La reforma de la llei de l’horta (5/2018) aprovada ahir pel govern de Carlos Mazón comporta la desprotecció de la tercera part de l’horta protegida durant el govern del botànic per la Llei de l’Horta de València. Pretén facilitar la urbanització d’un total de 3.800 hectàrees de les més de 11.000 d’horta protegida repartides en quinze pobles. A més deroga el Consell de l’Horta, òrgan gestor encarregat de fer complir la llei de l’horta i elimina les polítiques de desenvolupament agrari recollides en la llei del 2018.
El govern de Carlos Mazón descataloga de facto tota l’horta amb protecció de Grau 3, un total de 3.800 hectàrees repartides entre l’Horta Sud afectada per la DANA (Picanya, Paiporta, Torrent i Catarroja) i especialment onze pobles a l’horta de la Séquia Mare de Montcada a l’Horta Nord (Puçol, el Puig, Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Emperador, Albuixech, Albalat dels Sorells, Museros, Foios i Mahuella/València).
L’aprovació de la reforma per les Corts Valencianes implicarà que a les zones d’horta que no estiguen protegides pels PGOU dels municipis la urbanització podria ser immediata i s’obri a que els pobles d’aquestes zones puguen encetar nous procesos d’elaboració de PGOU per urbanitzar l’horta fins ara protegida i que formen part de la infraestructura verda de cada municipi.
No sols es desprotegeix un terç de l’horta front a la urbanització, a més el Consell s’escuda en “les conseqüències de la DANA” per a suprimir en tota l’horta de València “els límits imposats amb caràcter general a les places i aforament màxim d’activitats terciàries autoritzades”, el que permetrà ampliar la superficie de restaurants, orxateries i altres establiments turístics ubicats en zones d’horta i en especial els seus pàrquings, que en alguns casos s’han construït fora d’ordenació; ampliacions que sols seran possibles a costa de degradar els valors paisatgístics de l’horta fins ara protegida.
D’altra banda el projecte de decret llei deroga el Consell de l’horta de València, òrgan consultiu encarregat de vigilar l’execució de la llei de l’horta. En aquest òrgan de gestió tenien veu i vot els quatre principals sindicats agraris, a més d’entitats civils com Per l’horta i Acció Ecologista Agró.
Esta participació d’entitats no governamentals, tot i les insinuacions del conseller, suposava una despesa zero per a les arques autonòmiques i donava transparència i visibilitat a les decisions de l’entitat. Així el consell fa una aposta per l’opacitat ja que ni tan sols s’ha consultat al Consell de l’Horta els canvis ara aprovats en la llei.
A més es deroga el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València, document marc que replegava totes les accions a dur a terme pel Consell de l’Horta per tal de mantindre l’espai agrari cultivat. Cal recordar que este document va ser aprovat per unanimitat del membres del consorci, incloent les entitats agràries.
Finalment també es produeixen canvis en les condicions dels Enclavaments de Recuperació, espais d’horta degradada on es permet la urbanització parcial, condicionada a la recuperació com a horta cultivable de la majoria dels terrenys degradats.
En aquest cas, com en el de les activitats terciàries, la reforma es plega a les demandes dels particulars a costa des l’interés general de protecció de l’horta.
Els canvis aprovats pel Consell de Carlos Mazón desvirtuen completament la Llei de l’Horta i desmunten la protecció aprovada per una llei que a penes ha tingut uns anys de vigència i que va ser aprovada com a resultat de les demandes populars plasmades en les 117.000 signatures de la primera Iniciativa Legislativa Popular de la Comunitat Valenciana.
Per l’Horta va a estudiar a fons l’abast de la modificació normativa amb la finalitat d’iniciar les accions que crega oportunes, sense descartar accions legals, per evitar la desprotecció de l’horta i el perill per a la pervivència de l’activitat agrària.
