-Introducció
L’edifici del Metropol va ser construït al carrer Hernan Cortés inicialment en 1882 però serà
en 1934 quan a instàncies del propietari, Vicent Miquel Carceller (1890-1940), es remodelarà i
convertirà en cinema. Carceller fundarà també abans en l’any 1933 el cinema Nostre Teatre. L’obra
serà realitzada per Francisco Javier Goerlich (1886-1972), arquitecte municipal des de 1922 i
arquitecte major (1931-1956), un dels principals representants del casticisme, i una de les figures
destacades del racionalisme a València i a Espanya. Goerlich mijançant una intensa activitat va
deixar un important llegat a la ciutat de València, 288 expedients amb una cronologia de fons 1914-
1955. Va ser un arquitecte decisiu en la formació del perfil i la fisonomia moderna de la ciutat de
València. Malauradament han segut significatives les pèrdudes, degut els enderrocaments, que han
mermat el paisatge urbanístic i arquitectònic de la València del segle XXI.
L’edifici en qüestió conjuga l’art decó valencià amb elements del racionalisme valencià. Cal
destacar el mirador emmirallat de la segona planta, la tipografia i ornament geomètric típic de l’art
decó a la primera planta o entresol i els remats amb motius arquitectònics d’art decó i del
racionalisme. A l’interior també hi ha mostres d’art decó al teginat. Malgrat això cap institució
pública ha inventariat ni catalogat l’edifici, ni la façana ni l’interior.
-Vinculació del Metropol amb la Segona República
A continuació exposem una relació de continguts en referència a l’edifici Metropol i la seua
significació artística, històrica i política.
Al·legacions del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València perquè es
garantisca la protecció de l’edifici de l’antic cinema Metropol de València com a Bé de Rellevància
Cultural que l’otorgue la llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià.
[…] la principal aportación para orientar la Historia del Arte como ciencia aplicada al monumento
y a su valoracion fue la que realizó Aloïs Riegl que plantea un método científico que se basa en una
doble observación del monumento: subjetiva, determinada por la percepción que del monumento
haga el espectador; y objetiva, por su condición de objeto dotado de historia.
[…] el Cine Metropol está muy ligado a la historia republicana de nuestra ciudad, sus líneas
modernas se vinculan además al ideario republicano y a sus formas de expresión artística, aspecto
que le confiere un gran valor histórico.
[…] el Cine Metropol, realizado en 1933 (y no en 1929 como se ha dicho en algunas
publicaciones), se trata de un edificio decisivo y único en el panorama arquitectónico de la ciudad
de València y en la producción del propio Goerlich, ya que el arquitecto, a partir de la intervención
en este inmueble, introduce en su obra particular las líneas del Movimiento Moderno, en su
vertiente más estrictamente racionalista (además de incorporar en su fachada una rotulación en
estilo decó). Este estilo moderno lo empleará luego en otros edificios decisivos de la ciudad. El
aspecto moderno del Cine Metropol viene determinado por la completa desornamentación de su fachada, en la que utiliza un audaz voladizo, y un remate que levanta visualmente la altura del edificio original.
Seguint les dades recollides en la publicació de l’any 2018 de David Sánchez Muñoz “El
cine Metropol de València: un edifici para Vicente Miguel Carceller” com a expert, Àrea de
Conservació del Patrimoni Cultural, Universitat de València, doctor en Història de l’Art, tècnic
especialitzat en Patrimoni Cultural i guanyador del premi Senyera en 2011 per les seues
investigacions històriques.
A la mencionada publicació ens diu, La relevancia de este edificio singular, construido en el primer Ensanche de la ciudad,
muy próximo a la calle de Colón, en la calle de Hernán Cortés 9, radica, no sólo en el
interés de sus líneas modernas, entre el racionalismo y el art déco, muy del gusto de los
años 30 del siglo XX, sino también por la calidad general de su construcción. El edificio
no está recogido actualmente en el Plan General de Ordenación Urbana de Valencia
(PGOU), y por lo tanto no goza de ningún nivel de protección. Sin embargo, el número 7
de la misma calle, con el que inicialmente formó pareja, si lo está. El hecho de que el
Metropol no forme pare del inventario general, no tiene que ver con la calidad objetiva
del inmueble, que la tiene, sino con lo que sin duda ha sido un grave error al no incluirlo
como edificio protegido, y tampoco ha gozado de mayor difusión en los estudios al uso
de historia de la arquitectura realizada en València; más allá de la mera mención como
parte de la producción constructiva del arquitecto Goerlich, y dentro de sus edificios
modernos,{…}
Sin embargo, muchos inmuebles de la ciudad, de menor importancia y significación histórica y
cultural, se han recogido e incorporado al catálogo con algún tipo de protección. Algo que resulta
inconcebible si atendemos a la importancia del arquitecto autor del proyecto y a la indudable
calidad del diseño, en parte moderno, de este inmueble de cinco plantas; único resto, además,
superviviente de los cines históricos de la ciudad de València, cuyo modelo remite a la sala de
espectáculo integrada en un edificio de viviendas.
A la publicació de Sánchez també trobem recollides les cròniques publicades pel Mercantil
Valenciano i del Almanaque de las Provincias sobre la inauguració del cinema inclosos els noms
dels decoradors de la sala i la càmera “Klang Film,”
{…}
Este cine sobrevivió a su fundador, y aún hasta época reciente. En la actualidad, y tras el
incendio que destruyó la sala, pesa sobre el inmueble un expediente de derribo. El valor
patrimonial de este edificio debería impedir su desaparición, pero además el Metropol tiene una
gran importancia histórica. Vicente Miguel Carceller, su promotor, se significó, como hemos visto,
con la República,y por ello, en última instancia, fue ajusticiado por el régimen franquista. A su vez,
estas formas modernas presentes en el Metropol se vincularon con los ideales republicanos. Es
pues de justicia recuperar este espacio, y su profundo significado, como parte importante y
memoria de nuestra lamentable historia reciente.
Aprofundint en aquestes raons històriques a la tesi de M.a Dolores Cosme Ferris, dirigida
per Josep Lluís Sirera Turó, trobem les fonts arxívístiques i hemerogràfiques, que avalen el Comité
Executiu Públic CEP, com a representant legal del govern central, des del 5 d’agost de l’any1936
fins gener del 1937. La Junta Delegada del Govern Central reconeix l’autoritat del CEP per a
dirigir la política de rereguarda de la província. El 17 d’agost es constitueix el Comité Executiu
d’Espectacles Públics CEEP. El primer que van incautar van ser les sales de cinema i el material
fotogràfic. L’objectiu del CEP era donar la sensació de normalitat, donar-li força als espectacles
com a indústria potent per atendre les despeses de guerra, i amainar l’atur així com a força d’ànim
per als descansos del soldats del front de guerra. La revista “Semáforo”, tal com es mostra a la tesi
mencionada, és també una valuosa font d’informació com a publicació creada pel CEP.
Francisca Ferrer Gimeno, doctora en Història del Teatre Español per la Universidad de
València, en el seu estudi “Vestuario para el triunfo de las Germanías”, de l’any 2011, ens fa també
la referència als locals públics i privats requisats amb la finalitat de donar suport i alentar la
resistència de la rereguarda republicana. El CEEP va ser l’únic Comité en tot Espanya d’aquestes
característiques i va romandre actiu quasi a la fi de la Guerra Civil. Tots els edificis incautats pel
CEP i el CEEP van ser legalment edificis governamentals de la Segona República.
-Legislació de la Comunitat Valenciana
Llei 4/1998 de Protección del Patrimonio Cultural.
Disposición adicional quinta. Reconocimiento legal de Bienes Inmuebles de Relevancia Local, en
atención a su naturaleza patrimonial. Tienen la consideración de bienes inmuebles de relevancia
local, y con esta denominación deberán ser incluidos en los respectivos catálogos de bienes y
espacios protegidos, las siguientes categorías de elementos arquitectónicos:
[…]
3. El patrimonio histórico y arqueológico civil y militar de la Guerra Civil en la Comunitat
Valenciana, además de los espacios singulares relevantes e históricos de la capitalidad valenciana,
como todos aquellos edificios que se utilizaron de sede del gobierno de la República, además de los
espacios relevantes que utilizaron personajes importantes de nuestra historia durante el período de
guerra de 1936 a 1939. Todos estos inmuebles deben estar construidos con anterioridad al año
1940. En relación con este patrimonio histórico y arqueológico de la Guerra Civil, sin perjuicio de
su reconocimiento legal de bien de relevancia local a la entrada en vigor de esta ley, la consellería
competente en materia de cultura, con la colaboración de la Junta de Valoración de Bienes, deberá
ejecutar un inventario específico de estos bienes en el que se diferenciará explícitamente entre
bienes protegidos y bienes solo a documentar, conforme a su relativa importancia patrimonial. Así
como los lugares de la memoria, que pasarán a ser documentados por su importancia histórica.
Ley 9/2017, de 7 de abril, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, del patrimonio
cultural valenciano (DOCV de 11 de abril de 2017).
3. El patrimonio histórico y arqueológico civil y militar de la Guerra Civil en la Comunitat
Valenciana, además de los espacios singulares relevantes e históricos de la capitalidad valenciana,
como todos aquellos edificios que se utilizaron de sede del gobierno de la República, además de los
espacios relevantes que utilizaron personajes importantes de nuestra historia durante el período de
guerra de 1936 a 1939. Todos estos inmuebles deben estar construidos con anterioridad al año
1940.
En relación con este patrimonio histórico y arqueológico de la Guerra Civil, sin perjuicio de su
reconocimiento legal de bien de relevancia local a la entrada en vigor de esta ley, la conselleria
competente en materia de cultura, con la colaboración de la Junta de Valoración de Bienes, deberá
ejecutar un inventario específico de estos bienes en el que se diferenciará explícitamente entre
bienes protegidos y bienes solo a documentar, conforme a su relativa importancia patrimonial. Así
como los lugares de la memoria, que pasarán a ser documentados por su importancia histórica.
Llei 14/2017, Títol III Del derecho a la Memòria Democràtica, al capitulo II.
Artículo 20. Lugares e itinerarios de la memoria democrática de la Comunitat Valenciana.
1.Tendrán consideración de lugares de la memoria democrática de la Comunitat Valenciana
aquellos espacios, inmuebles o parajes que se encuentren en ella y revelen interés para la
comunidad autónoma, por haberse desarrollado en ellos hechos de singular relevancia por su
significación histórica, simbólica o por su repercusión en la memoria colectiva de la lucha de los
valencianos y valencianas por sus derechos y libertades democráticas en el período que abarca desde la proclamación de la II República Española, el 14 de abril de 1931, hasta la entrada en vigor del Estatuto de autonomía de la Comunitat Valenciana, el 10 de julio de 1982.
2. Se denominarán itinerarios de la memoria democrática de la Comunitat Valenciana los
conjuntos formados por dos o más lugares de la memoria democrática de la Comunitat Valenciana
que coincidan en el espacio y tengan criterios interpretativos comunes de carácter histórico o
simbólico, sin perjuicio de que concurran otros valores relevantes de carácter arquitectónico,
paisajístico o de tipo ambiental, etnográfico o antropológico.
-Conclusions i consideracions
L’edifici Metropol és un edifici únic i singular amb un valor patrimonial històric, social,
cultural, arquitectònic i artístic. El fet de ser un dels pocs edificis històrics que es conserven en
València del temps de la capitalitat valenciana en la Segona República, és raó per estar vinculat
cronològicament i socialment. La defensa de l’immoble pel seu valor, davant el seu abandonament
i no perquè tinga problemes tècnics de runa, és la defensa del patrimoni cultural valencià.
L’absència de catalogació, quan l’edifici del costat que forma part del mateix cos arquitectònic sí
està inventariat i catalogat al Pla General d’Ordenació Urbanística PGOU, resulta un fet
incongruent i insòlit; la catalogació de mig cos d’un conjunt arquitectònic. Pel que fa al seu valor
artístic és palés en les aportacions dels estudiosos i experts com David Sánchez Muñoz, així com
les al·legacions del departament d’Art de la Universitat de València, suficients autoritats per avalar
el seu valor artístic.
Des del punt de vista de la significació històrica té un pes considerable tal com es fa
referència en la llei de la Memòria Democràtica 14/2017. És un dels pocs edificis com a espais de
Memòria Democràtica que resten dempeus en la ciutat de València. Però, a més a més, les
investigacions històriques aportades en aquest informe van més enllà de la seua significació com a
edifici de l’època i espai de memòria perquè ens trobem amb tota una documentació hemerogràfica
i arxivística que avala la forta i important vinculació també amb el govern de la Segona República;
una vinculació directa amb el poder governamental.
I en el marc de la vinculació cultural i social cal tenir present aquella que va estar més
ignorada o silenciada: la del que va ser el propietari d’aquest edifici i creador del cinema Metropol,
Vicent Miquel Carceller, periodista escriptor, editor de diferents publicacions, entre elles la revista
satírica de “la Traca”. I el fet històric de ser torturat i afusellat per la Dictadura franquista l’any
1940 al Paretó de Paterna. El valor cultural de l’aportació de la figura de Carceller en la literatura
periodística i el còmic ha estat inspiració d’escriptors del món del còmic, entre altres. La seua figura
va tenir un espai rellevant en la cultura periodística valenciana d’aquells anys. El valor cultural del
Metropol també està implícit com a cinematògraf, espai cultural generat al voltant, de forma
especial durant el temps de la Guerra Civil com s’ha assenyalat, i lloc de trobada de prestigioses
personalitats de la cultura com Miguel Hernández, Hemingway, Orson Welles…
Per tots aquests motius no es pot romandre en el desconeixement i la desinformació o que
altres interessos allunyats de la cultura pogueran portar a la negació d’aquesta suma de valors
patrimonials i incórrer en la destrucció d’aquest patrimoni, on es conjunten els valors de
significació històrica i política amb la cultura i la societat del cinema i les seues activitats culturals
intenses durant la Guerra Civil, a banda de la petjada arquitectònica de Goerlich i les arts
decoratives.
És d’urgència la catalogació de l’edifici, tenir en compte l’anomalia de no estar al POUG
com l’altra part del cos de l’edifici, el compliment de les lleis que avalen aquesta catalogació, i la
retirada d’una ordre de demolició contra patrimoni. La recuperació d’aquest espai de memòria, la
dignificació i democratització de la seua significació històrica com a reparació a l’injust
abandonament a què ha estat sotmés en aquesta València del segle XXI. No es pot contribuir a la pèrdua de les identitats de la fisonomia de la ciutat com va ser el cas del Club Nàutic i el Frontó Valencià, entre altres.
L’informe tècnic d’arquitectes, l’any 2018, no pot prevaldre sobre el conjunt de valoracions
artístiques socials i culturals i negar i/o tombar el seu valor patrimonial. Els arquitectes contractats
per l’Ajuntament al seu informe tècnic deixava desprotegit l’edifici. Però tampoc és una valoració
arquitectònica única ja que altres arquitectes han realitzat valoracions diferents. Arquitectes com
Miguel del Rey i Julian Esteban Chapapría qualificaven l’obra com una intervenció valenta i
moderna no estant d’acord amb la qualificació d’obra menor. Esteban Chaparría opinava, segons
informació recollida en premsa, sobre la reconstrucció i vells materials. el valor de l’arrelament a la
cultura de la ciutat i així referia l’arquitectura com un mirall dels més fidels amb un caràcter
evocador.
La llicència de derrocament aprovada el 2017, emesa per l’Oficina Tècnica de Control de la
Conservació de l’Edificació, estava més inspirada en la turistificació de la ciutat que en aquest cas
xocava amb la prioritat sobre la conservació dels valors patrimonials. La desvalorització del
Metropol per a portar a terme la demolició de l’edifici va suscitar la necessària defensa del valor
patrimonial de l’edifici des de la Universitat, de persones expertes en Patrimoni d’associacions en
defensa i protecció del Patrimoni com el Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural
i a més un clamor popular.
El valor històric de l’edifici Metroplol com s’ha exposat a partir de diverses raons i fonts
històriques està avalat per elles i no ha lloc a interpretacions esbaixades per intentar confondre la
història amb la memòria. Ni apel·lar a raons sentimentals o d’ideologia per evadir i/o negar les
històriques.
València, 1 de juliol 2020
Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià
@CAMDEpv
memoriademocraticapv@gmail.com