La contraofensiva militar ucraniana de septiembre ha permitido
recuperar más de 8000 km2 de territorio. La retirada rusa de la zona
de Karkiv, precipitada y abandonando material militar, provocó
reacciones controvertidas en Rusia. Desde sectores que exigían que
Putin decretara el estado de guerra y la movilización general, quienes
públicamente exigían medidas contra los oficiales que comandaban
las tropas rusas, y 84 concejales que pedían la dimisión de Putin.
El retroceso ruso, el segundo tras el abandono del frente de Kiev,
atrapaba a Putin en sus propias contradicciones. En febrero se negó a
declarar el estado de guerra por miedo a una reacción popular. Los
problemas de reclutamiento se convirtieron en una pesadilla para
Putin. Al extremo de tener que recurrir al Grupo Wagner, empresa de
mercenarios que también actuó en Siria, para contratar presos
comunes, activaron la contratación directa en las zonas más pobres y
periféricas de Rusia, pero los efectivos eran manifiestamente
insuficientes para los operativos de guerra.
El grado de deserciones en el ejército ha ido en aumento. Los mismos
contratos que firman los que alistan para ir al frente permiten la
recisión unilateral del contrato en tiempos de paz, y supuestamente
no hay guerra. Existe una desmoralización completa en las tropas
rusas que no entienden porque tienen que combatir a quienes
siempre consideraron hermanos y hasta tienen familias en común.
Por el contrario, el factor moral siempre a estado alto del lado del
pueblo ucraniano que se unió para defender su país, sus tierras, sus
casas, ante una invasión de una potencia capitalista que busca
dominarlos.
El 20 de septiembre la Duma rusa modificaba el código penal para
endurecer las penas por deserción o rendición, para obligar a los
soldados a luchar. Introduce también artículos como la movilización
general, la ley marcial y el estado guerra. El miércoles Putin impone
por decreto la movilización de 300.000 reservistas y advierte que
está dispuesto a defender con todo Rusia, incluida con las armas
nucleares.
Pero la reacción a la movilización parcial no se ha hecho esperar y en
40 ciudades de toda la geografía rusa se han producido
manifestaciones contra el decreto de Putin. La respuesta fue la
represión, con más de 1400 detenciones. Otra reacción popular es el
crecimiento de las colas por la búsqueda de pasajes para viajar a
países limítrofes para evitar una posible convocatoria a la guerra.
Asimismo, Putin acelera en todos los los territorios ocupados en la
región del Donbass (Lugansk y Donetsk), Kherson y Zaporizhzhia –
forzar nuevos referéndums entre el 23 y al 27 de septiembre, para
que apruebe anexarse a la Federación Rusa. Ya Putin lo hizo en 2014
sobre Crimea. Con esta maniobra fraudulenta pretende luego
justificar que es territorio ruso y cualquier ataque a esas localidades
podría considerarse como “un ataque a Rusia”. Rechazamos esos
referéndums tramposos. Estos territorios son parte de la nación
ucraniana y se han convertido en enclaves de Rusia bajo ocupación
militar. Tal como ocurrió con Crimea.
Desde la UIT-CI llamamos a multiplicar la solidaridad con las y los
manifestantes rusos que se oponen a la política criminal de Putin.
Basta de represión a la protesta en Rusia. Por la inmediata libertad de
los presos y presas políticas y de los centenares de detenidos por
reclamar contra la guerra en Ucrania.
Exigimos a los gobiernos europeos el reconocimiento del derecho de
asilo para los soldados rusos que abandonen el frente y a los
opositores al régimen de Putin.
Ratificamos nuestra solidaridad con el pueblo ucraniano en su lucha
contra la invasión rusa. Seguiremos apoyando a la izquierda política y
sindical ucraniana que combaten al invasor ruso sin dar apoyo el
gobierno de Zelensky ni a la OTAN.
22 de setiembre de 2022
Josep Lluis del Alcázar,
Miembro de la dirección de Lucha Internacionalista (Estado
español) y la UIT-CI*
Fue integrante de la delegación de la UIT-CI que viajó a Kiev a hacer entrega
de ayuda solidaria a sectores de la izquierda ucraniana, en el mes de mayo.
La contraofensiva ucraïnesa posa Putin contra les cordes
La contraofensiva militar ucraïnesa d’aquest setembre ha permès recuperar més de 8.000 km²
de territori. La retirada russa de la zona de Khàrkiv, precipitada i abandonant material militar,
va provocar reaccions controvertides a Rússia. Des de sectors que exigien que Putin decretés
l’estat de guerra i la mobilització general, els quals públicament exigien mesures contra els
oficials que comandaven les tropes russes, fins a 84 regidors que van demanar la dimissió de
Putin.
El retrocés rus, el segon després de l’abandonament del front de Kíev, atrapava Putin en les
seves contradiccions. Al febrer es va negar a declarar l’estat de guerra per por d’una reacció
popular. Els problemes de reclutament es van convertir en un malson per a Putin. A l’extrem
d’haver de recórrer al Grup Wagner, empresa de mercenaris que també va actuar a Síria, per
contractar presos comuns. A més, van activar la contractació directa a les zones més pobres i
perifèriques de Rússia. Però els efectius eren manifestament insuficients pels operatius de
guerra.
El grau de desercions a l’exèrcit ha anat en augment. Els mateixos contractes que signen els
que s’allisten per anar al front, permeten la rescissió unilateral del contracte en temps de pau
i, suposadament, no hi ha guerra. Hi ha una desmoralització completa a les tropes russes que
no entenen per què han de combatre els qui sempre van considerar germans i, fins i tot, tenen
famílies en comú. Per contra, el factor moral sempre ha estat al costat del poble ucraïnès, que
es va unir per defensar el seu país, les seves terres, les seves cases, davant d’una invasió d’una
potència capitalista que busca dominar-los.
El 20 de setembre la Duma russa modificava el codi penal per endurir les penes per deserció o
rendició, per obligar els soldats a lluitar. Introduïa també articles com ara la mobilització
general, la llei marcial i l’estat de guerra. Dimecres Putin va imposar per decret la mobilització
de 300.000 reservistes i va advertir que està disposat a defensar Rússia amb totes les armes,
incloses les nuclears.
Però la reacció a la mobilització parcial no s’ha fet esperar i a 40 ciutats de tota la geografia
russa s’han produït manifestacions contra el decret de Putin. La resposta ha estat la repressió,
amb més de 1.400 detencions. Una altra reacció popular és el creixement de les cues per la
recerca de passatges per viatjar a països limítrofs per evitar una possible convocatòria a la
guerra.
Així mateix, Putin accelera a tots els territoris ocupats de les regions del Donbass (Lugansk i
Donetsk), Kherson i Zaporizhzhia, nous referèndums entre el 23 i el 27 de setembre, perquè
s’aprovi l’annexió a la Federació Russa. Putin ja ho va fer el 2014 amb Crimea. Amb aquesta
maniobra fraudulenta pretén després justificar que és territori rus i qualsevol atac a aquestes
localitats es podria considerar com “un atac a Rússia”. Rebutgem aquests referèndums
tramposos. Aquests territoris són part de la nació ucraïnesa i han esdevingut enclavaments de
Rússia sota ocupació militar, tal com va passar amb Crimea.
Des de la UIT-QI fem una crida a multiplicar la solidaritat amb les i els manifestants russos
que s’oposen a la política criminal de Putin.
Prou repressió a la protesta a Rússia.
Per la immediata llibertat dels presos i preses polítiques i dels centenars de detinguts per
protestar contra la guerra a Ucraïna.
Exigim als governs europeus el reconeixement del dret d’asil als soldats russos que
abandonin el front i als opositors al règim de Putin.
Ratifiquem la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès en la seva lluita contra la invasió
russa. Continuarem fent costat a l’esquerra política i sindical ucraïnesa que combaten
l’invasor rus sense donar suport al Govern de Zelensky ni a l’OTAN.
22 de setembre de 2022
Josep Lluís del Alcázar,
Membre de la direcció de Lluita Internacionalista (Estat espanyol) i la UIT-QI.
Integrant de la delegació de la UIT-QI que va viatjar a Kíiv a fer entrega d’ajuda solidària a
sectors de l’esquerra ucraïnesa el passat mes de maig.
