El govern de la Generalitat accelera la desprotecció de l’Horta de València modificant la llei 5/2018 amb l’argument de facilitar les obres de resposta a la DANA. De manera que les retallades pressupostàries, la destitució del gerent i la paralització de les activitats del Consell de l’Horta des de fa mesos revelen una estratègia dirigida a debilitar aquest organisme, bloquejant la seua participació en la gestió de la reconstrucció.
El reconeixement per part del conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, de què estan treballant ‘des de fa mesos’ en la modificació de la Llei de l’Horta, el fet d’haver plantejat des de l’inici de la legislatura una proposició no de llei per a suprimir el Consell de l’Horta, o la reducció a la meitat del seu pressupost i la destitució del seu gerent, feta efectiva el passat mes d’octubre sense proposar recanvi, són mostres inequívoques de la voluntat d’este govern d’avançar cap a una derogació de la llei de l’horta aprovada l’any 2018.
De fet, en la proposta de llei de mesures fiscals i d’acompanyament als pressupostos de 2025 ja s’ha introduït unes modificacions per tal d’afavorir les construccions en horta protegida en els coneguts com a “enclavaments de recuperació”, possibilitant l’eliminació de limitacions d’ús i aprofitament i minvant les obligacions d’ús agrari. Totes aquestes mesures en definitiva posaran en perill la integritat d’este paisatge reconegut internacionalment per la FAO en la seua declaració de l’horta com a SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial ) el 2019.
En lloc d’enfortir-lo i dotar-lo dels mitjans necessaris per a exercir les seues funcions amb rigor i agilitat des d’una perspectiva integral del territori agrari, amb criteris homogenis per a tots els municipis i amb pressa de decisions consensuades, s’aposta per deixar-ho tot en les mans de les conselleries, o dels interessos individuals de cada municipi.
Com ja va passar amb l’extint Consell Metropolità de l’Horta, liquidat pel Partit Popular en l’any 1999, el desmantellament de l’actual Consell de l’Horta de València, suposa l’única entitat supramunicipal que contempla l’Horta de València com a conjunt. Estem veient com s’ha practicat el retall econòmic, l’escapçament directiu i la paralització administrativa de la seua activitat per, a continuació, donar-li l’estocada amb la reforma de la llei que ara s’anuncia.
La mentida del barranc de Poio/Torrent
Cal denunciar que l’únic projecte d’intervenció sobre barrancs en l’àmbit de l’Horta de València, que s’ha tramitat davant el Consell de l’Horta, ha estat el referit al Barranc de la Saleta, projecte que va estar informat favorablement amb condicions i propostes de millora paisatgística per la comissió en febrer de 2024, amb la nova configuració eixida de les últimes eleccions autonòmiques. Tot i la insistència del Consell actual en dir el contrari, en cap moment se li ha presentat –i per tant, no s’ha pogut obstaculitzar o denegar- cap projecte referit al Barranc de Poio/Torrent.
El posicionament del Consell de l’Horta de València en aquests temes es substància a través d’una comissió, de la que formen part tant les administracions (autonòmica, diputació i local), així com de les quatre organitzacions agràries amb representació al territori valencià, i d’associacions de defensa del territori. Les entitats que hi participen, revisen els projectes presentats i presenten opinions tècniques, i han actuat durant anys sense obtindre cap retribució a canvi.
La marca de l’Horta de València, aturada
El Consell de l’Horta, òrgan de gestió que preveu la llei constituït en forma de Consorci, va iniciar la seua feina amb greus dificultats per la manca de personal partir de maig de 2021.
Tot i la curta trajectòria el Consell de l’Horta ha desplegat un important treball de millora de la xarxa de reg, inversions en manteniment i millora d’infraestructures agràries, l’emissió d’informes sobre usos i activitats a l’horta, línies de subvencions a comunitats de regants, ajuntaments i persones llauradores imprescindibles per garantir la qualitat del paisatge de l’horta.
El Consell de l’Horta ha desenvolupat guies i manuals bàsics per garantir la unitat de criteris en la implantació d’usos i activitats a l’Horta de València, la intervenció en camins i sendes, séquies i altres elements del sistema de reg tradicional. També disposa d’estudis amb solucions tècniques per l’automatització i la millora de l’eficiència del reg tradicional, així com una cartografia que inventaria l’estat de la totalitat de parcel·les feta a peu de camp.
El llançament de la Marca de productes de l’Horta que servisca per a identificar clarament als mercats i supermercats la producció dels llauradors i llauradores de l’horta és una demanda històrica del sector que ara està oblidada al calaix de la conselleria d’agricultura.
El Consell de l’Horta de València és titular de la marca europea “Producte de l’Horta de València” i ha rebut les primeres sol·licituds d’ús de la marca. El seu llançament estava previst per a finals de 2024, però ha quedat aturat per la destitució del gerent i la retallada pressupostària.
El govern valencià una vegada més dona mostres que la protecció de l’horta no és del seu interés. Com va afirmar el conseller de Territori, Vicente Martínez Mus, el passat 3 d’octubre, el seu interés és donar “seguretat jurídica als inversors” i “fer un territori atractiu per a les inversions”. Recordem, però, que és l’urbanisme desaforat i sense control el que incrementa els danys materials que les recurrents inundacions produïxen.
La protecció de l’Horta és una estratègia essencial de gestió per a mitigar els efectes de les inundacions i possibilitar una millor adaptació del territori i les persones al context climàtic que patim.
Un Consell de l’Horta de València actiu podria estar col·laborant activament en la reconstrucció dels danys causats per la DANA en l’àmbit rural dins de les seues competències, implementant línies d’ajudes que ja havia posat en marxa els anys en què ha estat funcionant.
