Algú recorda la Llei Aragonès, doncs
difícilment trobarem uns altres pressupostos amb aquest grau de privatització de
serveis.
Part important d’aquesta política privatitzadora la trobem a serveis socials. El
Departament de Drets Socials arriba als 3.869 milions, puja 905 milions més que el
2020, un 30,5%. Totalment subcontractat i en mans del tercer sector i de grans
multinacionals com les de Florentino Pérez, sectors de l’església o fons voltor. No són
casuals els escàndols, portes giratòries i dimissions. Però també la privatització la
trobarem en el finançament de l’escola o la sanitat concertada. En aquest context que el
Govern “estudiï” una possible internalització dels serveis del 061 o del 112,
treballadors/es a qui donem tot el suport a la seva lluita, no canvia per res la dinàmica.
…. i més
Després dels casos explicats de Salud i Educació sobre retallades de plantilles, sembla
que dels més de 28.000 llocs de treball, les úniques places creïbles seran la dels 840
Mossos més pactats amb el Govern de Madrid, i … els 340 entre bombers i rural. A més
els pressupostos es presenten el novembre quan ja tenim les dades de l’IPC interanual
d’octubre, un 5’5%, mentre que pujaran el sou dels i de les treballadores públiques en
un 2%. Nova pèrdua del poder adquisitiu dels sous.
I si parlem de política d’habitatge, no només és que pel vot de la CUP-UNCPG es
comprometien a 1.000 milions i no als 749 milions, si no com els gasten. Contrasta les
60.000 unitats de convivència que han rebut ajuts pel pagament del lloguer (que
beneficia en primer lloc al propietari), amb els 2.700 habitatges iniciats de protecció
oficial.
Tampoc són uns pressupostos feministes. Constaten que la bretxa de gènere entre
treballadors i treballadores de la Generalitat està en el 16’9%, i que el 63% de la
plantilla està conformada per dones. Una quantitat enorme de diners que poc es pot
maquillar amb els 92 milions per reduir les diferències.
I una política “verda” qui segueix volent l’ampliació de l’aeroport o els JJOO dels
Pirineus…? Qui, dels 226 milions que inverteix al Camp de Tarragona, destina 120
milions per a l’adquisició dels terrenys per construir el complex de Hard Rock?.
Organitzem la lluita contra els Pressupostos.
Que aquest siguin els pressupostos del Pere Aragonès i del Jaume Giró. No només per
la llei Aragonés que vam aturar, sinó per un conseller d’Economia i Hisenda que ve de
ser director general adjunt de CaixaBank, després d’ocupar llocs dirigents a Gas Natural
i Repsol, entre altres. El problema d’aquests pressupostos no és tal o qual partida
que caldria esmenar, sinó que van en una direcció contrària als interessos d’una
majoria obrera i popular i es posen al servei de les grans empreses. I també són
uns pressupostos de més dependència cap a l’estat.
Els Comuns que ja van permetre els del 2020 i el PSC ja s’apunten a donar suport en un
clar intercanvi de cromos i vots entre l’Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona.
Com deia Carles Riera en el debat de política general “Què lluny està, president
Aragonès, del canvi verd, feminista, d’esquerres i independentista que va prometre”, i
denunciava la deriva “autonomista i conservadora 4 ”. La CUP-UNCPG hauria d’estar
obertament en la lluita contra els pressupostos que ja comencen a reclamar alguns
moviments. No es pot generar falses expectatives: no hi pot haver negociació d’allò
que cal esmenar íntegrament.
Només hi ha un camí: la lluita i la mobilització unida. El camí de la lluita contra
l’ampliació de l’aeroport, el dels i de les interines contra l’Icetazo, la dels pensionistes.
Unir els moviments, amb el sindicalisme alternatiu de la taula sindical, amb les
organitzacions de l’esquerra revolucionària en un gran moviment. Necessitem unir les
lluites en un pla de lluita.
11 de novembre de 2021
Lluita Internacionalista
1 Diari Ara 9 de novembre 2021 https://www.ara.cat/politica/govern/oxigen-salut-cronicament-
infrafinancada_1_4176985.html
2 https://educacio.gencat.cat/ca/actualitat/notes-premsa/nota-premsa/?id=424883
3 El País, 11 de novembre de 2021 Bruselas exige a España ampliar el cómputo de la pensión para recibir
los fondos europeos | Economía | EL PAÍS (elpais.com)
4 https://elmon.cat/politica/cup-riera-urgeix-aragones-fixar-referendum-310789/
