Compromís-Podemos-Recortes Cero porta al plenari de l’ajuntament de Mislata una moció per l’aplicació immediata de la Llei de Memòria
Pels noms presents als carrers, un foraster podria pensar que Mislata encara és governada per un partit carlí. Per l’abundant presència de simbologia falangista que encara es pot observar ningú podria pensar que qui governa, des de fa lustres, és un partit d’esquerres. Aquests carrers i aquestes plaques són, hui dia, una exhibició obscena de noms i símbols vinculats al franquisme i la dictadura, “hi ha en Mislata més carrers dedicats a dirigents carlins que a dones” diu Sílvia Maiques, regidora de la coalició anticapitalista i sobiranista.
El perquè de tot és una barreja perillosa que en Mislata ha sublimat; per una banda, tenim la falta d’interès i recursos en investigar i difondre la història local, per altra la calculada ambigüitat del PSOE de Mislata, conscient que l’aclaparadora majoria que hi té passa per no significar-se en aquests temes i no molestar als seus votants conservadors, i com tercer ingredient tenim els incompliments sistemàtics del PSOE dels acords del ple i dels seus propis terminis quan no li convé.
Des de 2007 que la llei va ser aprovada, l’Ajuntament de Mislata no ha fet encara cap canvi al noms dels carrers, ni tampoc ha retirat els elements presents als carrers amb iconografia falangista i requeté. Al llarg dels darrers 12 anys des de Compromís hem insistit en aquest tema en les comissions informatives i al mateix plenari, però la majoria absoluta del PSOE de Mislata els deixa sempre ampli marge per a fer, desfer o com en aquest cas de la memòria… no fer-ne absolutament res: “En novembre de 2022, l’ajuntament va contestar per escrit al Senat a requeriment del Senador de Compromís en aquell moment, Carles Mulet i en premsa quedà reflectit, que li canviarien el nom als carrers Antonio Molle, Bisbe Irurita i Víctor Pradera abans que passara un any.. i res han fet encara,” diu la regidora Sílvia Maiques.
Un altre fet, que des de Compromís portem dient-li a l’ajuntament fa anys, és que la identificació i proposta de canvis de noms que considera fer (des de fa un lustre, però encara pendent) és evidentment incompleta, erràtica i que no té criteri definit.
En les actes de la comissió encarregada per l’ajuntament sobre aquest tema, s’evidencia que ni es va fer una investigació regular, ni es va comptar amb experts contrastats, ni es va destinar el temps i recursos mínims. Segons Sílvia Maiques “que no pogueren identificar a Tomás Sanz o deixaren fora al Padre Santonja evidencia que les coses es feren molt mal i amb molta pressa”.
Tomás Sanz Juan apareix com a víctima en l’anomenada “Causa General”; judici sumaríssim amb el que el franquisme va tractar de donar una pàtina de legalitat a la repressió que portà a terme després de la Guerra. També era fàcil identificar al Padre Santonja com un dels sacerdots màrtirs exaltats per al franquisme al llarg de dècades, o a la Mare Ràfols com falsa autora d’un libel d’exaltació tradicionalista. El problema és que en Mislata no es gasta res en memòria ni en fer valdre la història del poble, ni un cèntim… des de fa dècades.
El PSOE de Bielsa va deixar sense cobrir la plaça d’arxivera o arxiver municipal, i no destina tampoc ni un cèntim al mateix arxiu, ni a investigació ni a recerca de documents relatius a Mislata. Un desinterès absolut per la història de Mislata.
L’estratègia del PSOE implica amagar la història i les tradicions pròpies de la Vila de Mislata, una antiquíssima població valenciana, per substituir-les per una sèrie de constructes i apropiacions culturals sorgides des de finals dels anys 60, a l’albir del tardofranquisme, i així transmet una visió parcial, que menysprea les arrels valencianes i sobrevalora aportacions tardanes exteriors, un discurs que passa de perfil de manera ignominiosa per la història i el sofriment que la gent de Mislata va patir en guerra i dictadura: “No li veiem trellat ni coherència en què el senyor Alcalde vaja el 14 d’abril a Paterna, a un acte memorialístic dels afusellats pel franquisme i després al poble on governa des de fa lustres no hi haja cap referència a eixes persones, ni una placa, ni un carrer. Cap reparació, cap desgreuge, cap memòria” diu Sílvia Maiques, regidora de la Coalició Compromís-Podemos-Recortes Cero.
Mentre que uns han estat reparats fins a l’oblit… altres encara romanen oblidats, amagats i sense haver-ne sigut reparats ni ells ni les seues famílies. Ja toca, abans que PP i Vox convertisquen l’aplicació d’una llei de memòria i reparació en una gimcana administrativa o judicial. L’Alcalde ha de deixar de fer-se fotos i complir, almenys, amb allò que s’ha compromés a fer, perquè ara per ara, la realitat i les evidències ens diuen que no hi ha hagut en Mislata cap diferència en els temes vinculats a la memòria i la reparació entre tindre un alcalde del PSOE o un alcalde conservador.
