El Turó del Drac de Canet és el centre de l’atac contra l’escola catalana, però ja són una
trentena els centres que tenen ordres judicials directes de fer el 25% de les seves classes
en castellà. El gran ressò mediàtic de la campanya engegada per la dreta, els
advertiments d’un 155 educatiu del PP, les greus acusacions contra l’escola pública
catalana i contra els docents i famílies, inevitablement ens porten a reviure el cas d’El
Palau de l’octubre de 2017.
L’atac a la immersió lingüística ve de lluny
No és la primera vegada que l’escola en català està en el punt de mira d’un nacionalisme
espanyol que té en el sistema judicial i el règim un segur aliat. L’educació és l’únic reducte
on la presència del català és majoritària per la immersió lingüística, i els cal desmantellar-
la.
L’atac a les llengües és una característica comuna dels Estats opressors que miren de fer-
les desaparèixer per tal de negar aquestes realitats nacionals. A l’Estat espanyol s’ha vist
ben clar durant el franquisme i, més recentment amb la pròpia LOMCE del 2013, aquella
que –com deia el ministre- volia “espanyolitzar els nens catalans”. Allà on el PP va poder,
com al País Valencià, va retrocedir la llengua. O amb l’intent fallit d’instaurar el TIL a Ses
Illes, que va ser tombat gràcies a l’exemplar lluita de l’Assemblea de Docents a la qual es
va afegir tota la comunitat educativa. La dreta ha comptat amb la complicitat del PSOE,
per activa o per passiva.
Però l’atac contra la immersió no és només un atac contra la llengua catalana. Amb el
traspàs de competències, al 1980, va començar l’ensenyament del català, i com a la resta
de CCAA, la possibilitat d’escoles en català, allà on la llengua materna majoritària fos la
catalana. Això generava escoles diferenciades per llengua materna –anys després, a
València o Euskadi seria per opció-. Una de les bases de la reivindicació de les escoles de
Santa Coloma de Gramenet, amb famílies majoritàriament de parla castellana que fan les
proves pilot al 83-84, no era només la defensa del català, sinó la fi de la discriminació de
les criatures per llengua, i per tant considerar aquesta com a eina de cohesió social amb
independència de l’origen. Volen, per tant, acabar amb aquesta cohesió definida en torn a
una llengua comuna.
La responsabilitat del Govern de la Generalitat
Davant de la sentència del TSJC de l’aplicació general del 25% en castellà a tots els
centres educatius, el Departament d’Educació i el Govern, primerament respon amb grans
gesticulacions i advertiments que no l’aplicaran, per passar, un cop més, a acatar. La
Generalitat s’escuda en la nova llei d’educació de nivell estatal perquè segons diuen «la
LOMLOE blinda la immersió lingüística a Catalunya». La dreta del 155 ja ha imposat
denúncies davant del TC a la pròpia LOMLOE perquè considera inconstitucional
justament aquesta part de la nova llei educativa del PSOE.
Què farà el Govern si falla aquest «blindatge legal» de la LOMLOE en què tant confia?
Perquè amb la trentena de centres afectats per les mesures cautelars, sobretot abans de
que sortís a la llum el cas del Turó del Drac, la posició del Departament ha estat acatar i
callar, com ja ho va voler fer amb el cas de l’IES El Palau. L’atac al Palau era amb
acusacions d’adoctrinament, ara és per la llengua, però tots dos casos volen carregar-se
l’escola catalana.
I llavors, com defensem la immersió lingüística?
No hi ha cap altre camí que impulsar la mobilització. Darrerament hem vist campanyes,
algunes del propi Govern, en defensa de la llengua, que posen el pes en la responsabilitat
individual. També cal defensar la llengua en aquestes situacions quotidianes. Però la
responsabilitat recau en les institucions i les polítiques que apliquen. I els recursos que es
posen a disposició de l’escola pública.
I la política d’ERC és ajudar a l’estabilitat del govern PSOE-Podem, per exemple donant
suport al Pressupostos Generals de l’Estat, un Estat que no afluixa ni un bri ni la repressió
ni ara l’atac al català, no és més que una mostra de feblesa i submissió. Tanta com
esperar avenços amb la taula de diàleg. L’argument fals és sempre que encara pot ser
pitjor si entra la dreta, i per això va bé al PSOE les gesticulacions sobre el 155 educatiu de
Casado. Però aquest camí ens lliga de peus i mans.
Com passa amb les lleis socials suspeses pel TC, la solució passa per la mobilització i la
desobediència, cosa que ERC i JxC ja han vingut demostrant que no faran. La comunitat
educativa ha de respondre en primera persona en defensa de la immersió, però no ho pot
fer posant-se de manera acrítica al costat del Govern que l’està deixant caure. No només
amb els acataments als atacs judicials, sinó amb les retallades encara vigents i les
reduccions de les aules d’acollida o de dotacions per màxima complexitat a centres del
cinturó industrial. Per això no podem acceptar uns Pressupostos de la Generalitat que no
potencien l’escola pública catalana, que augmenten la dependència cap a l’estat i les
privatitzacions.
Cal una trobada d’organitzacions sindicals i plataformes en defensa de l’escola
pública i de la llengua, que acordi una plataforma i un pla de lluita en defensa de la
immersió lingüística i de l’educació pública de Catalunya.
- Defensem el 100% en català a TOTS els centres educatius de Catalunya.
- Exigim més recursos (més professorat, baixada de ràtios, augment d’aules
d’acollida) per una escola pública, de xarxa única i gratuïta, de qualitat i en català.
18 de desembre de 2021
Lluita Internacionalista
