En una més de les cacicades del govern de la Generalitat Valenciana governat pel PP i VOX, contra la llengua valenciana i la seua cultura, el ple de les Corts valencianes ha rebutjat instar el Consell a declarar 2024 com a Any Estellés, com havia sol·licitat Compromís. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 – València, 27 de març de 1993) va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
La iniciativa a proposta de Compromís i amb el suport del PSPV, ha estat rebutjada pels vots en contra del PP, que havia proposat en una esmena instar el Consell a «reconèixer la figura literària» de Vicent Andrés Estellés en lloc de la declaració de l’any del poeta, i de Vox, per a qui secundar-la suposaria «acceptar el llenguatge i discurs nacionalista de l’esquerra separatista».
Barrera vicepresident primer i conseller de Cultura, va presumir en el parlament d’eliminar 50.000 euros de la partida per a la Càtedra dedicada al poeta i ha renunciat a organitzar aquest 2024 l’Any Vicent Andrés Estellés, amb motiu del centenari del naixement del poeta, com havia previst l’anterior govern d’esquerres de la Generalitat.
Barrera s’ha vantat especialment en les Corts de retirar les ajudes a les entitats que considera catalanistes i ha fet valdre les subvencions directes concedides a Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana que defensen el secessionisme lingüístic i empren una normativa diferent de l’oficial de la Generalitat i contrària al criteri filològic de la comunitat acadèmica.
Carlos Rodríguez
País Valencià)
«Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà,
per tot el poble,
una rosa de paper.’’
Fragment de Cançó d’una rosa de paper, en homenatge a José Martí, el revolucionari cubà mort combatent en la guerra d’independència del seu país
TestamentDeixe ací el cant per al meu poble.Un mot darrere d’altre, he anat
escrivint amb la meua mà,
vençuda d’anys i de fatigues.El meu poble farà amb ell
aquell ús que creurà millor.Mai no sabrà ningú la sang,
quant d’amor i de patiment
recorren un per un els versos.Els deixe a les mans del meu poble.(…)
El país al qual el destine
és el País Valencià.
Mural del País Valencià III , Publicació pòstuma, 1996
