PEDRA SOBRE PEDRA
Els dòlmens eren construccions megalítiques de fa més de sis mil anys que simbolitzaven el respecte als morts. En una època en la qual la subsistència era l’única missió i ambició dels éssers humans, existia, segurament des dels instints més primitius i gairebé animals, aquest sentiment de respecte cap als éssers estimats. Salvatges, incivilitzats però respectant al company o la companya caiguda.
En ple segle XXI, en aquest primer món civilitzat i on l’educació s’ha convertit en un protocol, en un poce, la direcció de Dragatges no ha estat capaç de fer 1, 2 o 3 dies de dol, mostrar respecte a un dels seus treballadors; per a ells som, segurament, un nombre més de tants que es juguen la vida perquè els seus grans projectes, les seves grans piràmides, tirin endavant sigui com sigui.
Mentrestant, el comitè al seu, aprofitant cada moment per a crear “consciència”. En una oda a la companyonia, a la solidaritat de Classe, a la igualtat, als tots i totes som Dragats, al respecte al company mort… va ser incapaç de suspendre les eleccions.
Però el divendres, el dol que no va saber respectar ni la direcció ni el que ha de ser la representació dels treballadors, si ho va saber respectar el conjunt dels treballadors. Cara a cara, en un costat els enchaquetados directius i el seu submís comitè i en l’altre els del mico, els salvatges del metall. La veu de l’amo va tornar a sentir-se sense necessitat que aquest sortís al fang: “la direcció ens ha assegurat que estudiarà amb el comitè un protocol per a quan mori un treballador “” Osease, el pròxim mort en Dragatges, si no es mor abans que s’estudiï el protocol, pot ser que tingui el seu dia de dol. “Si hagués estat un accident pararíem segur, però ha estat mort natural …”.
En 2008, el soldador Miguel Pérez va morir en Crinavis treballant per a Dragatges i tampoc existia protocol per a aquests casos. Van ser les treballadores i treballadors els que van fer, com el divendres, un atur mostrant-los el seu respecte. La direcció va intentar que la mort es declarés fos de la factoria, però les afirmacions dels seus companys van aconseguir que l’empresa es tirés cap enrere.
Divendres passat es va perdre una gran oportunitat per al sindicalisme i perquè el comitè demostrés que és un comitè d’empresa i no DE L’Empresa. Hauria bastat, per part del comitè, amb un reconeixement a la solidaritat dels companys i companyes per l’atur i haver fet una recol·lecta per a un ram de flors o per a ajudar a la família del company mort.
Afortunadament, el nostre aplaudiment des de CTM, el divendres sense comptar amb la direcció i malgrat el comitè, les treballadores i treballadors de Dragatges, van tenir la vergonya de parar, a la manera que es fa en la Badia de Cadis (sí o sí), i construir-li al company el seu Dolmen pedra sobre pedra, company a company.
Confluència Sindical de la Badia de Cadis
