II Cicle de Cinema de la Transició espanyola. Començarà el diumenge dia 16 de març a Club d’Amigues i Amics de la Unesco d’Alcoi, que han organitzat juntament en el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina de l’Alcoià i Comtat.
El cinema va tindre un paper crucial durant la Transició espanyola, ja que va reflectir els canvis socials i polítics que vivia el país. Durant la dictadura franquista, la censura limitava la llibertat d’expressió. La debilitat del franquisme i la mort de Franco el 1975, els cineastes van aprofitar l’obertura política per a qüestionar el passat, sobre la repressió del règim, el canvi de valors, l’arribada de la democràcia vigilada i fràgil, la conflictiva adaptació de la societat, a una desitjada i guanyada realitat política i social. La immensa majoria del poble, incloses les elits, va acceptar una democràcia consentida i manipulada perquè es va vendre com un pas endavant. El franquisme dissenyar els passos a seguir i construir la «Modèlica Transició», el poble necessitava un canvi, però sense canviar els fonaments podrits i va dir, «D’acord, esperem que els canvis vinguen des de dins».
Es van produir pel•lícules que tractaven temes com la corrupció, desigualtats socials, violència de gènere, alliberament sexual, legalització de partits i sindicats, etc. Van ser un vehicle important per a la reflexió col•lectiva sobre l’Espanya post-franquista i va ajudar la societat a processar els canvis polítics i culturals que van marcar, este període històric, que actualment cal la reflexió i informació, per tal de poder assimilar, aquella transició modèlica, que no va ser res modèlica i si imposada, la que vam assumir per moltíssimes circumstàncies.
«Crimen de familia» (1985): Dirigida per Gerardo Vera, és un drama que explora les relacions familiars, del pare de família, franquista, masclista, violador, etc. en el context de la post-dictadura. Un cas real, la pel•lícula planteja com les tensions polítiques i socials del passat continuen influenciant la política i les relacions de convivència actuals.
«El Fescismo se le combate», de Luis Pla i Miguel Hernandez. Documenta l’èxode, durant l’hivern del 1939, a escassos mesos del final de la Guerra Civil espanyola, de milers de persones que van creuar els Pirineus per buscar refugi a França. Un episodi de l’exili republicà espanyol conegut com la Retirada. A l’inici de la Segona Guerra Mundial, molts d’aquells refugiats se sumarien a la lluita contra els nazis a França. La lluita contínua. Contarem en la presència els seus directors.
«Salvador Puig Antich» (2006): Dirigida per Manuel Huerga, esta pel•lícula està basada en fets reals i narra la vida i execució de Salvador Puig Antich, un jove anarquista que va ser condemnat a mort durant la dictadura de Franco. La pel•lícula aborda la brutalitat del règim i les lluites socials i polítiques contra la repressió, sent un homenatge a la resistència contra la dictadura. Últim assassinat pel mètode del «garrot vil».
«De la Ley a la Ley». Torcuato Fernández Miranda, conegut com “el guionista de la transició”. Les seues etapes com a president del Govern en funcions després de l’assassinat de Carrer Blanc, president de les Corts després de la mort de Franco i senador real a les primeres eleccions democràtiques. El dissenyador discret del procés de desmuntatge del règim franquista. Una pel•lícula que reflectix en estos moments la manca d’informació que tenim dels fets reals de la Transició Modèlica, que ens van vendre i que la immensa majoria del poble s’ho va creure.
So pel•lícules que segur ens faran preguntar-nos i reflexionar sobre el nostre passat més recent que tant ens costa digerir, pel retrocés l’els DD.HH, les llibertats, la democràcia i aplaudint el feixisme i la dictadura.
Us esperem.
