Decidim considera que sols mitjançant l’empoderament del poble valencià posarem fi a l’espoli fiscal que patim

Aquests dies han eixit en diversos mitjans una notícia que pareix ha escarotat a l’opinió pública valenciana: els titulars eren que el salari mitjà de les treballadores i treballadors del País Valencià són 200 € mensuals menys que la mitjana estatal. Res que no sabérem des de fa temps.
Decidim, va publicar i presentar a la societat valenciana a principis de 2020 un treball titulat l’Empobriment del País Valencià amb totes les dades econòmiques dels anys 2018 i 2019, on aquesta dada ja era en aquests termes, és més a les nostres dades en 2019, ja estàvem en 151 € per davall de la mitjana i la tendència a augmentar aquesta era segura. Gairebé ningú, ni els grans mitjans de comunicació ni els responsables polítics, es van escarotar quan presentàrem el treball que férem arribar a tots els partits del govern i a diversos mitjans de comunicació. Només el Diari La Veu del País Valencià va reproduir fidelment les nostres propostes, i À Punt, va recollir la presentació del document al Parlament espanyol.
El motiu més important d’aquesta situació salarial a parer nostre, i així ho deixàrem escrit, és el model econòmic al qual ens han portat deliberadament. Des dels anys noranta s’ha apostat per un canvi radical del model econòmic, al servei de les elits oligopolistes tant espanyoles com valencianes –sempre submises a la voluntat que emanen des de Madrid– amb una aposta clara per l’abandó de l’agricultura i la progressiva desaparició del sector industrial de capçalera (siderúrgia, drassanes, etc.) i el tradicional valencià què fa desaparéixer ocupació estable i amb salaris més alts, apostant pel turisme de masses i la construcció massiva a la costa i a les ciutats que produeix precarietat laboral i temporalitat. Aquest és un model econòmic totalment subsidiari i perifèric del model econòmic espanyol.
La nostra proposta de canvi de model, especificada i publicada, sempre ha sigut propiciar un canvi de model per a revertir totes les deficiències amb propostes concretes i factibles que, a més a més, procuraven per pal·liar la crisi climàtica que en ve al damunt.
En síntesi la nostra proposta, a grans trets, era i és actuar en cada sector: en el sector primari per a potenciar, modernitzar, rendibilitzar i orientar-lo cap a la sobirania alimentària; en el sector secundari recolzar i promoure la diversitat industrial, la innovació tecnològica i la recuperació del teixit d’indústries tradicionals i de territoris industrialment abandonats; en el sector terciari adequar els serveis a les necessitats de la població en funció d’un objectiu general de sostenibilitat i la recuperació territorial i poblacional de l’interior. Una proposta d’aquestes dimensions requereix el finançament necessari que ara no tenim per l’espoli fiscal que patim, superar la mancança històrica d’inversions estatals, acabar amb l’infrafinançament endèmic i aconseguir la condemnació del deute insostenible que ens han obligat a contraure, i al qual hem de destinar a hores d’ara més del 25% anual dels nostres escassos recursos.
Ha estat evident que els governs del Botànic mai s’han plantejat seriosament ni el canvi de model, ni la fi de la dependència del model espanyol, ni la fi de l’espoli, sempre o quasi sempre han estat al costat de les elits oligopolistes afavorint els seus interessos, així s’expliquen el manteniment i promoció d’un insostenible model turístic de masses en plena època de perill pel canvi climàtic, les propostes de la construcció a gran escala de macroplantes solars en territoris d’interior que destrossen el territori i faciliten el control a les grans elèctriques, l’aposta per les grans empreses multinacionals que xuplen territori i subvencions. Aquestes polítiques són el resultat d’acceptar acríticament la idea que és el capital el que genera riquesa.
A hores d’ara, amb un nou govern de dreta i extrema dreta, aquest model econòmic que ha estat qüestionat per alguns sectors i entitats, continuarà creixent i empobrint el País Valencià. Necessitem, per tant, l’apoderament col·lectiu de la societat valenciana i molt especialment de la societat civil organitzada per a continuar defensant amb la força necessària el canvi de model econòmic i posar fi a l’espoliació que patim i que ens afecta tant individualment com a col·lectivament.