Sergi Rodríguez Castelló, regidor de Guanyar Alcoi
No em deixa de sorprendre’m l’agressivitat de la gent de dretes d’Espanya pel que fa a la qüestió Catalana. Direu que allò sorprenent és que em sorprenga, com si no sabera jo que la dreta espanyola sempre ha segut de: «Una grande y libre» i que van condicionar la transició de la seua anhelada dictadura a la democràcia nugant i ben nugant l’articulat de la Constitució amb l’aprovació de textos tal com «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles…», entre d’altres (com allò també de la monarquia imposada per Franco, per exemple).
Val, sí. Ho sabia. Però, de veritat que arribeu a entendre que els moleste més això que la situació de precarietat de la majoria social de la població? Més que la situació endèmica de l’atur, més que la violència de gènere, més que la penúria de les pensions, més que la situació de l’educació i la sanitat, més que les guerres? Jo no els veig en les protestes per reivindicar causes socials i humanes justes. Els mou més un drap que la solidaritat i l’empatia cap a la gent necessitada. Més un concepte patriòtic que humanitari. Allò que es fa rabiar és la presència dels immigrants, dels pàries, dels perseguits per la fam, les guerres i la misèria. Patixen aporofòbia, racisme i xenofòbia, perquè ells són purs, espanyols de raça i Espanya és seua i soles seua. Els fa rabiar que hi haja altres conceptes i sentiments nacionals de pobles amb identitat i llengua pròpia i per les quals han estat perseguits i criminalitzats. Ells ho resumixen en un: «joder no somos españoles pues a hablar español para entendernos todos, coño». Fins i tot els molesta qualsevol orientació sexual que no siga la predominant, la que com ells diuen: «Com Déu mana. La del macho ibérico de toda la vida».
Direu que soc molt innocent, però no arribe a comprendre com aboquen tota la ràbia contra la Catalunya a la que li han fet campanya contra els seus productes, a la que li han tombat qualsevol pretensió d’avanç estatutari, amb la que s’han acarnissat a base de vara i pilotes de goma amb la repressió més brutal, simplement per voler exercir un dret democràtic tan bàsic com és votar el seu propi destí. Són segles de menyspreu arrelats en l’Espanya profunda i que la dreta i l’extrema dreta alimenten intencionadament per desestabilitzar la mateixa democràcia. Criminalitzen als partits i moviments independentistes que defensen democràticament els seus anhels de constituir un Estat propi. Una opció política com qualsevol altra que en democràcia es pot defensar sempre que es faça, com s’ha fet mitjançant pràctiques democràtiques. Enteneu de veritat que es puga acusar als líders independentistes de terroristes? Al tsunami democràtic d’activistes radicals i violents? Enteneu l’odi d’aquells que criden «a por ellos Oé! Oé!» Enteneu realment que el que van fer es pot considerar un delicte condemnat a 13 anys de presó?
I ara, davant l’acord d’investidura entre el conjunt de forces progressistes democràtiques que sumen una majoria que la dreta ha sigut incapaç d’aconseguir, mouen cel i terra per abocar més ràbia. No accepten la democràcia, ni la pluralitat de l’Estat, ni la riquesa de la diversitat lingüística i cultural. Són com el bou que sols sap envestir.
Deplorable i preocupant imatge la d’aquells que es manifesten davant les Seus del PSOE cantant el «Cara al sol» amb les banderes feixistes i cridant barbaritats alhora que resen a Jesús i a la Verge. Són els Talibans d’occident, els guardians de la tradició, els legionaris de la mort. La bèstia feixista amb la complicitat del PP està omplint els carrers de ràbia i violència contra la democràcia. El seu objectiu no és un altre que desestabilitzar-la com sempre ha fet.
Si ells lladren, és que nosaltres anem per bon camí. Endavant l’amnistia i endavant el govern de progrés per a fer polítiques de progrés en defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, i en defensa de la democràcia.
