Grup Municipal Cercle-IdEA
Fa ara més de trenta anys, en octubre de 1988, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana posava en marxa el primer tram de metro de València, mitjançant la connexió subterrània de la línia que arribava a la ciutat pel sud, la de Castelló de la Ribera, amb les línies que arribaven pel nord, la de Llíria i la de Bétera, travessant la ciutat per baix de la Gran Via de Ferran el Catòlic.
Esta penetració subterrània en la ciutat suposà per als usuaris del trenet de la Ribera una gran millora, ja que, fins a eixe moment la nostra línia només tenia a València que dos parades, i acabava en l’estació de Jesús, a la Ronda de Trànsits. I amb la nova infraestructura es comptava amb més estacions en tot el recorregut de la línia per la ciutat, es podia entrar més cap al centre de València, fins a la Ronda de les Grans Vies, i fins i tot creuar la ciutat mateixa, podent accedir directament a Nuevo Centro, a l’Estació d’Autobusos i al que en aquell moment era l’hospital de La Fe.
Però a més, en poc de temps, FGV millorà també les freqüències que anteriorment donava FEVE. I així, la nostra línia que només tenia un tren cada hora per sentit, a partir de l’abril de 1991, duplicà les freqüències i passàrem a tindre un tren cada mig hora per anar a València; fins i tot els dissabtes.
Així, de 1992 és el registre més alt de viatgers pujats en l’estació d’Alginet, 190.728, quasi el doble dels que ha registrat en 2019; que segons dades oficials de la Conselleria d’Obres Públiques i Mobilitat en van ser 96.329. I això que ara Alginet té un 14,5% més d’habitants que en 1992, i hi ha més gent que va diàriament a València a estudiar i a treballar que fa 27 anys.
Però és que clar, des d’aleshores encara que el servei del Metro ha augmentat molt, amb noves línies que recorren la ciutat de València donant major accessibilitat, en realitat, per als pobles de la Ribera el servei que ens dóna Metrovalencia ha empitjorat molt comparativament. I és que ja fa anys que rebaixaren la freqüència a un tren cada 45 minuts, i en temps de viatge tarda igual o més que fa vint-i-cinc anys. Mentre que, per contra, ara comptem amb una autovia, que en aquella època encara no estava, i això ha permés que el cotxe haja reduït de manera considerable el seu temps de viatge a València.
I això és el que no pot ser. Així és impossible que puguem combatre el canvi climàtic. Així la gent no deixarà mai el cotxe a casa per agafar el tren per anar a València o a Torrent.
No pot ser que milloren les infraestructures per al desplaçament dels cotxes particulars i no milloren les infraestructures i els serveis del Metro. O que estes millores es queden només per a la ciutat de València i alguns pobles de l’Horta.
Els pobles de la Ribera necessitem recuperar la freqüència de trens que teníem; tornar a tindre un tren a cada mig hora per anar a València. I necessitem que posen trens semidirectes que reduisquen el temps que tarda el tren en arribar a la capital. No pot ser que des d’Alginet anant amb Metro tardes en arribar a València el doble que li costa a un cotxe; o que passe, fins i tot, que hi haja gent que preferisca anar amb cotxe a Benifaió per agafar el servei de RENFE, perquè aquest tarda exactament la meitat de temps que el Metro.
Si de veritat volem combatre el canvi climàtic, si de veritat es vol apostar des de la Generalitat per un model de mobilitat sostenible, que contribuisca a reduir les emissions de gasos contaminats, cal apostar de veritat pel transport públic. I en el cas de la Ribera per millorar de manera substancial el servei de la Línia 1 de Metro.
