Cada 25 d’Abril continuem rememorant la traumàtica pèrdua dels nostres drets civils,
culturals i polítics com a poble, així com l’assassinat del 7% de la població
valenciana d’aleshores, 30.000 vides de compatriotes. La desfeta, imposada per la
monarquia borbònica, fou tal que durant els segles s’ha mantingut viva la dita “quan el mal
ve d’Almansa, a tothom alcança». La monarquia borbònica, mai volguda pel poble valencià,
i les seues estructures polítiques porta 314 anys intentant privar-nos de la capacitat de
decidir en tots els àmbits de les nostres vides.

Això es pot veure clarament en la manca de recursos que patim al nostre país. Almenys des
de 1900 fins als nostres dies, al País Valencià les inversions de l’estat en estoc de capital
han estat un 19% inferior a la mitjana estatal. Actualment, l’infrafinançament que patim
volta els 1.400 milions d’euros a l’any, acompanyat d’un espoli fiscal estructural (els
impostos que paguem i que ja no tornen) al que ens sotmeten és de més del 6% del PIB, és
a dir, més de 6.000 milions cada any. Ens obliga a contraure un deute odiós de més de
50.000 milions i ens lleva recursos necessaris per a invertir en sanitat pública, educació
pública o serveis socials. Al pressupost de 2020, la segona partida pressupostària més gran
es destinava al pagament del deute. Un 25% dels nostres recursos. Els efectes econòmics
causats pel mal d’Almansa per a la nostra terra són devastadors. Col·lectivament som un
12% més pobres que la mitjana estatal.

El centralisme i la manca d’arrelament al territori també continua afectant-nos en el model
productiu imposat al País Valencià. Un model extractiu i devastador del territori, que sols
beneficia a unes poques elits econòmiques amb seus fiscals a Madrid. També continua
afectant-nos en els drets culturals i civils. El dret civil valencià encara no s’ha représ i el
valencià, la llengua pròpia del nostre país, és atacada dia rere dia des d’institucions i
minoritzada i silenciada, se’ns prohibeix de facto la recepció de mitjans de comunicació en
valencià com TV3 i IB3.

Ens cal doncs sumar des de la societat civil valenciana en una dinàmica mobilitzadora per
fer un tomb i exigir als nostres representants polítics que no es conformen amb la mera
gestió dels pocs recursos que ens arriben, que exigisquen les claus de la caixa i treballen
decididament per un canvi de model productiu, no basat en la construcció, la destrucció
dels paratges naturals i el turisme. Tanmateix, ens cal una Hisenda pròpia que recapte tots
els nostres impostos, sols així podrem garantir uns serveis 100% públics i unes eines de
protecció social dignes per a les necessitats de la població. Que, d’una vegada per totes, www.peldretadecidir.cat ddecidir@gmail.com Plataforma pel Dret a Decidir @DaDPV
complisca amb l’anhel democràtic de la reciprocitat entre els mitjans de comunicació de
l’àmbit lingüístic i engegue la llei d’igualtat lingüística. Que exigisquen una mobilitat
sostenible amb la gestió per part de la Generalitat de la xarxa de Rodalies, així com una
necessària reforma de la llei electoral que rebaixe el llistó electoral del 5 al 3% per poder
accedir a la representació a les Corts Valencianes, i ens acoste, així, a una societat més
justa, equilibrada i democràtica.

Per tots aquests motius, defensar el dret a existir com a poble valencià és, des de
fa 314 anys, una lluita prioritària per a garantir la qualitat de vida dels cinc milions de
persones que convivim al País Valencià. Decidim, com cada dia, continuarà fent-ho.

Decidim!
País Valencià
25 d’abril 2021

Deja un comentario