L’Informe CAT 2021 alerta sobre el poc ús del valencià a la justícia i entre la població nascuda fora del país
El recull anual de dades que elabora Plataforma per la Llengua sobre l’ús lingüístic també destaca que tots els clubs de futbol valencians de primera divisió ja tenen un perfil de Twitter en valencià
El 84,5% dels residents no nascuts al País Valencià parla “poc” o “gens” el valencià. Eixa és una de les dades que presenta l’edició d’enguany de l’InformeCAT, el dossier que elabora anualment Plataforma per la Llengua amb 50 dades rellevants sobre l’ús de la llengua a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
Segons l’informe, pel que fa a l’expressió oral, el 15,2% de la població immigrant als territoris de parla catalana afirma que sap parlar el valencià “bastant bé” o “perfectament”, mentre que el 45,8% diu que no el sap parlar “gens” i el 38,7%, només “un poc”. Respecte de la comprensió oral, el 43,1% afirma que entén el valencià “bastant bé” o “perfectament”, mentre que el 15,8% diu que no l’entén “gens” i el 41%, només “un poc”.
Plataforma per la Llengua considera que el coneixement del valencià entre les persones d’origen forà seria fàcilment millorable si la difusió de la llengua fora una prioritat de l’Administració en les activitats per a la població adulta vinguda de fora.
Només 1 dels 214 jutjats del País Valencià funciona habitualment en valencià
El món de la justícia és un altre cas on el valencià té molt poca presència. Només 1 dels 214 jutjats del territori funciona habitualment en la llengua pròpia. Si la presència del català en els òrgans judicials de Catalunya ja és molt baixa, al País Valencià i a les Illes Balears la situació és especialment alarmant.
L’únic jutjat que el fa servir de manera habitual és el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Montcada, presidit pel jutge Joaquim Bosch, especialista en Dret Civil català i valencià i exportaveu de l’organització Jutges per la Democràcia.
Ara mateix, la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública del País Valencià no ofereix dades sobre el nombre de sentències o documents judicials que es redacten en valencià ni tampoc ofereix cursos de formació de valencià per als funcionaris de l’Administració de Justícia. De fet, en diverses ocasions s’han denunciat vulneracions de drets lingüístics perquè els òrgans judicials denegaven traduccions al valencià amb l’argument que calia evitar dilacions “indegudes”, una pràctica totalment il·legal.
El valencià, als clubs de futbol
Els quatre clubs de futbol valencians de Primera divisió ja tenen un perfil de Twitter en valencià. El 2019 diverses penyes i entitats com Juga en Valencià van iniciar, amb el suport de Plataforma per la Llengua, una campanya per reclamar un ús normal de la llengua pròpia als equips professionals de futbol.
Dos anys més tard, tots els clubs de la Lliga Santander ja disposen de perfils de Twitter en valencià. El 2013 el València es convertia en el primer a obrir-ne un. L’octubre del 2019 el Vila-real va fer el mateix pas i, més tard, a finals del 2020, l’Elx i el Llevant també van estrenar comptes de Twitter en valencià.
