Espacio publicitario

ENMIENDA PGE’22

Las autonomías implicadas plantearon al ministro una propuesta consensuada para invertir la partida de 1,6 millones de euros aprobada en el Senado de los PGE 2022

MADRID, 26 de marzo de 2022

Las Comunidades Autónomas de Galicia, Principado de Asturias, País Vasco, Comunidad Foral de Navarra, Aragón, Cataluña, País Valenciano e Illes Balears siguen a la espera de confirmación por parte del Ministerio de Cultura y Deporte de la aceptación de su propuesta consensuada -a la que se llegó el pasado 19 de enero- sobre la ejecución y destino de la partida de 1,6 millones de euros para la Promoción y difusión de las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias.

La coalición Compromís, autora de la enmienda que fue finalmente aprobada en la Cámara Alta sin que, posteriormente, el Gobierno se opusiera a ella en el Congreso, preguntó al Ejecutivo por la situación de esta partida y la reclamación de las distintas autonomías formalizada a través de sus Secretarios/as y Directores/as de Política Lingüística. “Lamentamos que casi en el mes de abril todavía no se hayan ejecutado las indicaciones para ejecutar esa partida, si es posible atendiendo la solución de los responsables de cada una de las CCAA afectadas. Nos encontramos ante un hito históricoya que, por vez primera, se ha incorporado en los Presupuestos Generales del Estado la implicación con las lenguas protegidas por la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada por España el 2 de febrero de 2001, por lo que confiamos en que hayareceptividad a esta propuesta en positivo y tenga sensibilidad con aquellas CCAA que no tienen todavía órganos de política lingüística, como la Región Leonesa, Extremadura o Cantabria”.

Estos órganos planteaban en la carta que fue entregada en persona al ministro Miquel Iceta, la utilización de los1,6 millones de euros a mejorar la financiación de los órganos de gestión que aún no han alcanzado la cooficialidad (Aragón y Asturias recibirían 290.000 euros por autonomía) y el uso de las cantidades transferidas (170.000 euros para Catalunya, València, Euskadi, Galicia, Illes Balears y Navarra) en acciones de promoción de las lenguas propias y el plurilingüismo y diversidad cultural del Estado. 

Así se proponen campañas de sensibilización a nivel general para que el plurilingüismo y la diversidad cultural sean vistos por todas las personas de todas las comunidades autónomas, especialmente aquellas que no cuentan con lenguas cooficiales, como una riqueza a respetar y preservar. Del mismo modo, se puso de relieve la importancia de que en el PERTE (nueva economía de la lengua) en el ámbito de digitalización e inteligencia artificial se incorporen todas las lenguas del Estado, sean o no cooficiales.

La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, dentro del ámbito del Consejo de Europa, distingue dos niveles de protección: por una parte, las lenguas reconocidas como oficiales en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades Autónomas del País Vasco, Cataluña, Illes Balears, Galicia, País Valenciano y Comunidad Foral de Navarra, respecto de las que España ha asumido un elevado nivel de protección (parte III de la Carta); por otra, las lenguas regionales o minoritarias que los Estatutos de Autonomía protegen y amparan en los territorios donde tradicionalmente se hablan, pero que no tienen carácter de lengua cooficial y respecto de las que España ha asumido un menor nivel de protección (parte II de la Carta).

ESMENA PGE’22

CCAA amb llengües protegides a l’espera que el Ministeri de Cultura prenga en consideració la seua proposta d’execució per a promocionar i difondre-les

Les autonomies implicades van plantejar al ministre una proposta consensuada per a invertir la partida de 1,6 milions d’euros aprovada al Senat dels PGE 2022

MADRID, 26 de març de 2022

Las Comunitats Autònomes de Galícia, Principat d’Astúries, País Basc, Comunitat Foral de Navarra, Aragó, Catalunya, País Valencià i Illes Balears segueixen a l’espera de confirmació per part del Ministeri de Cultura i Esport de l’acceptació de la seua proposta consensuada -a la qual es va arribar el passat 19 de gener- sobre l’execució i destinació de la partida de 1,6 milions d’euros per a la Promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

La coalició Compromís, autora de l’esmena que va ser finalment aprovada a la Cambra Alta sense que, posteriorment, el Govern s’oposara a ella en el Congrés, va preguntar a l’Executiu per la situació d’aquesta partida i la reclamació de les diferents autonomies formalitzada a través dels seus Secretaris/as i Directors/as de Política Lingüística. “Lamentem que gairebé al mes d’abril encara no s’hagen executat les indicacions per a executar aqueixa partida, si és possible atenent la solució dels responsables de cadascuna de les CCAA afectades. Ens trobem davant una fita històricaja que, per primera vegada,s’ha incorporat en els Pressupostos Generals de l’Estat la implicació amb les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per Espanya el 2 de febrer de 2001, per la qual cosa confiem que hi hajareceptivitat amb aquesta proposta en positiu i tinga sensibilitat amb aquelles CCAA que no tenen encara òrgans de política lingüística, com la Regió Lleonesa, Extremadura o Cantàbria”.

Aquests òrgans plantejaven en la carta que va ser lliurada en persona al ministre Miquel Iceta, la utilització de l’1,6 milions d’euros en millorar el finançament dels òrgans de gestió que encara no han aconseguit la cooficialitat (Aragó i Astúries rebrien 290.000 euros per autonomia) i l’ús de les quantitats transferides (170.000 euros per a Catalunya, València, Euskadi, Galícia, Illes Balears i Navarra) en accions de promoció de les llengües pròpies i el plurilingüisme i diversitat cultural de l’Estat. 

Així es proposen campanyes de sensibilització a nivell general perquè el plurilingüisme i la diversitat cultural siguen vistos per totes les persones de totes les comunitats autònomes, especialment aquelles que no compten amb llengües cooficials, com una riquesa a respectar i preservar. De la mateixa manera, es va posar en relleu la importància que en el PERTE (nova economia de la llengua) en l’àmbit de digitalització i intel·ligència artificial s’incorporen totes les llengües de l’Estat, siguen o no cooficials.

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, dins de l’àmbit del Consell d’Europa, distingeix dos nivells de protecció: d’una banda, les llengües reconegudes com a oficials en els Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, País Valencià i Comunitat Foral de Navarra, respecte de les quals Espanya ha assumit un elevat nivell de protecció (part III de la Carta); per una altra, les llengües regionals o minoritàries que els Estatuts d’Autonomia protegeixen i emparen en els territoris on tradicionalment es parlen, però que no tenen caràcter de llengua cooficial i respecte de les quals Espanya ha assumit un menor nivell de protecció (part II de la Carta).

Espacio Publicitario

Deja un comentario