És cada dia més necessària l’aliança entre els pensionistes i els treballadors per a defensar el sistema públic de pensions de les agressions que són constants: la reforma de les pensions que obliguen a jubilar-se a seixanta-set anys, l’augment per a calcular la pensió dels quinze anys a 27 anys, plans de pensions d’empresa que fan que s’haja d’aportar un u per cent del salari, són alguns mètodes per a buidar la guardiola de les pensions, el Pacte de Rendes, les aplicacions d’IPC mitja en comptes del real en salaris i pensions, el nou sistema per a les prestacions als aturats de cinquanta-dos anys, el no reconeixement del dret a jubilar-se amb quaranta anys cotitzats, l’existència de la bretxa de gènere en salaris i pensions, l’existència de pensionistes que estan cobrant per sota del llindar de la pobresa, la reforma de la jubilació parcial anticipada, són altres mesures que van contra els pensionistes i les treballadores.
És necessari continuar lluitant per un salari digne per a tenir una pensió digna, que malgrat els endevins del govern i dels economistes estrella, el sistema és sostenible, només amb la pujada d’SMI podem anar omplint la guardiola de les pensions, si totes les hores extres que es treballen es cotitzaran anirien dirigides a omplir el fons per a pagar les pensions, quan hi ha augment en els convenis aquests diners està omplint la guardiola de les pensions, en canvi, els plans de pensions el que fan és buidar-la perquè no cotitza les aportacions dels i les treballadores.
No hem de caure en l’error d’acceptar el discurs que els pensionistes ens estem emportant els diners per als futurs pensionistes, això el que intenta és que no ens ajuntem en una lluita que és comuna de tota la classe obrera, els sindicats del règim intenten que les lluites obreres no aconseguisquen allò que de veritat solucionaria la precarietat laboral i econòmica, no podem acceptar que se signen convenis que no sols no milloren els salaris, sinó que no milloren les condicions de treball, ni asseguren l’ocupació, no podem acceptar que se signen convenis amb Plans de pensions d’empresa.
Els assoliments s’assoleixen amb lluita constant al carrer i malgrat les dificultats pròpies de l’edat, els i les pensionistes hem obtingut alguns objectius, és cert que encara falten molts.
Les treballadores i pensionistes, som els que estem pagant novament la crisi econòmica que cíclicament afecta a l’economia capitalista, som ostatges de les polítiques de la UE, de les reformes que els governs del PP en el seu moment i ara els de coalició del PSOE UP SUMAR IU han implementat al llarg dels anys a l’empara de les decisions de la UE, la qual cosa ha fet és aguditzar més la pobresa dels treballadors, les treballadores, dels i les pensionistes.
Som conscients que hi ha moltes dificultats per a les mobilitzacions, però hem de continuar treballant en aquest objectiu, costi el que costi i fent bo un lema dels pensionistes cal resistir, persistir i insistir.
Carlos Rodríguez Pensionista
