Cinc anys després, com continuem la lluita per la República catalana? Per respondre aquesta
pregunta cal primer veure la realitat cara a cara. L’1 d’octubre i la vaga general del 3, que va
ser la base de la proclamació –encara que aigualida- de la República Catalana, van ser els
punts més avançats de la lluita per l’autodeterminació del poble català i una extraordinària
manifestació de sobirania.
Però després d’aquesta data i de la repressió de l’estat, va venir la desmobilització.
Organitzacions polítiques que van ser importants per arribar fins l’1 d’octubre, com ERC i JxCat,
avui formen un Govern de la Generalitat que, lluny de buscar la República catalana estan
reconstruint les bases regionals autonomistes.
Sovint es critica la Taula de Diàleg perquè és una pèrdua de temps. Però, i tant que serveix!!!
Serveix a la política de liquidació de l’octubre del 2017. A la darrera reunió del 27 de juliol a la
Moncloa, Félix Bolaños declarava satisfet que ERC accepta “l’ordenament democràtic vigent” i
que “renuncia a accions que treguin la política de les regles de joc democràtic”. Tres dies
després Sánchez es vantava que, gràcies a la seva estratègia de diàleg, queia el suport a la
independència a les enquestes. Amb la darrera declaració d’Aragonès que mantindria la taula
de diàleg, fins i tot si es formés un govern PP-Vox, està tot dit del que n’espera: està al servei
d’imposar la constitució espanyola que nega l’autodeterminació i consagra la unitat d’Espanya
sota la monarquia.
També acorden «desjudicializar» el debat polític. Alerta Solidària aporta dades per demostrar
que lluny de reduir-se, la repressió continua creixent i la Generalitat hi participa cada cop més
activament, per desactivar els moviments socials i polítics, inclòs l’independentisme. Com el
cas de “21 raons”, els talls de la Meridiana, l’Adrià Sas, encausats per vagues generals, o la
detenció, fa uns dies de 5 companyes i companys anarquistes per les manifestacions de l’1 de
maig.
I la política de JxCat no és diferent, per molt que rebutgi seure a la Taula de diàleg. Quines són
les seves propostes per avançar en la ruptura del marc constitucional? Cap. Tota l’estratègia de
Puigdemont per carregar-se de raons per tal que els estats d’Europa i del món defensessin el
dret democràtic de Catalunya a l’autodeterminació, ha fracassat. Ja que la Unió Europea no és
un ateneu de demòcrates lliurepensadors, sinó un club d’estats i multinacionals que es
protegeixen. És més, a JxCat hi ha un debat obert per ubicar el partit al centre-dreta de la
política catalana, recuperant l’antiga estela de Convergència, deixant la deriva independentista
en un segon pla. Avui les direccions d’ERC i JxCat, perquè estan compromesos en una involució
autonomista, han traït l’1 d’octubre i han passat a ser part del problema i no de la solució.
També perquè això ho denuncia l’ANC, Aragonès no serà a la manifestació de la diada.
Calen construir nous instruments polítics. Pot ser el pal de paller la CUP-UNCPG?
Cal construir nous instruments polítics que permetin una nova ofensiva per la República
Catalana. Però aquesta només pot ser obrera i popular, necessàriament enfrontada a les
polítiques neoliberals del govern autonomista d’ERC i JxCat, de retallades i privatitzacions de
serveis públics, de macro infraestructures com els jocs olímpics o l’ampliació de l’Aeroport del
Prat, que només afavoreixen una minoria i els interessos empresarials.
Perquè cap construcció política es fa al marge de la situació que viu la gent. La realitat és que
el poble català, la classe obrera i els sectors populars, viu colpejat per una greu crisi
econòmica. Índex de pobresa de la població catalana és de gairebé el 27%. L’agost s’ha acabat
amb 9.554 aturats més. Cal construir una alternativa per la República Catalana compromesa
amb la lluita obrera contra els tancaments d’empreses, en defensa de salaris i pensions
empobrides amb la pujada de l’IPC, contra la precarietat laboral, contra la destrucció
ambiental capitalista, feminista i en defensa dels col·lectius LGBTI.
Pot ser la CUP-UNCPG qui canalitzi aquesta alternativa i l’ajudi a ser efectiva? Des de la
participació de Lluita Internacionalista a la coalició electoral treballem per que ho sigui. Però
cal deixar a banda vacil·lacions i fer un gir a l’esquerra:
- Amb una posició ferma d’oposició a les polítiques neoliberals, autonomistes i
repressives del Govern d’ERC i JXC i posant-se al costat de les lluites obreres i populars - Amb un pla de xoc assegurat amb partides extra dels pressupostos per afrontar la crisi:
salaris i pensions, habitatge, … - Construint un pol unificat del moviment antirepressiu, per traçar una estratègia conjunta
contra el govern de Catalunya (Front Comú, PAP, Alerta Solidària…) i també contra les
institucions de l’Estat. S’ha de teixir la solidaritat a Catalunya i a l’Estat espanyol, com amb
el cas dels antifeixistes de Pego o els 6 de Saragossa. La solidaritat que necessitem per a
fer efectiu el dret d’autodeterminació no arribarà d’estats i governs sinó d’altres pobles,
de la resta de l’estat i internacional. La CUP-PR ha d’utilitzar l’altaveu a les institucions de
l’Estat espanyol per denunciar les polítiques burgeses del govern i per teixir aliances amb
la resta dels pobles de l’estat. Cal construir una alternativa a l’esquerra en base a una
política de classe i antirepressiva per trencar amb el règim del 78 i amb el capitalisme.
