El 1911, a Nova York, 146 treballadores de «Triangle Shirtwaist» van morir cremades dins la fàbrica després que els patrons haguessin bloquejat tots els accessos. En la seva majoria eren dones joves i migrants. Uns anys després, el 23 de febrer de 1917 -8 de març segons el nostre calendari- , 120 mil obreres del tèxtil es declaren en vaga, va ser l’inici de la primera revolució obrera triomfant. Amb el primer govern soviètic Alexandra Kol·lontai establirà especificament el 8 de març com el Dia de la Dona Treballadora.
En un context internacional on creixen els discursos i les polítiques d’odi d’extrema dreta com es veu actualment amb l’assumpció de Trump als EEUU, creiem més necessari que mai que el moviment feminista recuperi la força de mobilització que ha permès els avenços de la classe treballadora i doni resposta als atacs reaccionaris que amenacen les conquestes que amb tant esforç s’han reeixit.Aquest 8M, arriba en un context de profunda crisi social i econòmica capitalista, marcada per un augment brutal del cost de vida i pèrdua del poder adquisitiu de la classe treballadora. Segons el l’INE, el desembre de 2024, l’evolució de preus al consum va tancar amb un increment del 2,9 a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol amb un 2,8.
Com sempre i en totes les crisis, les dones, dissidències i persones racialitzades som les més vulnerades pel mercat laboral precaritzat. Les professions menys remunerades i vinculades a les cures, desvaloritzades pel sistema productiu en què vivim, com la neteja, l’atenció social, les sanitàries… són majoritàriament dones, moltes amb contractació parcial forçada, sense papers, gràcies a la reforma laboral més sagnant contra la dona treballadora: la llei d’estrangeria.
Les violències envers les dones creixen de la mà de les polítiques i dels discursos reaccionaris de sectors fonamentalistes, ultradretans i misògins que ens posen a les dones i identitats dissidents com a responsables de la crisi econòmica i social. El passat 20 de gener es filtraven videos de l’interrogatori del jutge Adolfo Carretero en el cas Iñigo Errejon, exdiputat en el Congrés per Mas Pais, denunciat per agressió sexual per l’actriu Elisa Mouliàa. No es tracta merament d’un “mètode d’interrogatori” com alguns ens volen vendre. És una orientació intencionadament masclista i contrària a les mateixes lleis que s’han aconseguit producte de la lluita feminista. Un altre cas és el de Giséle Pelicot que ha mostrat la cultura de la violació i la impunitat del patriarcat. Nosaltres diemNo a la justicia patriarcal!
La influència cada vegada més gran d’aquests sectors polítics d’extrema dtreta és la conseqüència de la manca de veritables polítiques socials dels governs. Malgrat anys del suposat govern «més progressista de la història» els interessos del gran capital i de la banca han quedat intactes. De fet, gran part de les mesures que ens volen vendre com de caràcter social, no són més que el rescat amb diners públics a la gran empresa. S’ha aprofundit la venda al sector privat del serveis de cures, sanitat, educació i serveis socials. Reivindiquem el sistema 100% públic, universal i de qualitat, amb control de usuàries i treballadores.
El govern destina més pressupost al ministeri de Defensa i a l’església que a polítiques d’igualtat i feminisme. A més a més, la no derogació de la llei d’estrangeria, la falsa derogació de la reforma laboral, la bretxa salarial i la bretxa de pensions, condemnen la classe treballadora a la misèria. Com el contracte indefinit fix discontinu que s’ha implementat com a reforma laboral en el sector agrari. Una reforma que, en lloc de millorar l’estabilitat, ha perpetuat la incertesa i la desigualtat en el camp andalús. Les jornaleres, ja discriminades en la contractació, segueixen sent les primeres en perdre la feina i les últimes en ser cridades. A més a més, la reducció de jornada i la dificultat per accedir al subsidi agreugen la seva situació. No seran suficients les reformes, si no responen a les veritables necessitats de les dones treballadores, i menys encara si no es destina pressupost per desenvolupar-les i garantir-les de forma pública i universal arreu del territori. Diners n’hi ha: cal atacar els beneficis de la gran empresa o extrema dreta deixar de finançar l’Església Catòlica. Ni un euro públic més a l’església!
Els últims anys, gran quantitat de les treballadores en actiu es troben en situació d’atur, amb contractes a temps parcial o convenis amb condicions laborals molt precàries. Una conseqüència és la falta d’anys cotitzats al complir els 67 anys. L’actual reforma de les pensions és una fal·làcia. Continua mantenint la bretxa salarial, tan en el món laboral com entre les dones pensionistes i condemna a les treballadores a jubilar-se als 72 anys o combinar una pensió amb un contracte a temps parcial.
La situació de l’habitatge és un exemple més de la situació de crisis i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora amb lloguers impagables i desnonaments diaris amb amenaces de la DGAIA a dones amb menors a càrrec. Gràcies a les polítiques de torn que afavoreixen el gran capital, els rendistes especulen amb l’habitatge, mentre el govern injecta diners públics al sector privat, com la recent compra de la casa Orsola a Barcelona, que des de fa tres anys ha estat tot un símbol de la resistència i la lluita pel dret a l’habitatge. Però el moviment per l’habitatge segueix incansable i creixent cada vegada més, tot i l’augment de la repressió. Així ho demostren la manifestació del passat 23 de novembre a Barcelona amb més de 120.000 persones o la recent creació de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya del passat 9 de febrer, per crear un front de lluita anticapitalista contra els rendistes i governs còmplices de l’especulació. Per l’accés a l’habitatge universal i gratuït!
El moviment feminista tornarem a omplir els carrers el 8 de març. Necessitem construir un moviment feminista de carrer, de lluita i organitzat des de baix. Perquè així hem obtingut els nostres drets al llarg de la història i així els continuarem guanyant i defensant. Així vam aconseguir la reforma de l’avortament i l’aprovació de la llei Trans. Però, no hem d’oblidar que cap dret no està guanyat si no és per a totes, i encara avui molts drets no es garanteixen a milers de companyes en situació administrativa irregular.
Després d’any i mig de genocidi a Palestina, en el qual la majoria de les víctimes són dones i nenes, la força de les dones palestines és un exemple a seguir que ens marca el camí en la lluita feminista. I, per això, des d’aquí aixequem un crit de solidaritat internacionalista i exigim el trencament de relacions econòmiques i polítiques amb aquests règims assassins. Ens posicionem en contra del projecte imperialista de Trump i el sionisme de convertir Palestina en una rivera de l’Orient Mitjà.La nostra lluita ha de ser internacionalista. Resistència amb les dones palestines! Així com amb les dones de l’Iran, seguim dient: Dona, Vida i Llibertat! Contra tota opressió, esclavitud, agressió i violació de les dones i dissidències del món.
Ens sobren els motius per fer d’aquest 8 de març una altra jornada històrica de lluita del moviment feminista. Fem una crida a organitzar assemblees als centres d’estudi, de treball i als barris. Cal reivindicar l’origen històric, de classe i de lluita del 8M. Només amb organització i mobilització aturarem les violències d’aquest sistema capitalista, racista i cis heteropatriarcal que ens explota i oprimeix. Cridem a la lluita internacionalista, antiracista i antiimperialista per enfrontar el patriarcat i el capitalista que el sosté. Hem de fer nostres les lluites dels pobles oprimits, perquè l’alliberament dels pobles és part del nostre alliberament.
Ens solidaritzem amb totes les dones i diversitats que enfronten el patriarcat global i local, cridem a construir un moviment feminista de classe i independent dels diferents governs que són còmplices i responsables de la nostra situació.
Sortim al carrer a cridar:
Ni un pas enrere en els nostres drets!
Davant els seus atacs, organització i autodefensa!
Totes amb Palestina!
Dones de Lluita Internacionalista
8 de març de 2025
