Publicitats enganyoses.

Passejant per Alcoi vaig veure un panell publicitari que posava: «España es el país donde más personas
han muerto perdonando a sus verdugos.» en lletres grans. I baix en lletres xicotetes: «En nuestro país han
sido asesinados más de 10.000 cristianos por no renunciar a Jesucristo. 2.053 ya estan en los altares.» Em
vaig acollonar! L’hòstia!, i jo sense assabentar-me. Quina barbaritat! Pensava que vivíem en un Estat
aconfessional però de respecte absolut i garantit per llei a les creences religioses. Com podia estar passant
eixa barbaritat i jo no haver-me’n assabentat.
No eixia del meu desconcert quan vaig decidir indagar al respecte. Resulta ser que eixa publicitat estava
promocionada i pagada per «La Asociación Católica de Propagandistas». Una associació d’ultradreta
vinculada a VOX. Ja estava clar. Ara ho entenia. Una publicitat enganyosa més de les que l’extrema dreta
ens té acostumats per agitar la mentida i provocar la por entre els ciutadans.
Era la resposta d’aquesta dreta enfront de la recentment aprovada Llei de Memòria Democràtica. Una Llei
que arriba després de més de 45 anys de democràcia; és a dir, tard, molt tard. I que pretén honrar a totes
les víctimes del període més negre de la història espanyola, la que va des del colp d’estat feixista del 36
fins a la mort del dictador i els anys de la transició. Un període negre que la dreta i l’extrema dreta la veu
d’un altre color, i si més no, fins i tot, l’anhela. No poden resistir-se a que totes les víctimes originades per
aquell colp d’estat d’un general feixista i del seu grup de militars feixistes per a acabar amb un sistema
democràtic republicà elegit a les urnes, siguen reconegudes, tretes de les cunetes i restablert el seu dret a
la dignitat com a defensors d’eixos valors democràtics. Perquè reconéixer eixa realitat significaria que
se’ls assenyale com el que són: els descendents d’aquella ideologia assassina que aniquilà a milions de
ciutadans innocents, honrats i lluitadors per la llibertat i la justícia social.
Per això els interessa confondre a la gent. Per això parlen d’una guerra civil entre dos bàndols sense
nomenar que aquesta guerra fou el producte d’un alçament feixista il·legal contra una democràcia
legítima.
El govern de la República era aconfessional i defensava el dret al culte religiós. Fou a conseqüència del
colp feixista i del suport explícit de la cúpula eclesiàstica, que es derivaren accions incontrolades de

“Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense memòria no existim.”
sectors radicalitzats amb la crema d’esglésies i l’assassinat de religiosos adherits al colp militar. Una
barbaritat sense matisos, que sens dubte patiren també molts innocents. Tan criticable com l’assassinat en
temps de guerra de milions de republicans que defensaven el govern legítim guanyat a les urnes.
L’Espanya dels militars, de la monarquia i de l’església que havien conservat el domini durant segles en
una terra condemnada a la misèria, no podien permetre perdre la seua autoritat. Així es posaren al costat
de l’incipient feixisme/nazisme europeu per tombar una República que treballava per treure a la població
de la incultura, la pobresa i la injustícia heretada de segles anteriors per la gràcia del Rei i de l’Església.
L’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini ajudaren a Franco i foren determinants en el triomf del
feixisme a Espanya. I esdevingué la repressió més cruenta que han patit aquestes terres, la presó, els
afusellaments, les persecucions, l’exili i una dictadura que durant 40 anys xafigà tots els drets humans.
Tot açò la dreta no vol recordar-lo, sols l’interessa confondre amb publicitat enganyosa a la ciutadania
actual.
La democràcia és la millor garantia perquè la llibertat religiosa i la gent que la professa siguen
respectades; així com la llibertat ideològica i d’altres llibertats emparades pel sistema democràtic. Un
sistema en el qual no creu l’extrema dreta perquè la realitat de la seua existència és la negació de la
democràcia. Han estat ells els que al llarg de la nostra història s’han posicionat contra els drets humans i
han agitat l’odi i la por per fer valdre les seues doctrines excloents. Per molta publicitat enganyosa que
promoguen per fi tenim una Llei de Memòria Democràtica que dignifica la vida de totes les víctimes que
fins ara han estat oblidades. Per fi els culpables del tot el mal produït quedaran fora de basíliques, altars,
monuments, espais públics i condecoracions honorífiques. És de justícia en qualsevol democràcia i una
satisfacció per a totes les persones de bona fe.
Sergi Rodríguez Castelló.