El miedo a unas elecciones anticipadas hace que los dos socios de
Gobierno PSOE e IU-Podemos quieran aguantar la legislatura, aunque
la confrontación entre ellos va a más. El PP, tras el efecto Ayuso de
mayo, suma en las encuestas para formar gobierno con Vox. Las
elecciones generales están previstas para finales de 2023, pero es
tanta la debilidad del gobierno ya ha empezado la precampaña.
Sánchez podrá o no capear la situación en estos próximos dos años,
pero si no avanzamos al calor de la lucha (pensionistas, interinas,
represión…) contra sus políticas en la construcción de una alternativa
a la izquierda de IU y Podemos, el próximo gobierno será del PP y de
Vox.
El Gobierno Sánchez-Díaz se sostiene inestablemente sobre dos
muletas: parlamentariamente con ERC, junto al PNV, Bildu, y el BNG.
Y socialmente con las direcciones de CCOO y UGT que le han firmado
la subida irrisoria del SMI, la reforma de las pensiones, el Icetazo y la
prórroga de los ERTOs. A cambio, el gobierno subió el 56% la
financiación pública de los sindicatos.
Las tensiones internas del gobierno se agravarán, porque la
situación de la clase obrera y los sectores populares es
dramática y su política se pliega a las exigencias de la UE y la
patronal. Lo hemos visto ya con derogación de la Reforma Laboral
del PP, que era un compromiso del acuerdo de gobierno. El 20 de
mayo de 2020 el PSOE pactó con Bildu -a cambio de su voto a favor
del estado de alarma- la derogación “íntegra” de la reforma laboral,
pero al día siguiente se desdijo. En el documento que entrega Madrid
a Bruselas para recibir los fondos Next Generation/UE ya sólo se
hablaba de reforma, no de derogación. Pero nada de esto provocó ni
el escándalo de IU-Podemos, ni la llamada a la movilización de CCOO
y UGT. En mayo, en el congreso de UGT, como en octubre en el de
CCOO, Yolanda Díaz aseguraba que derogarán la reforma laboral,
pero Nadia Calviño y el propio Sánchez han contradicho/matizado
esta afirmación, cuando quieren tener resuelta la reforma este
noviembre. ¿Volverán a tragarse el sapo CCOO y UGT o llamarán a
salir a la calle?
Tras ello sólo faltó la decisión de Meritxell Batet de dejar sin escaño al
diputado de IU-Podemos Alberto Rodríguez, en una dudosa aplicación
del reglamento ante una sentencia. Que los poderes judiciales –en
este caso Marchena y el Supremo- juegan a desgastar al gobierno es
una evidencia, y que el PSOE se pliega una y otra vez, también.

IU-Podemos está pagando las flagrantes renuncias del gobierno (ley
Mordaza, reforma laboral…) y la política abiertamente monárquica y
propatronal (represión, protección de la Corona, subida de la luz,
entrega de los fondos europeos a las grandes empresas…) con una
crisis interna galopante, que ya se había evidenciado con el abandono
de Pablo Iglesias. La reacción llega de la mano de Yolanda Díaz,
bendecida por Iglesias, el aparato del PCE y ahora por la dirección de
CCOO. Su “frente amplio” electoral es una nueva refundación del PCE,
engullendo a un Podemos a la deriva: nuevas siglas por un viejo
reformismo que es imposible bajo el capitalismo actual. Por su parte,
Sánchez ha logrado acallar la oposición interna de los barones en el
reciente congreso del PSOE en Valencia, con votaciones a la búlgara,
una balsa de aceite si los comparamos con los precedentes. Un
pequeño respiro.
Pero algo está cambiando: más de 15.000 pensionistas se
movilizaban el 16 de octubre en Madrid en una marcha convocada por
la COESPE, contra el acuerdo de pensiones pactado entre el gobierno
y CCOO y UGT y el Pacto de Toledo, exigiendo una auditoría de las
cuentas después de años de políticas de expolio desde los distintos
ejecutivos. Unos días después, el 28 de octubre, una importante
huelga contra el Icetazo desafiaba al gobierno con decenas de miles
de interinas en las calles. Dos movilizaciones en menos de un
mes convocadas contra el gobierno Sánchez-Díaz, con el
boicot explícito de CCOO y UGT, que demuestran que su
monopolio de la acción sindical de masas se resquebraja.
Ahora comienza la tramitación de los presupuestos generales, que
suponen una entrega brutal de dinero público a las grandes
empresas, y profundizan en la privatización de servicios, mientras
reducen la política social al asistencialismo. Es necesario organizar la
lucha contra estos presupuestos, en defensa de los sectores públicos
y las pensiones, exigiendo una política contra el encarecimiento de la
vida y de intervención de precios de servicios básicos. De la misma
forma no se puede permitir la brutal subida de la luz a las puertas del
invierno. ¡Basta de especulación! ¡Expropiación de las eléctricas para
ponerlas bajo el control de la clase obrera y los sectores populares!
La movilización unitaria es el camino.
31 de octubre de 2021
Lucha Internacionalista
LI – EDITORIAL 31/10/21. Organizar la lucha contra los presupuestos
del Gobierno PSOE e IU-Podemos. Paremos la subida de la luz:
¡expropiación de las eléctricas ya! (luchainternacionalista.org)

Organitzar la lluita contra els pressupostos del Govern PSOE i
IU-Podem. Aturar la pujada de la llum: expropiació de les
elèctriques ja!


La por a unes eleccions anticipades fa que els dos socis de Govern
PSOE i IU-Podem vulguin aguantar la legislatura, tot i que la
confrontació entre ells va a més. El PP, després de l’efecte Ayuso del
maig, suma a les enquestes per formar govern amb Vox. Les
eleccions generals estan previstes per finals del 2023, però és tanta
la debilitat del govern que tothom ja està en precampanya. Sánchez
podrà o no trampejar la situació aquests dos anys, però si no
avancem al calor de la lluita (pensionistes, interines, repressió…)
contra les seves polítiques en la construcció d’una alternativa a
l’esquerra d’IU i Podemos, el proper govern serà del PP i de Vox.
El Govern Sánchez-Díaz es sosté inestablement sobre dues crosses:
parlamentàriament amb ERC, juntament amb el PNB, Bildu, i el BNG.
I socialment amb les direccions de CCOO i UGT que li han signat la
pujada irrisòria del SMI, la reforma de les pensions, l’”Icetazo” i la
pròrroga dels ERTOs. A canvi, el govern ha apujat el 56% el
finançament públic dels sindicats.
Les tensions internes del govern s’agreujaran, perquè la
situació de la classe obrera i els sectors populars és dramàtica
i la seva política es plega a les exigències de la UE i la
patronal. Ja ho hem vist amb derogació de la Reforma Laboral del
PP, que era un compromís de l’acord de govern. El 20 maig del 2020
el PSOE va pactar amb Bildu -a canvi del seu vot a favor de l’estat
d’alarma- la derogació “íntegra” de la reforma laboral, però l’endemà
se’n va desdir. En el document que lliura Madrid a Brussel·les per
rebre els fons Next Generation/UE ja només es parlava de reforma,
no de derogació. Però cap de les dues coses va provocar ni l’escàndol
d’IU-Podem, ni la crida a la mobilització de CCOO i UGT. Al maig al
congrés d’UGT, com a l’octubre en el de CCOO Yolanda Díaz
assegurava que derogaran la reforma laboral, però Nadia Calviño i el
propi Sánchez han contradit/matisat aquesta afirmació, quan volen
tenir resolta la reforma aquest novembre. Tornaran a empassar-se el
gripau CCOO i UGT o cridaran a sortir al carrer?
Després d’això només va faltar la decisió de Meritxell Batet de deixar
sense escó el diputat d’IU-Podem Alberto Rodríguez, en una aplicació
dubtosa del reglament davant una sentència. Que els poders judicials
–en aquest cas Marchena i el Suprem- juguen a desgastar el govern
és una evidència, que el PSOE es plega una vegada i una altra,
també.
IU-Podem està pagant les flagrants renúncies del govern (llei
Mordassa, reforma laboral…) i la política obertament monàrquica i
propatronal (repressió, protecció de la Corona, pujada de la llum,

lliurament dels fons europeus a les grans empreses… ) amb una crisi
interna galopant, que ja s’havia evidenciat amb l’abandonament de
Pablo Iglesias. La reacció arriba de la mà de Yolanda Díaz, beneïda
per Iglesias, l’aparell del PCE i ara per la direcció de CCOO. El seu
“front ampli” electoral és una nova refundació del PCE, engolint un
Podem a la deriva: noves sigles per un vell reformisme que és
impossible sota el capitalisme actual. Per la seva part, Sánchez ha
aconseguit fer callar l’oposició interna dels barons en el recent
congrés del PSOE a València, amb votacions a la búlgara, una bassa
d’oli si els comparem amb els precedents. Un petit respir.
Però alguna cosa està canviant: més de 15.000 pensionistes es
mobilitzaven el 16 d’octubre a Madrid en una marxa convocada per la
COESPE, contra l’acord de pensions pactat entre el govern i CCOO i
UGT i el Pacto de Toledo, tot exigint una auditoria dels comptes
després d’anys de polítiques d’espoli des dels diferents executius. Uns
dies després, el 28 d’octubre, una important vaga contra l’Icetazo
amb desenes de milers de interines de tot l’estat sortint al carrer,
desafiava el govern malgrat el boicot de CCOO i UGT. Dues
mobilitzacions en menys d’un mes convocades contra el
govern Sánchez-Díaz, amb el boicot explícit de CCOO i UGT,
que demostren que el seu monopoli de l’acció sindical de
masses s’esquerda.
Ara comença la tramitació dels pressupostos generals, que
suposen una entrega brutal de diners públics a les grans
empreses, i aprofundeixen la privatització de serveis, mentre
redueixen la política social a l’assistencialisme. Cal organitzar la
lluita contra aquests pressupostos, en defensa dels sectors públics i
les pensions, tot exigint una política contra l’encariment de la vida
d’intervenció de preus de serveis bàsics. De la mateixa manera no es
pot permetre la brutal pujada de la llum a les portes de l’hivern. Prou
especulació! Expropiació de les elèctriques per posar-les sota el
control de la classe obrera i els sectors populars! La mobilització
unitària és el camí.
31 d’octubre de 2021
Lluita Internacionalista
LI – EDITORIAL 31/10/21. Organitzar la lluita contra els pressupostos
del Govern PSOE i IU-Podem. Aturar la pujada de la llum: expropiació
de les elèctriques ja! (luchainternacionalista.org)

Deja un comentario