En l’anterior escrit comencem amb la frase de M. Luther King: “La injustícia, en qualsevol part, és una amenaça a la justícia a tot arreu”. El que ens porta a recordar-nos dels nostres companys i companyes de LA TALAIA de Vallekas que han sigut desallotjats, injustament, del seu centre social…
La intrahistoria d’aquest escrit pot ser que començara quan en el 2023 vam tindre 2 reunions a l’Ajuntament de Cadis entre la Ministra d’Ocupació i els sindicats representatius del metall. En la primera reunió li demanem a la Ministra que, en la segona, assistira el Cap de la Inspecció de Treball de Cadis. A Díaz no li va semblar adequat.
No era un capritx del nostre sindicat; desgraciadament, la principal reivindicació dels treballadors del metall són els incompliments del Conveni. Ja anteriorment ens havíem reunit amb els Caps de la Inspecció i Antifrau de la Seguretat Social i tots dos ens remetien al Legislador (referint-se al Ministeri) per a solucionar alguns dels problemes. Díaz va acudir a la segona reunió amb el Secretari d’Estat, i davant la nostra insistència que era necessari que en la reunió estiguera el Cap de la Inspecció, Yolanda va dir: “No és necessari, la Cap de la Inspecció soc Jo”. Perquè ella, Cap totpoderosa de la Inspecció, NO ha aconseguit resoldre el tema dels incompliments i, és més, als problemes ja existents se’ls ha sumat els inherents a “la seua Reforma”. És a dir, el fix discontinu i els nous contractes que se salta la patronal davant els ulls del Cap de la Inspecció (o de la Cap).
El primer que ens agradaria és reconéixer la labor que va començar fent la Inspecció al principi de la Legislatura del 2019. Per eixa data, vam tindre la primera reunió amb l’anterior Cap i amb personal del Ministeri. Va ser una reunió en línia i el Cap de la Inspecció va reconéixer que, anteriorment a l’onada de denúncies interposada pel nostre sindicat, no hi havia hagut més intervencions en el metall del seu departament perquè no es posaven suficients denúncies: “la inspecció no actua perquè no es posen denúncies”, va dir el Cap de la Inspecció. Doncs tal dit tal fet.
L’acció inspectora, ja amb l’actual Cap, davant aquestes denúncies va ser tan determinant que va obligar la patronal a reunir-se amb la Inspecció i dir-los, més o menys: “pobres de nosaltres que el que ens paga Navantia, Dragatges…, no ens dona per a complir la Llei”. Més encara, per primera vegada en les últimes dècades, patronal i sindicats signants del Conveni no es van posar d’acord i es va arribar a la famosa vaga del 2021, ja que la patronal no estava disposada a signar un conveni que ARA SÍ, la Inspecció l’anava a obligar a complir. Podríem dir que, entre altres qüestions, l’actuació seriosa, honesta i professional de la Inspecció, impulsada per sindicats (no agents socials) que sí que denunciem, havia obligat a Marlaska a manar-nos la tanqueta… Encara que, vist el vist, pot ser que al mateix temps, “un altre Marlaska enviara una altra tanqueta” a la Inspecció. No ho sabem, però el que sí que tenim clar és que l’eficaç acció de la Inspecció es va anar diluint molt.
Ara la Inspecció és lenta, maldestra i gens col·laborativa. Enguany, per exemple, denunciem a dues empreses per prestamisme laboral que haguera suposat la conversió d’uns 300 treballadors fixos d’una empresa menor i quasi fictícia a una molt més forta. De fet, la majoria d’aquests treballadors han sigut, posteriorment, acomiadats segons va anar decaient la faena perquè l’empresa en la qual estaven era, literalment, només un nom i un mico, PURA FAÇANA. L’actuació de l’Inspector -que, dit siga de pas, és possiblement el que millor tracte ha dispensat al nostre sindicat, el que ens apesara encara més- va ser això: una autèntica “actuació” digna de l’Inspector Clouseau o Gadget. I el pitjor és que no és l’excepció, és el modus operandi davant les denúncies en una gran factoria:
PEPE TRAE LA GRANERA QUE….
Una vegada decidit per part de l’Inspector que anava a comprovar la veracitat de la nostra denúncia, va cridar a Navantia advertint-li que anava a investigar a les empreses A i B… al·legant que, si no avisava, «li seria complicat entrar en Navantia». Ens imaginem la conversa entre la policia i l’amo d’un bar:
«-Soc de la policia, ens han informat que en el seu bar estan fent tripijocs amb drogues. Per favor estiga atent per a obrir-me la porta si és vosté tan amable.
Als seus peus, senyor agent…»
Em venen també a la memòria els pallassos de la tele: «Pepe porta la granera que et done amb ella (…)I Pepe contesta: jo no et respalde perquè amb la granera em pegarás”. De seguida li anava a portar Pepe la granera a la Tia Blasa. Pepe podria ser un cabronazo però no “carajote”.
Pot ser que la Inspecció no sàpiga que Navantia és culpable subsidiària de tot el que ocorre en la seua factoria, que coneix cada cas i que mai avisarà a la Inspecció. És més, no sols és coneixedora de tot sinó que, a més, encoratja al fet que s’incomplisca el Conveni acceptant pressupostos difícils d’assumir, mirant per a un altre costat davant jornades descaradament il·legals i sent obstacle a la Justícia Laboral, per molt que siguen unes drassanes públiques.
El que sí que sap o ha de saber la Inspecció és que cada denúncia que interposa el nostre sindicat és perquè un treballador o un familiar que el pateix o un company que veu que eixe pot ser el seu futur, ens crida perquè denunciem en el seu nom perquè no es fien d’ells. CTM podria posar el mapa empresarial de la Badia en una diana i llançar un dard amb els ulls tapats i, es clavara en l’empresa que es clavara, acertarrem denunciar. Però no ho fem així, -encara que podríem fer-ho- perquè ESCOLTEM ELS COMPANYS. Cada vegada que la Inspecció es nega a ESCOLTAR-NOS, a informar-nos, a rebre’ns o ens volen afonar en paperasses protocol·làries, està faltant el respecte a la Classe Treballadora. Les denúncies de CTM es posen a peu de tall i no des d’una oficina i la interpossem (DONEM LA CARA), treballadors que portem anys represaliats sense poder entrar en les grans factories. Les famoses llistes negres que mai la Inspecció investigarà perquè, lluny d’això, els és més còmode rendir-los homenatge a les grans factories.
La CTM, de la qual alguns diuen que som terroristes sindicals que cremem bidons, pneumàtics, tallem la carretera, fem pintades o inciten a això, hui i des de dins d’un sistema que ni ens agrada ni hem triat, exigim al Ministeri i a la Inspecció de Treball que COMPLISQUEN AMB EL SEU SISTEMA i acaben amb els incompliments de LA SEUA Llei que a vegades han posat fi a la vida o la salut de molts companys i que precariza el dia a dia de milers de famílies.
Mentrestant, continuarem interposant denúncies que no són una altra cosa que crits de desesperació de treballadors que posem sobre la taula de la Inspecció i aquesta, si no posa tots els mitjans al seu abast, està cometent un delicte d’omissió d’auxili.amílies.
Coordinadora de Treballadors del Metall de Badia de Cadis 13/12/2024
