- Baldoví: “Tenim raons de pes per acompanyar la comunitat educativa valenciana i lluitar per a derogar una normativa que promou escoles i alumnes de primera i de segona, com si l’educació fora una competició”.
02/04/24
Compromís hapreparat un recurs contenciós administratiu que presentarà al TSJCV contra el decret d’admissió escolar del Govern de Mazón.Ho ha anunciat a Alacant el síndic de Compromís a Les Corts, Joan Baldoví acompanyat pel portaveu de la coalició a la Diputació d’Alacant, Ximo Perles, el portaveu d’Educació a Les Corts, Gerard Fullana i les regidores d’Alacant i d’Elx, Sara Llobell i Esther Díez.
Cal recordar que el decret d’admissió és molt important perquè regula les pautes que han de seguir les famílies per matricular els fills i filles al sistema educatiu valencià.
“El nou decret és il·legal i segregador. Tenim raons de pes per acompanyar la comunitat educativa valenciana i lluitar per a derogar una normativa que promou escoles i alumnes de primera i de segona, com si l’educació fora una competició. Vist que no s’ha escoltat a la comunitat educativa valenciana i que Mazón ha promogut una normativa que mercantilitza l’educació i que denigra la xarxa de l’ensenyament públic en pro del negoci de la concertada, a Compromís no ens mantenim de braços creuats. Recorrem als tribunals per a paralitzar una actuació que té massa de conveniència ideològica pròpia de l’extrema dreta i res per a assegurar una xarxa de centres educatius on tots tinguen els recursos que calguen per assegurar una qualitat educativa òptima i una bona atenció personalitzada a l’alumnat”, ha explicat Baldoví.
Pel que fa a la relaxació del nou decret respecte al cobrament de quotes per part dels centres concertats a les famílies, el diputat Gerard Fullana ha detallat que “els centres concertats han de garantir la gratuïtat universal de l’ensenyament, com qualsevol centre públic. La Conselleria ara permet que els centres concertats puguen exigir aportacions de les famílies en concepte de matrícula o reserva de plaça i exigir també que les famílies paguen per material i equipament escolar. Això és molt greu”.
“Per tant, el PP ha imposat uns canvis amb els quals estan diametralment en desacord la Confederació Gonzalo Anaya, que és la principal plataforma que aglutina les famílies; els principals sindicats de l’ensenyament; i el mateix Consell Escolar Valencià, on una àmplia majoria de representants s’hi van mostrar en contra i van rebre com a resposta el seu cessament per part del Conseller d’Educació, amb el nomenament de nous membres en este màxim òrgan consultiu i de participació social en la programació general de l’ensenyament”, ha explicat el portaveu d’Educació de Compromís a les Corts Gerard Fullana.
Les regidores de Compromís als ajuntaments d’Alacant i Elx, Sara Llobell i Esther Díez, han destacat que “el districte únic segregador promou la cronificació de guetos i que es creen barriades i no barris en ciutats com Alacant i Elx. No tots els xiquets i xiquetes de les nostres ciutats tenen així igualtat d’oportunitats per al seu futur i encara menys els qui porten la motxilla plena de vulnerabilitats socioeconòmiques o necessitats educatives especials”.
Díez ha recordat que l’actual secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, va impulsar el districte únic sent regidor del ram a Elx, quan “es van generar centres de primera i de segona. Centres saturats per l’alta demanda i centres desocupats que coincidien en moltes ocasions amb col·legis de barris vulnerables. Es van registrar nombroses queixes de pares que es van veure desplaçats dels seus barris i obligats a portar als seus fills i filles a l’altre punta de la ciutat. I parlem de pares i mares que havien sol·licitat diversos centres entre les seues preferències. De fet, quan vam recuperar la zonificació escolar en 2016, va pujar 10 punts l’adjudicació del centre escollit en primera opció”.
La regidora de Compromís a Elx ha destacat, a més, “la importància d’arrelar als xiquets i xiquetes als seus barris, fomentant la mobilitat sostenible i també la participació en la pròpia comunitat. Hi ha projectes com el bicibus, els camins escolars segurs o els entorns segurs de les escoles que posen als xiquets i xiquetes en els centre i això està perdent-se amb els governs de la dreta i la ultradreta”.
En este sentit, Llobel ha indicat que “la ciutat d’Alacant és molt desigual quant a barris. L’educació pública ha de garantir l’accés a una educació igualitària. Demanem al Consell retirar este decret, l’eliminació del qual ja va demanar la comunitat educativa fa 10 anys. Els centres escolars estan actualment abandonats per l’actual equip de govern d’Alacant. Està afavorint-se un model de negoci, no la llibertat de ningú. Les mares de, per exemple, barris com ara Carolinas no podran tindre les mateixes opcions que les mares de barris com la platja de Sant Joan a l’hora de triar centre. El districte únic segrega alumnat per motius de renda i crearà problemes de mobilitat a primera hora del dia”.