Espacio publicitario

Mulet afirma que no l’actual redactat discrimina bona part de la pluralitat cultural de l’Estat

Madrid a 12 de setembre de 2022.

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha explicat que entre les prop de 80 esmenes que la coalició ja ha registrat al text de Llei de Memòria Democràtica que s’està tramitant al Senat després del seu pas en el Congrés, està el d’equiparar a totes la llengües i cultures pròpies de l’Estat que van patir igualment persecució per part del franquisme, en lloc del text excloent actual que únicament parla de les llengües i cultures basques, catalana i gallega

Segons Mulet “ és completament injust i discriminatori, ja que es va perseguir com a mínim per igual altres llengües i cultures, i no és el mateix per exemple parlar de llengua catalana per a equiparar la llengua comuna de Catalunya, País Valencià, Balears o comarques d’Aragó i Múrcia, a com si tots formaren part d’una mateixa cultura: existeixen les cultures pròpies més enllà de la llengua comuna, el mateix que passaria amb l’asturià com a llengua comuna, però que no seria equiparable a la cultura pròpia d’Astúries, amb les altres zona asturià parlants com la regió lleonesa, Extremadura o Cantàbria; o no és el mateix la repressió de la llengua i cultura gallega com la repressió cultural en el Bierzo, que va més enllà de l’idioma gallec i així en tots els casos”

Per al senador “ ningú dubta de la unitat de les llengües, cas de la pròpia del País Valencià, però l’actual redactat equipara llengües i cultures i és incorrecte, al País Valencià es va perseguir el valencià com a llengua, però també els trets culturals propis dels valencians i valencianes, i amb el redactat que ha eixit del Congrés sembla que eixe fenomen sols es va donar en tres comunitats autònomes, Catalunya, País Basc i Galícia, i a la reste no, i sabem que nova ser això”  

El senador valencianista ha exigit a més de la resta de llengües minoritzades de l’Estat que van ser prohibides de l’àmbit públic o fins i tot es va pretendre del privat, el cas concret del poble gitano, una cultura no territorialitzada que va patir especialment la repressió per part de la dictadura, en aspectes de llengua i cultura, i on la llei fa un esment superficial

Text aprovat pel congrés

( reconeixement de victimes) Article 3. 6. Es consideren víctimes les comunitats, les llengües i les cultures basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, els parlants dels quals van ser perseguits per fer ús d’aquestes.

TEXT PROPOSAT PER COMPROMÍS:

ARTICULE 3, PUNT 6,

Modificar el text:

Es consideraren víctimes les comunitats, les cultures pròpies i llengües com el gallec, l’asturià/lleonés ( i les seues variants a la Regió Lleonesa, Cantàbria o Extremadura), les llengües pròpies d’Extremadura, el català/valencià (amb les seues diverses denominacions) a Aragó, Catalunya, Balears, País Valencià o Múrcia (El Carxe), l’aragonés, l’occità/aranés, el tamazight o l’àrab de Ceuta, o el basc a País Basc i Navarra, així com la llengua i cultura gitana, entre altres, els parlants de la qual van ser perseguits per fer ús d’aquestes.

Justificació: Hi ha més llengües espanyoles que les incorporades en el text originari.

Article 4. Punt 4 Reconeixement:

Text de la llei de Congrés:

4. Es reconeix la política de persecució i repressió contra les llengües i cultures catalana, gallega, basca, aragonesa, occitana i asturiana perpetrades pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de dictadura.

MODIFICACIÓ ARTICLE 4 PUNT 4

Text que es proposa

Es reconeix la política de persecució i repressió contra la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, especialment cap al gallec, l’asturià/lleonés (i les seues variants a la Regió Lleonesa, Cantàbria o Extremadura), les llengües pròpies d’Extremadura, el català/valencià (amb les seues diverses denominacions) a Aragó, Catalunya, Balears, País Valencià o Múrcia (El Carxe), l’aragonés, l’occità/aranés, el tamazight o l’àrab de Ceuta, o el basc a País Basc i Navarra, així com la llengua i cultura gitana, entre altres, perpetrada pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de dictadura.

Justificació: Hi ha més llengües espanyoles que les incorporades en el text originari.

Compromís enmienda la ley Memoria Democrática exigiendo igualar la represión  cultural i lingüística del País Valencià durante  el franquismo al caso catalán, vasco y gallego.

Mulet afirma que no el actual redactado discrimina a buena parte de la pluralidad cultural del Estado

Madrid a 12 de septiembre de 2022.

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha explicado que entre las cerca de 80 enmiendas que la coalición ya ha registrado al texto de Ley de Memoria Democrática que se está tramitando en el Senado después de su paso en el Congreso, está el de equiparar a todas la lenguas y culturas propias del Estado que sufrieron igualmente persecución por parte del franquismo, en lugar del texto excluyente actual que únicamente habla de las lenguas y culturas vascas, catalana y gallega.

Según Mulet “  es completamente injusto y discriminatorio, ya que se persiguió como mínimo por igual otras lenguas y culturas, y no es lo mismo por ejemplo hablar de lengua catalana para equiparar la lengua común de Catalunya, País Valencià, Baleares o comarcas de Aragón y Murcia, a como si todos formaran parte de una misma cultura: existen las culturas propias más allá de la lengua común, lo mismo que pasaría con el asturiano como lengua común, pero que no sería equiparable a la cultura propia de Asturias, con las otras zona asturiano hablantes como la región leonesa, Extremadura o Cantabria; o no es lo mismo la represión de la lengua y cultura gallega como la represión cultural en el Bierzo, que va más allá del idioma gallego y así en todos los casos”

El senador valencianista ha exigido además del resto de lenguas minorizadas del Estado que fueron prohibidas del ámbito público o incluso se pretendió del privado, el caso concreto del pueblo gitano, una cultura no territorializada que sufrió especialmente la represión por parte de la dictadura, en aspectos de lengua y cultura, y donde la ley hace una mención superficial.

Para el senador “ nadie duda de la unidad de las lenguas, caso de la propia del País Valenciano, pero el actual redactado equipara lenguas y culturas y es incorrecto, al País Valenciano se persiguió el valenciano como lengua, pero también los rasgos culturales propios de los valencianos y valencianas, y con el redactado que ha salido del Congreso parece que ese fenómeno solamente  se dio en tres comunidades autónomas, Cataluña, País Vasco y Galicia, y a la resto no, y sabemos que nueva ser esto”

Texto aprobado por el congreso

( reconocimiento de pítimas) Articulo 3. 6. Se consideran víctimas las comunidades, las lenguas y las culturas vasca, catalana y gallega en sus ámbitos territoriales lingüísticos, cuyos hablantes fueron perseguidos por hacer uso de estas.

TEXTO PROPUESTO POR COMPROMÍS:

ARTICULO 3, PUNTO 6,

Modificar el texto:

Se consideraran víctimas las comunidades, las culturas propias y lenguas como el  gallego, el asturiano/leonés ( y sus variantes en la Región Leonesa, Cantabria o Extremadura), las lenguas propias de Extremadura, el catalán/valenciano (con sus diversas denominaciones) en Aragón, Catalunya, Baleares, País Valenciano o Murcia (El Carxe), el aragonés, el occitano/aranés, el tamazight o el árabe ceutí, o el vasco en País Vasco y Navarra, así como la lengua y cultura gitanaentre otras, cuyos hablantes fueron perseguidos por hacer uso de estas.

Justificación: Hay más lenguas españolas que las incorporadas en el texto originario.

Artículo 4. Punto 4 Reconocimiento:

Texto de la ley de Congreso:

4. Se reconoce la política de persecución y represión contra las lenguas y culturas catalana, gallega, vasca, aragonesa, occitana y asturiana perpetradas por el régimen dictatorial franquista durante el periodo de guerra, así como en las décadas posteriores de dictadura.

MODIFICACIÓN ARTÍCULO 4 PUNTO 4

Texto que se propone

Se reconoce la política de persecución y represión contra la diversidad cultural y lingüística  del Estado, en especial hacia el gallego, el asturiano/leonés (y sus variantes en la Región Leonesa, Cantabria o Extremadura), las lenguas propias de Extremadura, el catalán/valenciano (con sus diversas denominaciones) en Aragón, Catalunya, Baleares, País Valenciano o Murcia (El Carxe), el aragonés, el occitano/aranés, el tamazight o el árabe ceutí, o el vasco en País Vasco y Navarra, así como la lengua y cultura gitanaentre otras,  perpetrada por el régimen dictatorial franquista durante el periodo de guerra, así como en las décadas posteriores de dictadura.

Justificación: Hay más lenguas españolas que las incorporadas en el texto originario.

Espacio Publicitario

Deja un comentario