En una carta adreçada a l’alcaldessa Maria José Català, deu entitats demanen que establisca una via de diàleg amb l’associació de productors dels mercats de l’horta, les associacions veïnals i les organitzacions professionals agràries, per tal de garantir-ne la continuïtat, obrint-se al trasllat d’algun dels mercats existents.
La carta, presentada hui divendres, està signada per la majoria de les organitzacions agràries: Unió Llauradora i Ramadera, Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG) i la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA-PV). També la signen grups agraristes com l’Associació Per l’Horta, Mundubat, Justícia Alimentària, Fundació Assut o el Centre d’estudis rurals i d’agricultura internacional (CERAI) i els principals grups ecologistes valencians: Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció de València i Greenpeace.
Les entitats signataries “davant la controversia suscitada per la posada en marxa d’iniciatives de mercats de productors en la ciutat de València” recorden que la preservació de l’Horta de València ha de ser un objectiu prioritari per al Govern de la Generalitat, la Diputació de València i els ajuntaments i en concret per a l’Ajuntament de València. La preservació de l’horta, segons les entitats signants requereix “assegurar la viabilitat econòmica de les persones que la treballen i la mantenen”, però la continuïtat de les explotacions agràries està amenaçada “pels preus baixos que es paguen per la producció local i la consegüent falta de relleu generacional”.
Recorden que el paisatge de l’Horta “és de xicotetes parcel·les que tenen més dificultats per competir en un mercat globalitzat” i que la protecció de l’Horta “ha d’estar compensada amb ajudes econòmiques a la producció i altres accions que garantisquen la seua viabilitat”.
Uns mercats reclamats per productors i veïnat Les entitats recorden que la creació de mercats de carrer de venda directa per l’anterior govern municipal va ser una resposta a les demandes de part del sector agrari i de les associacions veïnals, en especial en els barris que no disposen de mercats municipals com és el cas de Malilla, Benimaclet i Castellar-Oliveral. Els mercats setmanals són una oportunitat per que els productors i productores venguen els seus productes sense intermediaris, fet que els ajuda a donar-se a conèixer i a millorar la rendibilitat de les seues explotacions.
Recorden que “el fet que esto mercats siguen setmanals i no diaris els fa més apropiats per poder combinar el treball al camp a esta activitat de venda puntual”. Afirmen que no es admisible que aquesta tradició de venda directa “que Jaume I fixà en els Costums, Privilegis i Furs de la Ciutat i el Regne de València puga ser acusada de competència deslleial”, com recentment ha confirmat un informe de la Comissió de Defensa de la Competència de la Generalitat Valenciana.
Sindicats i associacions conclouen reivindicant “la importància i oportunitat de mantindre, i inclús incrementar, els Mercats de l’Horta de València que se celebren setmanalment a Malilla, Benimaclet, Castellar-l’Oliveral i al costat de l’antic Mercat de Colón”, tot i que també consideren que l’actual disposició d’algun dels mercats i part dels condicionants dels permisos de venda són millorables, però en tot cas reclamen que s’aposte per corregir les deficiències des del diàleg amb els productors dels mercats.
Respecte al possible canvi d’ ubicació d’algun dels mercats recorden que hi ha altres barris de la ciutat on hi ha una demanda veïnal d’estos mercats setmanals i que podrien estar interessats en acollir-los.
