Nou govern PSOE-Sumar: inestabilitat i continuisme.
L’amenaça PP-VOX ha permès a Sánchez unir la resta de forces per repetir com a president del Govern. És un govern més dèbil i inestable que, per no caure, necessitarà permanents i complicats acords parlamentaris i les crosses socials de CCOO-UGT.
És un govern de continuïtat, al punt de mantenir els ministres més qüestionats com Marlaska (assassinats a Melilla d’immigrants, premis a policia i guàrdia civil per la repressió el 2017…), Robles (Pegasus, atemptats de BCN i Cambrils amb CNI…), per apaivagar els sectors de policia i FFAA i la dreta. Cal destacar també la preparació del salt d’Escrivá (pensions d’empresa, invent de l’IPC mitjà per a retallar pensions…) a vicepresidència d’Economia, si es compleixen les expectatives que Nadia Calviño passí a presidenta del Banc Europeu d’Inversions. I concentració de poders i ascens de Bolaños a la supercartera de presidència, relació amb les Corts i justícia per abordar la llei d’amnistia.
El vergonyós pacte PSOE-Sumar al servei dels empresaris
Les 5 cadires ministerials que aconsegueix Yolanda Díaz (les mateixes que Podem a 2020, amb 6 diputats més), garantint el vistiplau del PCE al nou govern, són a la mida dels empresaris –amb qui es negociaran totes les “promeses” laborals- i res de fondària pels treballadors i classes populars. Res respecte del pressupost militar, ni l’OTAN… Res del Sàhara. I res efectiu en defensa de Palestina, ja que no exigeix la ruptura de relacions i en plena massacre proposa cínicament proposa “favorecer las vías diplomáticas que permitan avanzar hacia la paz en Oriente Medio y entre Israel y Palestina”, tot reconeixent l’estat palestí, mentre Netanyahu escombra Gaza i els colons es mengen Cisjordània. Això sí, tot sota l’empara de resolucions de l’ONU i impulsant la UE.
I en política interna, “Diàleg social”amb CEOE i CCOO-UGTper imposar la pau social que haurà d’acordar sobre: 1. Reducció de la jornada laboral sense reduir salaris –cosa que Calviño ja ha dit no és prioritària fins que s’aconsegueixi “la plena ocupació”!!!-; 2. perquè els sous s’apugin “tomando en cuenta la evolución de la productividad y de los resultados de las empresas”, que és el discurs dels empresaris, 3. Per ampliar els permisos de paternitat i maternitat a 20 setmanes, 4. Per estudiar els acomiadaments i 5. Per apujar el SMI.Res de control de preus, ni d’aturar desnonaments, però sí beneficència per mantenir amb diners públics els guanys de les empreses: Ingrés Mínim Vital i manteniment dels bons per pagar a les elèctriques (pobresa energètica), bons per transport, joves, crèdits perquè comprin un pis… Res de reversió de privatitzacions a sanitat, i a educació, revisar mòduls de la concertada per a garantir la no segregació!!… Res de regulació d’immigrants malgrat les 500.000 signatures, i menys esmentar la llei d’estrangeria, ni els CIEs: això sí, impulsaran una “Ley contra el Racismo y trabajaremos en favor de un nuevo Pacto de Migración y Asilo a nivel europeo”. Tampoc res de la llei mordassa. Ah! I faran complir la Constitució per a la reforma del poder judicial!!!! Potser per això tampoc hi ha una línia defensant el suposat referèndum pactat a Catalunya que defensaven els Comuns. I una declaració lapidària venint de Yolanda Díaz: «Lo que prometimos en campaña lo vamos a cumplir», serà com la derogació de la reforma laboral o la de la llei mordassa o ja per això no es compromet a res??
Cria corbs i et trauran els ulls: Sumar consuma la liquidació de Podem
A Yolanda Díaz va ser un Podem en ascens que la va proposar per a ministre, amb un Pablo Iglesias que l’enlairava com a propera cap de llista de la coalició UP, malgrat els seus penosos resultats a la seva terra, Galiza. Però ha estat directament la membre del PCE, Díaz, qui ha accelerat la destrucció de Podem, primer a les llistes de les generals, després amb la marginació del Govern. El biaix estalinista de Yolanda Díaz li surt pels quatre cantons, no per impulsar una política més revolucionària, sinó per entregar-se millor a la política neoliberal del PSOE, i ratificar, com havíem dit, que Sumar és l’enèsima refundació del PCE i IU.
Sembla que la liquidació de Podem també beneficia al PSOE: la socialista Ana Redondo -que es va oblidar de les dones en el seu jurament- es queda Igualtat, fent fora a Irene Montero -llei del només sí és sí i Trans- que tant incomodaven a la dreta i a molts barons del PSOE; i Sumar, elimina l’adversari, amb la cínica i humiliant proposta “d’incorporar-los” si era amb el nom de la seva confiança, Nacho Álvarez: falten qualificatius. Podem, ja en caiguda lliure i ara desplaçat de govern, potser quedarà com a força residual, ara que ja el PCE i IU tenen recanvi amb Sumar.
Una amnistia que tiba totes les costures
Per arribar a l’acord d’investidura, Sánchez ha hagut de tensar al límit les contradiccions no només internes del PSOE sinó amb sectors de l’aparell de l’estat, que li han declarat la guerra. Fins i tot, ell mateix s’ha hagut d’esmenar, ja que, com li retreu Feijóo, havia dit que mai no l’acceptaria. Una amnistia que és la continuïtat dels indults, que van ser canvi de presos per autonomia i renúncia a la República catalana. Ara l’amnistia, consolida l’autonomisme -parla en tot moment de “superació” del conflicte”, o sigui, pacificació-, incorporant a Puigdemont que, de paraula l’havia rebutjat, malgrat que va ser ell qui va negar la proclamació de la independència a 2017. A més, tal com va proposar Yolanda Díaz des del principi, va en la línia de l’amnistia del 78, en el que es posen en el mateix nivell botxins i víctimes, moviments populars i Estat. La xifra dels possibles amnistiats balla molt de les 1.432 persones (113 ja condemnats, 17 que estan pendents de sentència i 387 tenen una causa penal oberta) d’Òmnium Cultural, o els 300 dels nostres i 73 policies d’El País.En qualsevol cas, molt lluny dels 4.000 represaliats, i amb seriosos dubtes de si els CDR, acusats de terrorisme, podrien beneficiar-se.
Tampoc s’ha volgut que l’amnistia establís un pont amb els i les lluitadores per drets socials –contra desnonaments, moviment feminista- i sindicalistes (SAT, CNT asturiana…) amb una Amnistia Total. Ni el PSOE-Sumar (PCE) hi tenen interès, com tampoc la burgesia catalana d’ERC i JXC, que habitualment estan de l’altre cantó aplicant la llei mordassa o el Codi Penal, quan no estan fent d’acusació als tribunals.
I una dreta bel·ligerant escorada a l’extrema dreta
La dreta i l’extrema dreta estan movent totes les eines al seu abast. Des del poder judicial, on el jutge García-Castellón envia a Puigdemont i Marta Rovira al Suprem acusant-los de terrorisme; la rebel·lió de 19 fiscals del Suprem contra el fiscal general de l’Estat Álvaro García Ortiz, a la reforma del reglament del Senat per endarrerir la tramitació de l’amnistia; l’avís ja fet de portar-la al Constitucional, mentre manté el bloqueig de la renovació de càrrecs per retenir la majoria conservadora …
Però a més, avui la dreta està disposada a disputar el carrer, No són només les mobilitzacions reiterades a Ferraz, on han destacat sectors pre-Constitucionals amb l’aguilucho i fent mofa de les ministres amb nines inflables, sinó les manifestacions de milers que Vox anomena “Noviembre Nacional”, o la convocatòria de vaga al sector públic del Sindicato para la Solidaridad de los Trabajadores de España de Vox. Les mobilitzacions de la dreta, escoren cap a l’extrema dreta. Perquè, com dèiem en el balanç electoral, no ens podem deixar influenciar per la pèrdua de vot de Vox, perquè no significa una pèrdua d’influència política sinó un escorament del sector dretà d’Ayuso del PP cap a Vox arrabassant-li vot. El pols de Vox al PP a les mobilitzacions ha estat permanent i l’aparició d’una extrema dreta capaç de mobilitzar-se diàriament una demostració de força que debilita Feijóo.Vox neix als barris rics (Salamanca a Madrid o Sarrià/esperit de la PL. Artós i Pedralbes a Barcelona) però l’objectiu no és un partit de vot per als rics, per això ja n’hi ha altres, sinó un partit capaç d’entrar a les barriades obreres, per destruir-ne la capacitat de lluita. L’extrema dreta beu de la desesperació de sectors
