Des de Decidim!, rebutgem l’ús del «toc de queda» per a parlar i tractar problemes de salut i exigim l’aparició pública de la comissió valenciana de persones expertes explicant la mesura d’acord amb l’evidència de salut pública i del seu impacte social.
Des de fa 2 mesos la informació de la Conselleria de Sanitat documenta un augment de la mortalitat derivada de la pandèmia Covid19. Els nivells d’aquest augment són molt inferiors, fins ara, als del període de març-abril. Segons les dades del ministeri de sanitat espanyol l’evolució de la mortalitat és quelcom superior a l’estabilitat mostrada per les xifres a Catalunya i inferior a la de Madrid (Castella), Euskadi i la resta de territoris de l’estat.
D’aquest augment relatiu de la mortalitat es podria deduir que ha d’haver-hi un augment dels casos en la població en aquests 2 últims mesos. De fet la Conselleria està informant d’un augment dels brots, la majoria d’origen social.
La pandèmia està bloquejant relativament, en uns llocs més que en altres, fonamentalment els serveis d’atenció primària. Segons la informació del ministeri de sanitat espanyol, en el seu butlletí de 22 d’octubre, el 7,4% dels llits hospitalaris i el 12,4% dels llits d’UCI del país estan ocupades per persones malaltes de la Covid19, un percentatge inferior a la de la mitjana de l’estat. Amb les dades oferides per RTVE una mica més d’un terç dels casos de mortalitat del país procedeix de persones majors dependents en residències.
Aquestes dades indiquen que el control de la pandèmia, amb un gran esforç dels serveis públics, s’està realitzant per part de la Generalitat globalment de forma adequada si prenem en consideració les limitacions en les seues competències, i les limitacions de finançament tant per a la dotació dels serveis de salut com per a garantir l’aplicació en condicions de la Renda Valenciana d’Inclusió, un instrument necessari per a pal·liar l’augment de les situacions de pobresa.
En aquest context la declaració d’un «toc de queda» usa un terme erroni i no està argumentada.
És molt erroni usar la terminologia militar del «toc de queda». No es pot usar un llenguatge militar per al control d’un problema de salut, com també és erroni usar rastrejadors militars en lloc de personal sanitari ensinistrat. Amb aquest ús es normalitza la terminologia militar quan el que necessita el país per al seu progrés és buscar una societat desmilitaritzada.
En segon lloc, està l’efectivitat de la mesura. El control de l’epidèmia necessita mesures de distanciament social. Però, la mesura s’ha publicitat sense una argumentació racional. Un dels arguments és que així podrem comprar durant el nadal. És un argument que només es pot fer pensant en el sector del comerç (dels grans espais comercials, per cert). Un altre argument podria ser el de mantenir l’actitud de control i de la necessitat del distanciament social. Aquesta necessitat sí que és de salut pública però no és un argument suficient. És evident que necessitem dades epidemiològiques de població i de l’estat de difusió de l’epidèmia. Cal pensar que també es podria parlar d’intervenir residències amb personal públic i d’un possible segon confinament preventiu (en funció d’una evidència epidemiològica sòlida).
País Valencià 23 d’octubre 2020.
