El 25 de noviembre de 1960, las hermanas Minerva, Patria y María Teresa
Mirabal fueron brutalmente asesinadas en República Dominicana, por ser
mujeres y por atreverse a enfrentar a la dictadura de Trujillo. En esta fecha las
mujeres del mundo conmemoramos su lucha y salimos a pelear contra la
violencia patriarcal y capitalista que nos asedia y nos mata en todo el mundo.
Desde Irán se escucha un potente grito: “mujer, vida y libertad” contra el
régimen dictatorial e islamista que desde hace 40 años oprime a la clase
trabajadora y a los pueblos de Irán, con especial saña en las mujeres y
disidencias. La muerte de la joven Amini fue un punto de inflexión que puso en
evidencia hasta dónde el gobierno pretende llegar con su violencia patriarcal.
En respuesta, las mujeres salieron a las calles por justicia y por el fin de la
Policía de la moralidad que impone sus reglas de conducta y vestimenta
obligatorias en el espacio público, logrando con la fuerza de la movilización,
optar por circular en la vía pública sin hiyab y dar inicio a una revuelta popular
contra el régimen de Ali Khamenei que se extiende por varias semanas en todo
el país. Se trata de mujeres a la vanguardia de la lucha contra una dictadura,
al igual que hace 62 años lo estuvieron las hermanas Mirabal: Patria, Minerva y
María Teresa, asesinadas un día como hoy brutalmente por una dictadura.
También hemos estado a la vanguardia de la lucha las mujeres brasileñas,
votando masivamente contra el neofacista Bolsonaro, quien impulsó desde su
gobierno todo tipo de ataques contra las mujeres y disidencias, difundiendo
discursos de odio racistas, homófobos y misóginos. Las feministas estuvimos
en las calles al grito de #ElleNao y #ForaBolsonaro y seguiremos también en
las calles levantando nuestras demandas ante el nuevo gobierno.
Este 25N fortalecemos la lucha en todo el mundo por nuestros derechos: por
aquellos que nos falta conquistar, pero también contra la agresión de los
gobiernos y los sectores conservadores que buscan arrebatarnos los derechos
adquiridos desde hace décadas como el caso de Estados Unidos y su ataque al
derecho al aborto o la retirada del gobierno de Turquía del Convenio de
Estambul.
Nos declaramos en estado de alerta también contra la creciente criminalización
de las dirigentes sindicales a la vanguardia de las luchas contra la explotación
capitalista y la opresión patriarcal, como el caso de la persecución sufrida por
las trabajadoras en huelga del Sindicato Único de Trabajadores de Notimex en
México o la persecución y retaliación a integrantes -mayoría mujeres- de la
Asociación de Empleados de la Caja de Seguro Social (AECSS) de Panamá,
sufriendo despidos por estar en huelga en defensa de sus derechos laborales o
con causas penales arbitrarias, como nuestra compañera, Priscilla Vásquez,
presidenta de la asociación .
Hoy 25N también nos movilizamos contra la impunidad y encubrimiento de los
gobiernos que han provocado el recrudecimiento de la violencia feminicida.
Denunciamos que han preferido destinar mayores presupuestos a las fuerzas
armadas y al pago de las deudas externas, en vez de a la salud, educación y a
programas públicos que atiendan a víctimas de la violencia.
Denunciamos la violencia patriarcal, racista y xenófoba del gobierno de Luis
Abinader en República Dominicana, que, recordando las acciones nefastas de la
dictadura trujillista contra quienes lucharon las Hermanas Mirabal, tiene una
cacería violenta contra la comunidad inmigrante haitiana, llegando al extremo
de deportar mujeres embarazadas, negarles atención médica y a ordenar el
desalojo y deportación masiva de comunidades enteras.
Las mujeres somos las más precarizadas, las primeras despedidas en
contextos de crisis y sobre nosotras recae mayormente el ajuste que todos los
gobiernos aplican contra la clase trabajadora. Somos las jefas de los hogares
más humildes y quienes nos vemos obligadas a migrar de nuestros territorios
con nuestras hijas e hijos, y a veces teniendo que alejarnos de nuestras
familias. Estamos a la vanguardia de las luchas contra los despidos, el ajuste,
el saqueo de los recursos naturales y la contaminación ambiental.
Por todo ello, este 25N, día mundial de lucha contra la violencia de género,
desde la Unidad Internacional de Trabajadoras y Trabajadores – Cuarta
Internacional (UIT-CI) llamamos a organizar acciones contra todos los
gobiernos que legitiman la violencia patriarcal del sistema capitalista-
imperialista que nos golpea mayormente a las mujeres y disidencias. Salgamos
a conquistar cada uno de nuestros derechos mientras seguimos peleando por
una sociedad socialista, sin opresión y sin explotación.
¡Ni una desaparecida, ni una asesinada más!
¡Alto a la impunidad de los gobiernos!
¡No más criminalización de las luchadoras!
¡No al pago de las deudas externas! ¡La deuda es con nosotras, no con
el FMI! ¡Por mayor presupuesto para educación, salud y para atender
la violencia!
¡Movilizadas y organizadas contra la violencia capitalista, racista y
patriarcal!
Unidad Internacional de Trabajadoras y Trabajadores – Cuarta
Internacional (UIT-CI)
18 de noviembre de 2022
25-N Contra les violències masclistes. Les dones al capdavant de la
lluita contra la violència i els governs capitalistes
El 25 de novembre de 1960, les germanes Minerva, Pàtria i María Teresa
Mirabal van ser brutalment assassinades a República Dominicana, per ser
dones i per gosar enfrontar-se a la dictadura de Trujillo. En aquesta data les
dones del món commemorem la seva lluita i sortim a lluitar contra la violència
patriarcal i capitalista que ens assetja i ens mata a tot el món.
Des de l’Iran se sent un potent crit: “Dona, Vida, Llibertat” contra el règim
dictatorial i islamista que des de fa 40 anys oprimeix a la classe treballadora i i
els pobles, i sobretot les dones i dissidències. La mort de la jove Amini va ser
un punt d’inflexió que va posar en evidència fins a on arriba la violència
patriarcal del règim. En resposta, les dones van sortir als carrers per justícia i
per la fi de la Policia de la moral que imposa les seves regles de conducta i
vestimenta obligatòries en l’espai públic, i amb la força de la mobilització, van
treure’s el hijab i van engegar una revolta popular que s’ha convertit en el
principal desafiament al règim dels aiatol·làs en els seus 43 anys d’història. Es
tracta de dones a l’avantguarda de la lluita contra una dictadura, igual que fa
62 anys ho van estar les germanes Mirabal: Pàtria, Minerva i María Teresa,
assassinades un dia com avui brutalment per una altra dictadura.
Aquest 25N hem d’enfortir la lluita a tot el món pels nostres drets: per aquells
que ens queden per conquerir, però també contra l’agressió dels governs i els
sectors conservadors que busquen arrabassar-nos els drets adquirits des de fa
dècades. És el que està passant amb el dret a l’avortament als Estats Units, o
la retirada del govern de Turquia del Conveni d’Istanbul o els discursos i
polítiques de VOX a l’Estat Espanyol.
Ens declarem en estat d’alerta també contra la creixent criminalització de les
dirigents sindicals a l’avantguarda de les lluites contra l’explotació capitalista
i l’opressió patriarcal, com el cas de la persecució soferta per les
treballadores en vaga del Sindicat Únic de Treballadors de Notimex a Mèxic o
la persecució i represàlies a integrants -majoria dones- de l’Associació
d’Empleats de la Caixa d’Assegurança Social (AECSS) de Panamà, que
pateixen acomiadaments per estar en vaga en defensa dels seus drets
laborals, o causes penals arbitràries, com la nostra companya, Priscilla
Vásquez, presidenta de l’associació.
També ho veiem a Catalunya, on treballadores de Parcs i Jardins són
perseguides i represaliades pel mateix Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’
Ajuntament de Barcelona, després d’haver aconseguit una sentència judicial
que reconeix fets d’assetjament per raó de sexe.
Avui 25-N també ens mobilitzem contra la impunitat i l’encobriment dels
governs, que han provocat l’acarnissament de la violència feminicida.
Denunciem que han preferit destinar majors pressupostos a les forces armades
i al pagament del deute extern, en comptes de la salut, educació i a programes
públics que atenguin víctimes de la violència. A l’Estat Espanyol, per exemple,
el pressupost de Defensa és el més alt dels últims 40 anys.
Les dones i dissidències també som les més afectades en moments de crisi
econòmica i ara estem patint particularment la pèrdua de poder adquisitiu
producte del context inflacionari. La situació es encara més greu per a
persones migrades en situació administrativa irregular. Per això aixequem el
crit de la campanya #RegularitzacióJA.
Tres anys després de la sentència indignant als violadors de “La Manada”, i
com a conseqüència directa de les massives mobilitzacions de rebuig, arriba al
Congrés de Diputats el projecte de Llei conegut com a “Només si és sí” -amb el
rebuig del PP i VOX- posant al centre el consentiment sense el qual qualsevol
acte és reconegut com a agressió sexual. Però no n’hi ha prou amb lleis i
declaracions de voluntats. Menys encara si aquestes després es contraposen
amb, per exemple, l’assignació al Tribunal Constitucional d’una jutgessa –
Concepción Espejel- coneguda per considerar inconstitucional la llei de
l’avortament. Tot això, amb un acord entre PP i PSOE, amb el suport majoritari
d’Unidas-Podemos. Però el més greu de tot és la manca de recursos, de diners
públics per a polítiques de prevenció i assistència. L’últim projecte de
pressupostos de l’Estat va en un sentit oposat al què necessitem: mentre
Ministeris com Defensa es porten un 8% el d’Igualtat tan sols l’1%. De fet, al
mateix temps que es feia públic el cas de la menor de 16 anys violada a
Igualada -Catalunya-, s’anunciava l’aprovació per part de l’Estat d’un augment
de plantilla de 4.000 Mossos d’Esquadra. Les dones i diversitats sexo-
genèriques ho tenim clar: la policia no ens cuida i la sortida no és repressiva.
Aquest 25-N, dia mundial de lluita contra la violència de gènere, des de Lluita
Internacionalista i la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors –
Quarta Internacional (UIT-CI) cridem a organitzar accions contra tots els
governs que legitimen la violència patriarcal del sistema capitalista-imperialista
que ens colpeja sobretot a les dones i dissidències. Sortim a guanyar cadascun
dels nostres drets mentre continuem lluitant per una societat socialista, sense
opressió i sense explotació.
Davant d’aquesta situació, com a moviment feminista hem de ser contundents
a l’hora de denunciar aquests governs que s’autoproclamen feministes però
que a l’hora dels fets continuen governant per la gran patronal i finançant a
l’Església Catòlica. El creixement de discursos, actes i delictes d’odi es
fomenten directament des d’organitzacions d’ultradreta com VOX, però també
s’alimenten de la manca de polítiques reals d’aquests governs que
s’autoanomenen progressistes però no fan veritablement front a les violències.
24/11/22
Lluita Internacionalista
