En aquest mes de desembre ha finalitzat el projecte finançat per l’Ajuntament de Llíria i que ha anat destinat a la població sahrauí afectada per les explosions de mines antipersona. Aquest conveni es va signar al mes de novembre i l’execució ha anat en tres mesos. La col·laboració ha sigut possible gracies en primer lloc al consistori de Lliria i a la associació Sàhara Lliure Paterna, com a intermediària entre l’Ajuntament de Llíria i la contrapart sahrauí. Als campaments, ha sigut la associació Asavim i al seu front Daha Bulahi, l’encarregat de repartir l’ajuda. Als campaments hi ha quasi 2000 persones diagnosticades d’explosions de mines, ja que es troben repartides pels territoris alliberats. La sembra de mines al llarg del mur que ha construït el Marroc, porta sota terra milers de mines, fins un nombre incalculable i que son arrossegades per la climatologia fins arribar a la població sahrauí.
En total mes de 1000 persones, han vist millorada les seues condicions de vida al desert mes inhòspit d’Argelia, millorant també la seua alimentació, la seua salut i la seua forma de desenvolupar-se pels campaments sahrauís. El projecte signat per l’Ajuntament de Llíria ha costat un total de 10.000 euros, amb els quals s’han adquirit 15 cadires de rodes (amb orinal i sense), 20 bastons closes d’adults, 4 tensiòmetres i 70 cistelles nutricionals e higièniques. Amb aquest projecte, s’ha tractat de beneficiar també al mercat local, ja que els productes han sigut adquirits a les tendes de les wilayes. D’aquesta forma, tota la població guanya i es fomenta el autoempleo. La associació Sàhara Lliure Paterna, ha col·laborat en aportacions especifiques com l’enviament de bolquers, cistelles variades i glucòmetres per aquest col·lectiu vulnerable que roman en els campaments junt a la resta de la població refugiada.
Recordem que el Sàhara Occidental es l’ultima colònia d’Àfrica i que encara Espanya es la potència administradora del territori, amb una historia recent de quasi 50 anys de refugi, separació de famílies, guerra i malalties. Però abans de la colonització, el poble sahrauí era un poble nòmada i lliure que es desplaçava pel desert del Sàhara Occidental i vivia en els seus assentaments. La colonització va canviar el devenir dels sahrauís i després, no hi ha trellat en els Governs espanyols, doncs no posen fi al conflicte ni compleixen la legalitat internacional. Esperem que mes prompte que tard, el poble sahrauí puga decidir el seu futur.
Agraïm els esforços d’Ajuntaments com el de Lliria que des de que signaren l’agermanament amb Tiniguir en Dajla, no han deixat de recolzar la causa sahrauí.
